Artìculu scritu in tres lìnguas [1]

  In sa primu metadi de martzu est inghitzau un’acuntèssiu aici mannu chi est avolotendi is liòngius econòmicus e sotzialis in dònnia natzioni e at a abarrai in sa stòria. Sa pestilèntzia at bociu unu sciacu mannu de genti, pruschetotu in su setentrioni de Terramanna. In s’ìsula nosta is cunsighèntzias funt stètias prus piticas e seus sperendi chi ant a spaciai luegus e no ant a torrai prus.

  Apustis de s’apretu po sa sanidadi funt bènnias is gridas de su guvernu, sa firmada de comèrtzius meda e s’atzìchidu po sa firmesa da sa sotzietadi etotu. Is cosas funt mudadas po dònnia impresa; calincuna at sighiu a traballai e at guadangiau meda, àteras ant dèpiu serrai e no ant bistu prus ni fitianus ni intradas. Is faineris a paga e autònomus funt sena de traballu. Cun is personis serradas in domu, is sciacus de is famìllias funt abarraus cuaus. Imoi chi is interditus funt abambiendi, sa stumbada asuba de s’economia e sa sotzietadi est benendi a pillu.

  Su guvernu at circau de cumbati custu trèulu bessendi precetus po agiudai s’economia. At firmau e portau ainnantis is motas de is prèstidus, donau fiantzas pùbricas po permiti a is bancas de fai fidus nous, smenguau calincuna pagamenta, fatu pagai de s’Inps s’integratzioni de paga a is traballantis e fintzas aciuntu finantziamentus de no torrai a is intradas de is impresas. Ma custus agiudus no ant a durai po sèmpiri e in is mesis chi benint e a su prus in s’annu nou ant a spaciai; insandus is intopus de impresas e famìllias ant a essi crarus. Impresas e famìllias fiant tambeni circhendi de ndi bessiri aforas de is cunsighèntzias de sa crisi de su 2008 e ant a biri chi cussa est stètia pagu cosa a cumparàntzia cun custa de imoi. Sa chistioni est chi no podeus andai ainnantis castiendi-sì is peis, tocat invècias a tenni visioni de su benidori e a fai progetus po su benistai de fillus e nebodis. Su biaxi de dinai chi si serbit no est su prus problema mannu.

  Is natzionis europeas, primu s’Itàlia, funt bivendi gràtzias a sa Banca Centrali Europea chi est comporendi is tìtulus de prèstidu insoru; ma custu puru at a acabbai luegus. Mancai is arrexonus e is scòntrius funt mannus, a s’acabu s’Europa at a fai su chi no iat fatu mai innantis, de arregolli dinai in is mercaus finantziàrius e de ddu spartziri intre is natzionis cunforma a is bisòngius insoru. Una parti scéti de custu dinai at a depi essi torrada. No est utilosu innoi a descriri is ainas chi ant a essi imperadas poita no funt cumprias tambeni e is cunsiderus de agradu o arrefudu funt fatus a fitianu po mori de pregiudìtzius e profetu polìticu. Su chi est de importu est chi s’Itàlia at a arriciri unus 250 milliardus de eurus – unus 100 de no torrai – e tocat a no ddus sperditziai.

Noda

  1. In this link you can find the Sardinian text compared with the English and Italian ones
    In questo collegamento potete trovare il testo sardo confrontato con l’inglese e l’italiano
    In custu liòngiu podeis agatai su testu sardu cumparau cun s’ingresu e s’italianu

Primu de cuàturu artìculus – (sighit)

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *