In is ùrtimus tempus is mèdius de comunicatzioni ant chistionau meda de is abis e de is problemas chi tenint po mori de is pesticidas e de is mudamentus climàticus, e custu, po un’amantiosu de su mundu de is abis che a mei, est una cosa chi fait prexeri mannu.  Biu chi s’interessu po custus temas est bessendi forti, in cust’artìculu bollu chistionai de s’etologia de s’abi melàrgia [1] (ma deu emu a nai finsas de “polìtica”) chi est cosa de fai spantu meda.

  Chini connoscit unu pagu is abis melàrgias sciit ca nci funt tres categorias de abis: s’arreina (ma no s’urrei), is mascus [2] e is abis obràrgias [3], chi funt sa prus parti de sa masèntzia [4] e funt fèminas no fèrtilis.

  Nau diaici, parit chi sa sotziedadi de is abis siat una spètzia de monarchia matriarcali, ma in beridadi aici no est.

  Berus est chi s’arreina, gràtzias a su feromoni [5] cosa sua, fait de manera chi is abis de sa masèntzia abarrint impari, ma est finsas berus ca is abis obràrgias, candu s’arreina no fait su doveri suu, chi est su de criai, dda bocint mancai siat sa mama insoru.

  A custu puntu is abis faint nasci un’àtera arreina, chi est filla de s’arreina morta e sorrixedda insoru. Po fai nasci un’àtera arreina, is abis obràrgias scioberant un’ou de pagu diis (o prus de unu) e ddi donant a papai stieri [6] sceti, e in su pròpiu tempus allònghiant sa cedda [7] po nci-dda fai capi, sendi s’arreina prus longa de un’abi obràrgia.

  Un’àteru fenòmenu chi s’amostat su poderi de is abis melàrgias est su de sa scussura [8].

  Candu su niu est tropu prenu de abis e de provendas, is ceddas lìbberas po fai criai s’arreina funt pagus e is abis s’acatant chi su logu no bastat prus po amanniai sa masèntzia. A custu puntu is abis obràrgias circant de fai nasci arreinas noas de manera chi s’arreina bècia depat scussurai, timendi de essi punta a morti de is arreinas noas.

  Comenti s’arreina bècia intendit su feromoni de s’arreina chi est nascendi, insandus partit sa scussura. S’arreina bècia bessit de su niu e casi sèmpiri si firmat in d-unu logu acanta, mancai in d-una mata, e unas cantu abis obràrgias bessint avatu de issa e s’amuntonant apitzus finsas a formai unu gurdoni. In custu logu is abis scussuradas abarrant una o duas diis chi ddis serbint po detzidi aundi fai su niu nou. Innantis de bessiri, is abis obràrgias s’arreprenint sa brenti de meli pròpiu po arrennesci a passai duas diis sena de tenni ni domu ni provendas.

  Sa sciobera de unu logu giustu est una chistioni de vida o de morti po is abis. Is abis obràrgias prus spertas, est a nai is abis sproradoras, si ponint a circai unu logu bastanti mannu po fai cresci is genias noas e po allogai is provendas, no depit intrai àcua e no depit essi ùmbidu, no depit essi tropu mannu asinuncas no arrennescint a ddu callentai beni in s’ierru, s’intrada no depit essi tropu manna de manera chi siat fàtzili a defendi.

  Candu un’abi sproradora agatat unu logu chi ddi praxit, torrat a su gurdoni de abis e fait una dantza scoitanti [9], chi serbit a contai a unas cantu abis (prus o mancu 5 o 6) comenti agatai su logu chi at biu. Aici faendi, àteras abis sproradoras andant a biri su logu, e chi ddi praxit torrant a su gurdoni e faint issas puru sa dantza scoitanti po circai de cumbinci àteras abis a visitai cussu logu; fata sa dantza, torrant a su logu po scruculliai chini totu est andendi a ddu biri: chi agatant àteras abis, sighint a fai anda e torra de su logu a su gurdoni, asinuncas acabbant de fai anda e torra e abetant in su gurdoni. In su pròpiu tempus àteras abis sproradoras faint sa pròpiu cosa po àterus logus, si formant aici unus cantu “partidus”.  Is logus visitaus de is abis podint essi medas, ma a s’acabbada unu scéti at a essi su logu aundi condusi s’arreina cun totu is abis de sa scussura.

  Ma comenti faint is abis a cumprendi cali est su logu preferiu de sa prus parti de issas etotu? Is studiosus chistionant de “percetzioni de su quorum”: nau in pagus fueddus, is abis sproradoras s’acatant de arrapresentai sa majoria pròpiu candu funt in su logu chi funt visitendi, apustis torrant a su gurdoni e ndi scidant totu is abis po scussurai impari a s’arreina in su logu chi ant scioberau.

  Dònnia intanti podit sutzedi puru chi is abis no si pongant de acòrdiu, ma, candu sutzedit, cussa famìllia tenit pagu speràntzias de passai s’ierru e de sighiri a bivi.

  Po cumprendi mellus totu sa chistioni no bastat de seguru su chi apu scritu deu in d-una paginedda, duncas, chi si praxint custus argumentus, si cumbidu a ligi su lìbburu Honeybee Democracy de Thomas D. Seeley, tradùsiu in italianu cun su tìtulu La democrazia delle api, ed. Montaonda.

Nodas

  1. abi melàrgia = apis mellifera, genia de abis chi produsint su meli
  2. mascu (de s’abi) = fuco
  3. abi obràrgia = ape operaia
  4. masèntzia = totu is abis de unu niu (famìllia)
  5. su feromòni est una sustàntzia biochìmica, prodùsia de is gràndulas (= ghiandole) de is animalis, chi serbit po mandai sinnalis a sugetus de sa pròpiu arratza
  6. stieri = pappa reale
  7. cedda o tzedda = cella; su “cogoni” est sa cedda de s’arreina
  8. scussura = sciamatura, sciame
  9. dantza scoitanti = danza scodinzolante, danza dell’addome o danza a otto
  10. melisagru = polline d’api

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *