Fotografia liada de Wikipedia

Furriau in sardu de su traballu originali de Silvia Bencivelli po RadioRai.
Ddu podeis agatai innoi: Rai play radio: Glossario Minimo per un’epidemia
(sighit de innoi)

2 – Prumonita

  In sa lìngua tècnica de sa meixina, dònnia fueddu chi acabat in –ita (-ite in italianu, po nai epatite o gastrite) bolit nai “maladia inframadòria” e duncas sa prumonita est una maladia inframadòria de is prumonis.

  Ma s’inframatzioni it’est? Est una maladia? No, est una reatzioni chi sa carena de s’òmini produsit po si difendi, mancai càncua borta potzat donai cancu problema custa etotu. Candu si stùdiat s’esàmini de Patologia in s’universidadi, is scientis imparant ca in s’inframatzioni nci funt cincu cosas: in latinu funt tumor = unfradura, rubor = poita ca sa parti est arrùbia, dolor = dolori, calor = ca  est callenti e functio laesa, est a nai ca perdit sa funtzioni sua. Ma poita nci funt totu custas cosas? Su callenti e su colori arrùbiu nci funt poita ca in sa parti inframada arribat prus sànguini, s’unfradura poita ca is canaleddus prus piticus chi portant su sànguini, chi ddis nant capillaris [1], lassant bessiri unu suci (essudau) fatu de àcua, proteinas e cèllulas de su sistema imunitàriu [2] chi serbint po sanai su dannu, functio laesa poita ca s’unfradura imparis cun su dolori e su dannu etotu no faint traballai sa parti beni cumenti in su sanu. Pensaus a candu si segaus un’ossu de sa camba o si benit un’inframatzioni a sa brenti (gastroenterita); no podeus passillai beni cun sa gamba segada o depeus andai fatu-fatu a su còmodu, mancai puru fadendi àcua scéti.

  Ita sutzedit in su prumoni cun s’inframatzioni? S’essudau prenit is alvèolus, chi funt cumenti is stampus de una spòngia [3]. In su sanu is alvèolus funt prenus de àiri e de ingunis s’ossìgenu andat luegus aintru de su sànguini de is capillaris de su prumoni, chi funt ingunis acanta acanta, e de su sànguini ndi bessit s’anidridi carbònica (CO2), chi nci depeus fuliai aforas. In sa prumonita s’essudau no fait prus passai beni s’ossìgenu, chi no arribat prus cumenti si spetat a sa carena, e sa CO2, chi no est prus eliminada comenti si depit, cumintzat a cresci in su sànguini e a si noxi. Si narat aici ca is scàmbius aèrius de su prumoni funt cumpromìtius.

Màgini liada de Wikipedia furriada in sardu.

  Est po custu ca sa prumonita est una cosa sèria e si donat tùssiu, sùlidu crutzu, e pustis, sigumenti calat s’ossìgenu in su sànguini, s’intendeus dèbilis e stontonaus. Nci podit essi dolori a piturras, callentura [4], e chi fadeus un’arradiografia, su tretu de is piturras innui ddoi funt is prumonis, invècias de essi nieddu e sbuidu, est biancu po s’essudau chi prenit is alvèolus.

  Ma cumenti si benit sa prumonita? S’inframatzioni podit essi un’arrespusta a un’infetzioni, de unu batèriu, unu virus, unu fungu, o podit benni po nexi de càncua sustàntzia chi nci fiat in s’àiri chi eus alidau, cumenti est sutzèdiu a is minadoris, chi sunfriant de antracosi (de s’aregu ἄνθραξ/-ακος, ànthrax/-akos  = carboni , po su prùini de su carboni de miniera) o de silicosi (po su prùini de silìciu chi ndi bessiat arroghendi is arrocas po ndi bogai su carboni). Càncua borta no nci-dda fadeus a cumprendi sa càusa de sa prumonita e insandus si narat “idiopàtica” (de s’aregu ἴδιος, ìdios = issu etotu e πάθος, pàthos = sunfrimentu/maladia ).

  Sa prumonita fintzas a unu sèculu a oi fiat una de is primus càusas de morti in totu su mundu, perou, sigumenti ca eus agatau is antibiòticus e is vacinus e biveus e traballaus in logus prus mannus e sanus, sa prumonita batèrica, chi fiat fortzis sa prus fitiana, innoi in is stadus arricus est casi sparèssia. Imoi est sa de 7 càusas de morti in totu su mundu. A dolu mannu in is stadus prus pòberus sighit a essi una maladia mala meda chi bocit pruschetotu is pipius pòberus.

  Oi, ananti a unu virus nou, chena vacinus ni meixinas pretzisas, seus totus torraus agoa, arricus e pòberus. O fortzis no, ca in Brasili, in is Stadus Unius de Amèrica o in Àfrica is pòberus no si podint permiti de andai a su spidali.

  A si biri sa borta chi benit cun d-un’àteru fueddu.

                                                                                       (sighit)

Nodas

  1. De su latinu capillus, ma funt prus finis meda de is pilus.
  2. Is cèllulas chi nos’amparant de is infetzionis e is tumoris.
  3. Su prumoni assimbillat a una spòngia etotu, a ddu biri.
  4. Un’àtera reatzioni po s’amparai.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *