Sa crèsia de Santu Baìngiu màrtiri in Santu ‘Èngiu est seguramenti una de is testimonias prus mannas de su mesuevu in Sardìnnia.

  Una crosidadi est su fatu chi siat s’ùnica crèsia in su cabu de bàsciu chi est dedicada a Baìngiu, su santu turritanu. Po is studiosus fut stètiu Gonnario Comita de Lacon-Gunale, urrei de is Rennus de Arbarei e de Torres, intra de su sèculu X e XI a intitulai una crèsia a Santu Baìngiu in sa bidda chi oi ddi nant Santu ‘Èngiu. Ma podit essi puru, comenti narant àterus, chi pastoris benius de cabu de susu, sèmpiri in su sèculu X, apant portau, in sa bidda chi insaras si naràt Nuratzeddu, su cultu de Baìngiu (‘Aìngiu/’Èngiu), amparadori de is làcanas. E difatis sa bidda de Santu ‘Èngiu fiat posta in sa làcana intra de su Rennu de Arbarei e su de Casteddu (rennus chi fiant duncas làcanas apari), in sa curadoria de Bonorzuli.

  S’afaciada de sa crèsia est cuadrada e si presentat pòbura cun d-unu portali e un’abertura centrali, asuba unu campanili piticu (a vela) cun d-una campana de su 1434. Aìnturu ddoi est una navada scéti chi portat a s’àbsidi. Castiendi s’àbsidi etotu, fortzis s’ùnica parti abarrada originali apustis de totu is trabballus po dd’aconciai, agataus una data: 1347. Podit essi chi sa costrutzioni de sa crèsia siat inghitzada s’annu etotu, ma ingunis agataus puru un’iscritzioni in sardu antigu chi incumintzat aici: «Anno domini MCCCLXXXVIII: lunis a dies XXV de Santu Saduru fudi custa eclesia fradi Franciscu Vasanelo eviscovu de Terralba…». Seguramenti in cussa data, su 25 de su mesi de Donniasantu (insaras narànt Santu Sadurru) sa crèsia est stètia cunsagrada. Seus in su 1387 (mancai in s’iscritzioni agateus 1388 ca in cussus tempus s’imperàt sa datatzioni pisana). Difatis sa crèsia dda depint ai fata muradoris e artistas pisanus.

  Ma sa particularidadi de Santu Baìngiu est in s’àbsidi etotu. Est de importu mannu su chi incapitat in su 1982; Francesco Cesare Casula, chi insaras fut professori de stòria de su mesuevu in s’universidadi de Casteddu, iat scobertu cuàturu figuras. Funt cussas de is urreis de Arbarei, Marianu IV, Ugoni III, Brancaleone Dòria e Lionora. Nci funt medas arrastus chi portant a crei a cust’idea. Sa crèsia est a pagu chilòmetrus de su casteddu de Murriali, duncas est capassu chi is urreis ddoi andànt fatuvatu. Scieus chi Lionora teniat unu trincu in faci e custu piessìnniu dd’agataus in sa scurpidura puru. Ugoni tenit strinta sa filla, Benedetta, morta cun su babbu in s’arrebbellia de su 1383. Brancaleone Dòria parit un’àchili chi tenit s’urrei Pedru IV de Aragona, ca in cussu tempus ddu teniat impresonau. Infinis agataus a Marianu, una figura importanti, cun su scetru, sa corona e sa mata de su rennu de Arbarei.

  Po custas arrexonis calincunu a sa crèsia ddi narat su “Pantheon de is Arbarei”. Nci funt medas contus puru chi fueddant de sa crèsia e de sa tumba de Lionora, ma una cosa scéti scieus ca est segura, est a nai  ca teneus unu beni culturali pretziau meda chi depeus avalorai po sa stòria e s’identidadi nosta.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *