Ddoi at un’ìsula chi est scriendi sa stòria de s’economia a sa moda sua. Unu sistema chi est crèscïu in d-unu logu atesu meda de Sardìnnia e de sa mentalidadi ocidentali etotu. Bosi contu deu de sa Zelanda Noa abellu abellu, cun pìndulas sòtziu-economicas apitzus de su pòpulu insoru.

  Is Māoris, finsas a su 1950, fiant annomingiaus de su dominadori cumenti genti arretrada, pagu bessida e prena in sa cerbeddera de machioris. Issus tirànt ainnantis giai de diora papendi-sì is figaus, sciendi chi pèrdiu iant Whenua (terra), reo Māori (lìngua) e ahurea (cultura). Ant arrexonau a arroscidura po curregi su benidori e ndi stantargiai unu mundu chi podessit amparai sa comunidadi insoru. Agoa, su dominadori beniu de atesu iat cumprèndiu custas problemàticas, arreconnoscendi a pagu a pagu is deretus de custu pòpulu a bivi che ùnicus meris me in cussa terra. Giai de su 1970 s’est inghitzau a fueddai de unu pòpulu chi torràt a nasci, lìberu de sceberai su crescimentu sòtziali, econòmicu, culturali cun arreconnoscèntzia e stima de totus. S’acòrdiu de importu prus mannu fut cussu chi iant firmau in su 1840 is podatàrius de sa Corona ingresa impari cun is portaboxis Māori. E de ingunis nd’iant firmaus àterus meda, a sighidura. Una batalla polìtica longa e grai chi at bintu su pòpulu de Aotearoa (terra de sa “nui bianca longa” – Zelanda Noa – New Zealand) o cumenti narant issus su tangata whenua (pòpulu de sa terra, pòpulu de is Māoris – people of the land, Māori people).

  Oindii s’economia de sa Zelanda Noa, arremonendi sceti su chi criant is impresàrius Māoris, produsit prus de 42,6 milliardus de $ nouzelandesus (datu de su 2013), nùmerus chi crescint dònnia annu lestrus e làtziant spantaus economistas de dònnia arratza. Cun totu chi seus fueddendi de siendas piticas, issus ant scritu sa stòria de sa terra insoru. Custus impresàrius sighint unu mollu de crescimentu chi no càstiat sceti a s’arricai chena de pratziri sa pilla cun is àterus. Custu mollu sòtziu-econòmicu at avalorau su Māoritanga (essi e bivi cumenti Māori, sa moda de essi Māori – Māori culture, Māori practices and beliefs, Māoriness, Māori way of life), portendi sa ahurea tuakiri (identidadi culturali – cultural identity) insoru aintru de sa scola, comenti unu taonga (scusòrgiu – treasure), poita nd’arreconnoscint su valori e dda stimant.

  Duncas, e serraus aici sa primu pìndula, sa moda impresària Māori andat avatu de sa cultura e impari bivint, crescint e produsint valoris (econòmicus e sòtzialis) cun s’agiudu de is istitutzionis e de sa polìtica de logu chi arreconnoscint sa diversidadi culturali intamis de dda bociri e ascurtant su chi arrechedit a sa sotziedadi. E nosu eus a circai de cumprendi cumenti sa cultura de logu insoru intrat me in sa sienda e avalorat is traballadoris e sa comunidadi totu.

Chi boleis ligi calincuna cosa in prus:

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *