Artìculu scritu in tres lìnguas [1]
Segundu de cuàturu artìculus – (sighit de innoi)

  Su mundu est mudendi sèmpiri prus a lestru. Dònnia pariga de annus arribat una crisi, s’ùrtima prus orrorosa de sa chi fiat bènnia innantis. Podeus pensai chi in su benidori is avolotus ant a essi fissientis, diferentis s’unu de s’àteru, terrìbilis; insandus is comunidadis ant a depi essi capassas de arrespundi, arresilientis. Sa globalisadura puru est mudendi. Acuntèssius che sa smèngua de sa dipendèntzia de sa Cina de su comèrtziu internatzionali, is impresas chi torrant a portai a domu is fainas econòmicas chi fiant stètias delocalisadas po ndi podi mellus averiguai sa calidadi, s’abisòngiu imoi craru de tenni acanta produtzionis pòberas comenti e cussa de is caroteddas, s’acrescimentu de is servìtzius in s’economia funt fendi impiticai sa spartzidura internatzionali de su traballu. Oindii is natzionis depint pensai a manigiai sa globalisadura, comenti a nai a torrai a arrangiai is cosas po dipendi prus pagu de is àterus e de no lassai a solas is prus personis dèbilis.

  S’Itàlia teniat giai su prus dèpidu mannu a s’inghitzu de su trèulu. Cun sa crisi is impedus de bilantzu funt stètius abambiaus e seus bivendi gràtzias a sa Banca Centrali Europea chi est comporendi is tìtulus de prèstidu sene nimancu prus is partis proportzionalis intre is natzionis – s’Itàlia est passada de su 17 a su 40 po centu. Ocannu e su chi benit sa UE s’at a donai unus 250 milliardus, ma a ùrtimu eus a torrai su dèpidu bèciu e su nou. E duncas no podeus sperditziai custu dinai chi at a arribai; tocat invècias a ddu imperai po amanniai sa produtividadi e s’arrichesa natzionali cunforma a una visioni de su benidori po su benistai de fillus e nebodis. Depeus bessiri de sa crisi fortis cantu nosi serbit po podi fai fronti a s’acabu de is agiudus, a torrai is dèpidus e a cumbati is avolotus chi ant a benni in sa globalisadura noa. Depeus a primu aconciai is magàngias bècias, che sa smèngua de is nàscidas, su disimpreu, su disterru de is mellus giòvunus, s’arruina de s’ambienti, is aministratzionis pùbricas chi no ndi giuant, sa corrutela, sa fortza de is sotziedadis criminalis, su dèpidu de su stadu tropu mannu.

  Sa smèngua de sa nadalidadi, po primu, est su prus impedu mannu po sa crèscida econòmica e s’aguantu sotziali. Oindii in Itàlia is personis de 40 a 49 annus e de 50 a 59 funt prus de 9 millionis; is de 30 a 39 funt unus 7 millionis scéti. S’abasciamentu de is nàscidas at a essi impeorada po mori de sa crisi de su virus chi est liendi a is giòvunus cussu pagu de abetu chi teniant. Sene fèminas e òminis fatus no podeus cumpeti cun is natzionis giòvunas de Europa e de su mundu etotu. Sa lòmpida de imigraus nosi podit agiudai a incrichiri s’oferta de traballu, ma de custu benit a pillu sa chistioni de sa calidadi de is faineris. Bieus chi is impresas a fissienti no agatant is traballantis chi ddis serbint, candu is giòvunus studiaus partint e is chi abarrant funt sene traballu, pruschetotu is fèminas. Sa segundu chistioni duncas pertocat a sa scola, a su chi imparat a is piciocus, a is liòngius cun is impresas, a su nùmeru tropu piticu, a cumparàntzia cun s’Europa, de giòvunus chi acabant sa scola manna e pigant sa làurea.

                                                                                                                (sighit)
Noda

  1. In this link you can find the Sardinian text compared with the English and Italian ones 
    In questo collegamento questo collgamento potete trovare il testo sardo confrontato con l’inglese e l’italiano
    In custu liòngiu podeis agatai su testu sardu cumparau cun s’ingresu e s’italianu

Comments

  1. No cumprendu poita est chi su dèpidu ddu biaus diaici comenti e chi siat una nexi, nosu no seus tedescus, funt issus chi tenint unu fueddu sceti po nai siat dèpitu che nexi, ma nosu no, dèpidu e nexi ddu naraus cun duus fueddus diferentis.
    Sa partida dòpia nosi narat ca su chi est dèpidu po calincunu est arrichesa po calincun’àteru e difatis su dèpidu pùbbricu est arrespràmiu privau, duncas poita est chi si parit una cosa diaici mala? No est forsis su capitalismu etotu chi ghetat fundatzionis apitzus de su dèpidu?
    Gei est berus ca “in medio stat virtus” e duncas est berus aici etotu ca dèpidu tocat a ndi fai su prus pagu chi fait, ma su dèpidu de unu Stadu no est che su dèpidu de una famìllia o de una atividadi. Naràt Keynes ca su tempus de s’austeridadi est candu is cosas andant beni, no candu is cosas andant mali, o no?
    E po sa BCE, ca parit chi siat fadendi-sì unu praxeri a comporai su dèpidu, no est forsis de sèmpiri su chi una Banca Tzentrali depit fai e duncas a fai fiantza a su dèpidu pùbbricu de su Stadu suu? Deu (e nimancu is lìbburus mi parit) probbrema po su dèpidu no ndi biu foras che custu: ddoi est calincunu apalas chi fait fiantza o no? Ma gei est berus ca de candu calincunu nd’at bogau custa cosa de is bancas tzentralis indipendentis s’est furriau totu fundu a susu… est sa polìtiga chi depit essi indipendenti, no is bancas.
    E difatis cun s’artìculu seu diacòrdiu, funt is probbremas chi s’agatant diaderus chi depeus cumbati, no su dèpidu pùbbricu, cussu si pagat cun su PBN (Produtu Brutu Natzionali). O no?

  2. Cun praxeri meda apu lìgiu is considerus cosa tua, aici seu seguru chi apu tentu a su mancu unu ligidori! Provu a ti torrai sceda, circhendi de essi craru e de noi fai fuiri sa segundu personi chi nosi est benendi avutu.
    Candu arraxonaus de chistionis sotzialis nci funt fatus e parris; in is artìculus pubricaus asuba de sa crisi apu circau pruschetotu de presentai fatus e de moderai is parris. Po su dèpidu de su stadu italianu, apu sceti nau chi est mannu e chi tocat a ddu torrai; su fueddu “nexi” no dd’apu imperau e nimancu su cuncetu.
    S’economia est reali e finantziària; sa primu pertocat a sa genti chi traballat, chi còmporat e chi bendit, a is cosas comenti funt; sa segundu, a su dinai chi est imprestau e torrau. Deu bengu de sa scola bècia, de candu narànt chi su dinai serbit po fai funtzionai s’economia reali; sa finantza chi dòminat su traballu no dda stimu meda. In is artìculus apu arraxonau de economia reali e pagu e nuda de finantza. Comenti chi mi naras chi ses diacòrdiu cun s’anàlisi cosa mia, no teneus problema perunu; eus a biri ita as a pensai de is propostas chi apu a presentai in is de tres e cuàturu artìculus.
    Ma no mi bollu scabulli de sa chistioni chi as postu, su dèpidu italianu est tropu mannu o ddu podeus poderai? Is impresas torrant is prèstidus cun is intradas chi benint de is bèndidas, invecias is stadus po norma ddus torrant fendi àturus prèstidus. Chi is stadus bollint smenguai is dèpitus insoru depint imperai sa pigada fiscali; sa mannesa de custa benit de su chi is famìllias e is impresas guadàngiant dònnia annu, comenti a nai de su PBN – Produtu Brutu Natzionali. Cali est su dèpidu giustu, su 60% de su PBN, cunforma a s’arrègula de sa UE, su 36,4% (2018) de sa Letònia o su 223% de su Giaponi? Is problemas funt duus, chi nci siat calincunu chi nosi còmporat is tìtulus de is prèstidus candu ddus oferreus e cali prètziu depeus pagai – is interessus. Sa BCE podit comporai tìtulus agiumai sena de làcanas po ca s’èuru est muneda de provista – comenti su dollaru e su ien. Muneda de provista bollit nai chi nc’est calincunu in su mundu chi pigat is èurus po mercantzia e ddus stùgiat “asuta de su mantalafu”; po nai, is emirus chi si donant petròliu.
    Sa Banca d’Itàlia – o una benidera Banca de Sardìnnia – chi tenessit una muneda cosa sua no iat a podi manigiai a sa matessi manera ca nd’at a benni un’inflatzioni de su 100/1.000% comenti, po nai, est incapitau in Argentina. Duncas tocat a cuntratai cun is àterus sòtzius de s’èuru chi no bollint pagai is prèstidus italianus; tocat a smenguai su dèpidu cosa nosta cunforma a sa mèdia europea, a aconciai is magangias bècias, a amanniai sa produtividadi e s’arrichesa natzionali, a alichidiri s’economia e sa sotzietadi, a essi coerentis e a nosi fabricai una nomenada forti. Totu cosas chi incapas ndi seus diacòrdiu.

  3. Seus diacòrdiu ca su chi contat est s’economia arriali e no sa finàntzia.
    Ma su pregontu miu fiat pròpiu po su ai nau ca s’Itàlia tenit unu dèpidu mannu. Mannu cunformas a chini?
    Poita ca po su dèpidu sa chistioni abarrat aberta, cali est su tanti giustu de dèpidu pùbbricu? Su 60% comenti narat sa UE portendi a prova unu artìculu tènnicu de duus grandus economistas chi dd’ant acabbada sbregungius de unu studenteddu de una universidadedda americana? O su 223% de su Giaponi chi no tenit niamancu muneda de provista (che s’euru o su dollaru) ma un’inflatzioni de nimancu su 1%? O su de sa Letònia cun su 36,4% de dèpidu pùbbricu e su 10% de emigratzioni?
    Custu turn over a mimi mi interessat a cumprendi 🙂 Abetu is àterus artìculus!

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *