A nai sa beridadi mi seu acostau tradu a sa ligidura de Andria Camilleri. Fortzis est ca no mi fidu meda candu biu un’autori lìgïu e pretziau de genti meda, ma pruschetotu mi fadiat a timi cussu modu de scriri chi mi pariat aici malu a cumprendi. Ma de chi apu inghitzau a ddu ligi no mi seu firmau prus. At a essi puru ca issu fiat sitzilianu, e si sciit ca is isulanus tenint sèmpiri bideas stravanadas, e cussa lìngua chi imperàt me is lìburus suus assimbillàt meda a su sardu. Su “maistu”, comenti ddi narànt, at sinnau una simana de importu po sa literadura e ddu podeus disciniri comenti unu de is scridoris chi ant prodùsiu de prus me is annus noranta e me is primus annus duamilla. In medas ddu connoscint pruschetotu po su cumissàriu Montalbano (amitu de nd’ai lìgïu pagu de cussa filera e prus pagu dd’apu biu in televisioni) ma deu creu ca su prus interessu mannu chi Camilleri s’at lassau dd’agataus in arromanzus comenti Su birraju de Preston, Su nebodi de su Negus, Sa cuntzessioni de su telèfunu e medas àterus ancora. Cussa manera de scriri s’at arregalau stòrias curiosas, spassiosas e fundudas meda. Camilleri difatis fiat un’òmini sàbiu chi, fatuvatu, fadiat intendi su chi pensàt a manera sèmpiri puntuali.

  In is ùrtimus annu de vida iat pèrdiu sa vista, ma no iat lassau su scriri. Deu dd’ia a bolli, cun meda umilidadi, chena de mancai de arrespetu a nemus, arregordai cun sa tradutzioni de unu passu piticheddu de su spetàculu teatrali, scritu e interpretau de issu etotu, “Chistionis apitzus de Tirèsia” andau in scena una borta sceti, in Siracusa, casi un’annu innantis de sa morti sua.

 

  «Fortzis seis pregontendi-sì poita est chi seu innoi. Apu passau sa vida mia a imbentai stòrias e personàgius, seu stètiu dirigidori de teatru, televisioni, arràdiu, apu scritu prus de centu lìburus, tradùsius in medas lìnguas e chi ant tentu bona sorti. Su prus imbentu scofau est stètiu cussu de unu cumissàriu.

  De candu Zeus, o chini po issu, at detzìdiu de mi-ndi torrai a liai sa vista, custa borta a norant’annus, apu intèndiu s’apretu de cumprendi it’est s’eternidadi e benendi a innoi sceti, mi-nci-dda potzu atuai. Sceti asuba de custas perdas eternas.

  Imoi mi-ndi depu andai»
 
 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *