Is pagus chi ant incumentzau su biàgiu in su mundu de s’informàtica me is annus 90 cun un’elaboradori BeBox ant a arregordai cun spèddiu su sistema operativu suu, BeOS. Nàscïu in su 1995, is piessìnnius suus fiant bonus meda po cussus annus e ndi fadiant unu sistema bellu po s’elaboratzioni multimediali e fintzas unu de is candidaus a bessiri su sistema nou de Apple, Max OS X. Falliu s’acòrdiu cun Apple e strecau de sa cuncurrèntzia de Microsoft, BeOS est mortu e scarèscïu agiumai de totus.

  S’erèntzia de BeOS est arregorta de Haiku. Haiku est unu cloni a còdixi abertu [1] de BeOS e duncas est cumpatìbili cun is programas chi funtzionànt in cuddu sistema. In prus, partis lìberas [1] de àterus sistemas comenti GNU [2] e BSD [3] funt impreadas po fruniri suportu a schedas de arretza, sonu e àterus dispositivus.

  Haiku, chi pigat su nòmini de una forma de poesia giaponesa, est unu sistema cumpriu, lèbiu e fàcili de impreai. No est ancora arribau a sa versioni 1, ma est abellu abellu guadangendi stabilidadi e ddoi funtzionant sèmpiri prus programas. A s’inghitzu de làmpadas 2020 est bessida sa segunda versioni beta [4] chi podit essi scarrigada de su situ ofitziali e proada chena dda depi installai.

  Unu programa distribuiu impari cun su sistema, HaikuDepot, funtzionat che su Store [5] de is sistemas Windows, iOS e Android e duncas permitit de installai àteras aplicatzionis chi podint serbiri in domu o po traballu. In mesu, ddoi agataus programas che LibreOffice e Telegram, chi giai connosceus, e medas àterus nd’ant a arribai.

  Chi si praxit a sperimentai, si cunsillu de ddu proai. Eis a podi scoberri chi est su sistema chi fiais circhendi.

 

Nodas

  1. Còdixi abertu (Open Source) e Programa lìberu (Free Software) funt duas filosofias chi previdint sa publicatzioni de su còdixi impari cun su programa, po lassai a chini bolit sa libertadi de ddu mudai e amellorai. Sa diferèntzia prus manna intra is duas filosofias est chi su “Programa lìberu” ponit s’acentu asuba a s’ètica e “Còdixi abertu” tocat prus sa pràtica e s’economia.
  2. GNU est s’acrònimu de GNU is Not Unix (GNU no est Unix). Est su progetu po unu sistema operativu dessintotu lìberu. Cumponentis de su sistema GNU funt impreaus po ponni in òpera sistemas  comenti Ubuntu, chi genti meda narat sceti “Linux”.
  3. BSD (Berkeley Software Distribution, Spainadura de programas de Berkeley) est unu de is sistemas operativus prus de importu de sa famìllia Unix, svilupau de s’Universidadi de Berkeley in Califòrnia.
  4. Beta est una fasi de su svilupu, innui su programa est acabbau ma depit essi proau beni po ndi curregi is faddinas innantis de sa publicatzioni ofitziali.
  5. Store (butega) est su nòmini impreau po cussus programas chi permitint de installai àteras aplicatzionis. In Windows ddi nant Microsoft Store, in is sistemas Apple App Store e in Android Google Play Store.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *