Fotografia pigada de www.fondazioneveronesi.it

Cust’artìculu dd’ia scritu 9 annus a oi po su blog miu stevinicherchi.wordpress.com.
Sigomenti is cosas in s’interis no funt mudadas, ddu torru a ponni innoi puru.

Custa borta chistionaus de sali. Gei est berus ca nci bolit ma… cum grano salis!

Sali e pressioni arta

Consillus pràtigus

Su corpus umanu abisòngiat dònnia dii de prus o mancu 1 gramu de sali (est a nai NaCl o cloruru de sòdiu). In Itàlia ndi papaus in mèdia 10 bortas tanti. Chi ndi papaus prus de su chi serbit, su sòdiu, chi pigat su 40% in pesu de sa sali, favoressit s’ipertensioni (sa pressioni arta de su sànguni) e, po mèdiu de cussa, is maladias cardiovascularis (de su coru e de is cundutus arteriosus) e de s’arrigu, in prus finsas su càntziru a su stògumu e s’osteoporosi (s’amoddiamentu de is ossus po pèrdida de càlciu).

Po cussu is organismus internatzionalis de circa scientìfica arrecumandant de smenguai sa sali introdùsia a sa dii a no prus de 5-6 gramus. Arregordendi perou chi est pruschetotu su sòdiu Na+ (e no sa sali) chi agataus arremonau me is tauleddas de is sustàntzias presentis me is mandiaris chi comporaus,  depeus cunsiderai su tanti de 2-2,5 gramus de sòdiu a sa dii.

Custu balit po totus, ma de prus puru po chini tenit sa pressioni arta. Difatis smenguendi s’aportu de sali a prus pagu de 5 gramus a sa dii, fait a ndi fai calai sa pressioni sistòlica (sa màssima) finsas de 8 millìmetrus de mercùriu (mmHg) e sa diastòlica (sa mìnima) finsas de 4.

Unu cumpudu de 17 stùdius fatus in prus de 177.000 personis intra 25 e 79 annus at amostau chi un’aportu de sali de 3 gramus a sa dii at fatu calai sa pressioni de 4,6/2,5 mmHg a chini dda portàt arta e de 2,6/1,3 mmHg a chini dda portàt giai normali: una calada chi iat a podi fai smenguai sa cumparsa de s’ictus a su cerbeddu (guta o paràlisi) de su 13% e de s’infartu a su coru de su 10%.

Segundu s’Istitudu Natzionali de Circa po is Mandiaris e su Nudriamentu (INRAN), totu sa sali chi papaus ndi benit:

– po su 10%, de sa sali chi nci at a su stadu naturali me is mandiaris (àcua, fruta, birdura, petza, etc.);

– po su 36%, de sa sali chi aciungeus coxinendi in domu o in sa mesa (unu cucerinu = 6 gramus);

– po su 54%, de sa sali chi nci at me is prodùsius trasformaus (artigianalis e industrialis) e in sa chi papaus foras de domu.

Me is prodùsius trasformaus, sa prus mitza manna de sali in su papai nostu est in su pani e me is prodùsius inforraus: ddus papaus dònnia dii e in cantidadi prus manna de àterus mandiaris prus arricus de sali che a is insacaus (salàmini, presutu, sartitzu), su casu, sa patata frita. Finsas medas cundimentus portant sali o sòdiu. In sa tauledda ddoi funt is cantidadis segundu s’INRAN.

Calincun’esempru:

– una costeddedda cun bresàola e arrughita [1] portat unus 3 g de sali,

– unu pratu de pasta cun tamàtiga frisca e afàbica [2] portat 0,15 g de sali,

– una luntza cota a cadriga chena sali aciunta e una costeddedda portant 1,25 g de sali.

Calincuna trassa po smenguai (e no aciungi) sa sali

– Smèngua abellu abellu sa sali in coxina e in sa mesa, chena mancu de ti-nd’acatai t’as a avesai a su sabori “bambu”.

– No imperis tropu cundimentus arricus de sali che a dadu po brodu, ketchup, bànnia de soja, làssana [3].

– Po donai sabori a su papai impera erbas aromàticas (allu, cibudda, afàbica, pedrusèmini, tzìpiri [4], sàlvia, amenta, arrìgamu [5], mairana [6], àpiu, tàpara [7], sèmini de fenugu) e spètzias (pìbiri, piberoneddu, nuxi muscada, tzafaranu, cannella, pìbiri gravellu [8], zènzeru, etc.).

– Amellora su sabori de is mandiaris cun d-unu pagu de sùciu de limoni e axedu de binu o balsàmicu.

– Scebera is cosas cun prus pagu sali (pani “bambu” o toscanu, marmellada, budinu, meli, arrosu biancu, patata, farra, dònnia arratza de pasta ma chi siat cota in àcua bamba, petza de uli [9], pudda, pisci, ous, fruta frisca, sùciu de fruta, lati, arrescotu, casu cun pagu sali, tunina chena sali, etc.).

– Papa pagu mandiaris arricus de sali (snacks salius, patateddas in sachita, olia cunfetada, insacaus salius, casu sicau, petza o pisci in bòtulu, etc.).

MandiariUnidadi de mesuraCurrespundèntzia in sa pràtigaGramus de sali
Pani50 g1 fita mèdia0,4
Pistocus durcis20 g2-4 pistocus0,1
Pasta de ofelleria cornetto40 gunu0,4
Murzixeddu de panispànnia35 gunu0,3
Loris po murzai30 g4 culleras0,8
Olia cunfetada35 g5 olias1,1
Birdura suta-axedu60 g3 culleras1,2
Presutu cruu durci50 g3-4 fitas mèdias3,2
Presutu cotu50 g3-4 fitas mèdias0,9
Salàmini Milano50 g8-10 fitas mèdias1,9
Mozzarella de baca100 guna partzidura0,5
Casu provolone50 guna partzidura0,9
Casu formaggino22 gunu0,6
Parmigianu tratau10 g1 cullera0,2
Tunina suta-ollu stiddiada52 g1 botuleddu0,4
Patateddas in sachita25 guna sachita0,7
Bànnia de soja6 g1 cullera0,9 *
Dadu po brodu de birdura/petza3 gunu cuartu1,2 *
Ketchup14 g1 cullera0,4 *
Làssana14 g1 cullera1,0 *

* podint portai sòdiu in àteras formas, ma est furriau a sali po ddu podi cumparai

Est de importu meda a sciri ligi is etichetas. Labai una lista de sustàntzias cun sòdiu chi a fitianu funt aciuntas a is mandiaris:

sali, sòdiu (Na+), cloruru de sòdiu, bicarbonau de sòdiu, fosfau monosòdicu, glutamau de sòdiu.

Chi connosceus sa cantidadi de sòdiu in gramus, po otenni su tanti in sali tocat a multipricai po 2,5.

Nodas

  1. Rucola
  2. Basilico
  3. Senape
  4. Rosmarino
  5. Origano
  6. Maiorana
  7. Capperi
  8. Chiodi di garofano
  9. Bovina

Pigau, arresuminau e adatau cun mudàntzias de:
Paolo Verdecchia, Danni del sale: nella dieta è troppo, Cuore & Salute 7-8-9/2011: p. 207

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *