Foto de Tumisu liada da Pixabay

Furriau in sardu de su traballu originali de Silvia Bencivelli po RadioRai.
Ddu podeis agatai innoi: Rai play radio: Glossario Minimo per un’epidemia

 

1 – Virus

  Su primu fueddu de custu “fueddàriu po un’epidemia” no podiat essi àteru che virus. Chi no scieis spricai beni it’est unu virus no timais, seis in bona cumpangia, poita ca est cosa trumentosa fintzas po sa scièntzia. Po nosàterus, fèminas e òminis, is virus iant a podi essi nudd’àteru che cositeddas piticas meda, chi portant maladias e po meda tempus sa biologia, est a nai sa scièntzia chi stùdiat sa vida, ddus at bius sceti diaici, ponendi-ddus – avertei! – aforas de s’arrènniu de sa vida. Est po custa arrexoni ca, candu ddus eus scobertus, ddus eus tzerriaus virus, chi in latinu bolit nai felenu. Teniaus giai craru in sa menti ca is virus, mancai siant prus piticus fintzas de is batèrius, faint dannu a nosu, a is animalis, e pustis eus agatau ca portant maladias a is prantas e a is batèrius puru, cosa de no crei! Eus nau ca is virus funt cositeddas chi no funt bias, assumancu po su chi acostumaus a nai cun su fueddu vida.

  Ma poita no funt bius? Su virus est fatu de una tira pitica de materiali genèticu, RNA o DNA, imboddiau aìnturu de unu croxu de proteinas, chi ddi nant càpsidi, de su latinu capsa (càscia); a bias in càncua spècia de virus ddoi at puru un’àteru croxu de grassu (in ingresu envelope) aforas de su càpsidi. Perou su virus a solu no est bonu a fai nudda. Su virus est unu “parassita” obligau: est a nai ca po ligi su DNA o RNA e fai is proteinas, chi serbint a fraigai su càpsidi e fai virus nous, eus a nai is “fillus” mancai custu fueddu siat sballiau, urgit a intrai in cèllulas beras, mannas, cumenti is de nosàterus o de una pranta. Su virus depit “furai” is màchinas de is cèllulas de animalis, prantas e batèrius e imperai sa cosa de papai insoru. Difatis “parassita” benit da s’aregu παρά (parà) = acanta e σĩτον (siton) = cosa de papai.

Fotografia leada de Wikipedia

  Calincunu at nau ca is virus bivint una vida “prestada”. A su virus no importat chi tui ses una buca-de-meli o Donald Trump, ma scéti chi tui tenis cèllulas bonas po nc’intrai. Po issu  sa mellus cosa iat a essi chi tui no ti mòrgiast, antzis chi no t’amalàdiist nimancu ma chi tui siast sanu, forti, po podi sighiri a cresci de numeru aìnturu de sa carena cosa tua. Diaici, candu tui andas arrèulu ddu podis portai a “connosci” àteras personis e àterus animalis puru, po imparai a intrai e bivi in is cèllulas de àterus animalis o prantas e fai su  chi si narat “sàrtidu de spècia” (in ingresu spillover). Sa beridadi est ca su virus no tenit ideas o intentzionis, issu andat arrèulu, sighit a cresci de nùmeru. Perou is virus no funt totus malus; me in is annus eus biu ca nci funt virus chi no si faint dannu, antzis a su contràriu; difatis oi scieus ca is virus faint parti de sa flora micròbica [1] de sa spècia umana.

  Is virus totus impari a sa manera insoru funt stètius de grandu importu in sa stòria de s’evolutzioni de sa vida. Fatu-fatu unu virus mudat calincun’arrogu de su DNA o RNA e fait su sàrtidu de spècia e ndi bessit unu virus nou po nosu, chi nou no fiat po àterus animalis, cumenti est sutzèdiu cun custu virus SARS-CoV2 [2], chi nd’est bènniu de is satzamurreddus. Ma is virus aturant sempri in sa làcana, ca connosceus pagu fintzas a oi, intre sa biologia e sa biochìmica, intre sa vida e sa chi no est vida.

  A si biri sa borta chi benit cun su de duus de is fueddus de su DitzionaVirus!

                                                                                                             (sighit)

Nodas

  1. Flora micròbica: su microbiota, innantis tzèrriau puru flora micròbica mancai custu nòmini no siat pretzisu meda, est sa comunidadi de batèrius, fungus unicellularis, protistas (s’ameba est unu protista), archaea (chi bolit nai antigus, una spècia de cosas bias chi no funt ni batèrius, ni fungus, ni protistas) e fintzas virus, chi bivint aìnturu de sa carena de s’òmini. Issus bivint in simbiosi cun nosu, est a nai ca issus faint beni a nosu e nosàterus fadeus beni a issus poita ca si donaus apari una domu e cosas de papai.
  2. SARS-CoV2: est un’acrònimu de is fueddus in ingresu Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 chi bolit nai Coronavirus 2 de sa Insuficièntzia Respiradòria Acuta Severa. Custu virus nou dd’ant tzerriau diaici poita ca in su 2006 ndi fiat bessiu su primu SARS-CoV1, sempri de is satzamurreddus.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *