Sighit sa stòria de su cìnema (càstia innoi sa primu puntada), contada po mèdiu de is filmis chi prus ant contribuiu a ddu fai mannu.
  Totu is novas funt bogadas de Paolo Mereghetti: Il Mereghetti – Dizionario dei film 2019 (a issu si depit su votu in asteriscus, su màscimu est cuàturu) e Gianni Volpi: I mille film – Guida alla formazione di una cineteca, ambaduus lìburus pubricaus de Baldini & Castoldi, e de is giassus International Movies Database in ingresu e MyMovies in italianu.

Su nascimentu de su cìnema in Frantza
S’àteru grandu printzipiadori: Méliès

Su biaxu in sa luna **** (Le voyage dans la lune, FRA 1902, b/n, 13’)
dirigidori: Georges Méliès
cun: Georges Méliès, Bleuette Bernon, Victor André, Delpierre, Farjaux, Brunnet, Kelm, baddadoras de su corpu de ballu de su Châtelet, apiculeris de is Folies-Bergère

Pigau de imdb.com

  Ordìngiu. Su cìrculu de is astrònomus ghiau de su professori Barbenfouillis [Méliès] fait una speditzioni in sa Luna, aundi ddoi lompit ferendi-dda a un’ogu, asuba de unu mìssili sparau de unu cannoni mannu mannu. Is astrònomus [Méliès, André, Delpierre, Farjaux, Kelm e Brunnet] atòbiant a is Selenitus [apiculeris] e si-nci fuint de s’urrei insoru torrendi-si-nci in sa terra; nci arruint a mari e funt sarvaus de una navi.

  Cumentu. Su prus film famau de Méliès, cumpostu de 30 cuadrus, est sa primu òbera de imbentu a ai connotu grandu sorti in su mundu (finsas a essi piratau puru in Amèrica, de Edison, chi dd’iat torrau a spainai comenti e chi fessit prodùsiu de issu etotu). Ispirau a J. Verne e H. G. Wells e costau 10.000 francus (imperaus po is costumus de is Selenitus e sa scenografia de sa luna [Méliès etotu], pinturada a manu a trompe-l’oeil), prodùsiu nou chi incìngiat su cìnema de pantascièntzia, custu film amostat totu sa geniosidadi de s’autori: issu creat me is stùdius de Montreuil-sous-Bois una luna maginària, trasformat giogulanus e dantzadoras in d-unu pòpulu de Selenitus chi assimbillant a tzerpius mannus mannus. Proposta de unu “logu de pantasia assoluta”, traballu de sa màgini e de sa percetzioni de issa, corpus brullanu chi giogat cun su spetadori, totu custu est Méliès: abistu a ponni a frutu e imbentai totu is possibilidadis tènnicas de sa cinematografia nàscia pagora, amesturendi pretzisioni mecànica e capassidadi de contai, abilesa tènnica e apiculerias. Cun s’àteru film famau (Biaxu peri s’impossìbili) e is prus de 500 chi at girau innantis de su 1913, Méliès po is crìticus at donau carri e sànguni a s’àteru polu dialèticu de un’opositzioni chi no nc’est mai stètia, ma chi abarrat siddada che su fundamentu de sa Lei: Méliès contras a Lumière, su fingimentu contras a s’arrealidadi.

 

Su biaxu peri s’impossìbili **** (Le voyage à travers l’impossible, FRA 1904, b/n colorau a manu, 21’)
dirigidori: Georges Méliès
cun: Georges Méliès, Fernande Albany, Mau de Lavergne, Jehanne d’Alcy

Pigau de imdb.com

  Ordìngiu. Is scientziaus de s’Istitudu de Giografia Incoerenti ghiaus de s’inginneri Mabouloff [Méliès] partint a trenu faci a su Soli. De ingunis una spètzia de sutamarinu ddus torrat a sa Terra, asuta de mari: apustis de un’esprosioni, s’ant a agatai sarvus in terra-firma.

  Cumentu. Ispirendi-sì a J. Verne e a una pièce teatrali de A. D’Ennery e cun d-una spesa de 37.000 francus (su prus film caru finsas a insandus), Méliès imbentat su spetàculu de su cìnema amesturendi fingidura e documentarismu, descridura de s’arrealidadi e aberturas a su maginàriu: aici cassat e ghiat sa pantasia de su spetadori, faendi-sì meri de sa castiada sua po ddi fai biri sceti su chi su dirigidori bolit chi issu biat. E innoi, prus ancora che in su Biaxu in sa luna, amesturat sa prus pantasia scadenada cun d-unu distacu irònicu faci a sa scièntzia po amostai finsas a innui podit lompi su spantu de chini est castiendi, chena de podi spicigai sa pantasia de su spantu, su spàssiu de su scimìngiu. Issu si portat finsas a su soli asuba de un’Automabouloff, chi est trenu, automòbili, dirigìbili, sutamarinu, totus mèdius fillus de sa modernidadi aicetotu che su cìnema. Antzis, su mèdiu chi andat peri terra, àiri e àcua, chi passat peri su tempus, no est àteru che su cìnema in forma de unu mundu de bisus de una notzentidadi chi no si cumprendit chi siat prus naïf o sperimentali. In Méliès s’illusionismu chi est teatrali tambeni, esteticamenti a tipu belle époque, de dirigidori prestidigitadori (sparèssidas, trasformaduras a firmu màchina, in s’interis chi est girendi etotu e no in pusti-produsidura), s’intrìciat cun sa maxia cinematogràfica, su primitivismu s’aberit a cosas de no crei, biaxus stravanaus, benturas surrealis. Custu film est fatu sighendi sa lògica de unu bisu; lassendi a una parti sa berusimbillàntzia e s’arrelata càusa-efetu, passat de episòdius alluinadoris a intremesus asseliaus, afutendi-si-ndi de s’arraxoni e de is leis de sa statìstica cun sa libertadi chena timoria de unu pipiu.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *