Selma Lagerlöf – Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige – 1906/7
(Sighit de sa de cuatru parti)

  Si ndi fiat torrau a sa corti, totu annugiau. Nemus ddu boliat agiudai a agatai su matzamurreddu, e mancai dd’essit agatau, bai e circa si cussu ddu torràt a sa bisura de innantis.
  Si fiat apiculau a su muru chi ingiriàt sa sienda e, sètziu ingunis, fiat pregontendi·sì e cali podiat essi mai su benidori suu, si no fessit torrau mai prus a cristianu.
  Gei si dd’imaginàt su spantu de babbu e mama candu fessint furriaus de crèsia!
  Totu sa genti de bidda s’iat a essi spantada: nd’iant a essi aproillaus de Vemmenhog est, de Torp, de Skurup, de totu sa provìncia, aposta po ddu biri: babbu e mama sua dd’iant a essi bitiu a sa fiera de Kivik po dd’amostai a sa genti. Ita bregùngia! No fiat prus unu cristianu, fiat unu momoti. Prusaprestu nisciunu cristianu dd’iat a essi biu mai prus.
  A pagu a pagu fiat acatendi·sì de cantu fessit arrorosa sa situatzioni sua: no iat a essi giogau mai prus cun is atrus piciocus, no iat a essi agatau mai sposa. E sa domu, sa barrachedda fata de truncus e cun sa crobetura de palla, sa stadda, su fenosu, s’arega e s’argiola, po chi fessint mìserus, imoi ddi pariant sa mellus cosa chi podiat disigiai.
  In s’interis su tempus fiat unu spantu: s’àcua murmutàt, is matas pillonànt, is pillonis cantànt.
  Issu sceti fiat tristu, e nudda prus ddu podiat allirgai.
  S’àiri no fiat stètia mai aici asula: is pillonis migradoris passànt a gamadas.
 Nd’aproillànt de atesu: iant atruessau su Bàlticu punnendi inderetura a sa punta de Smygehuk, e imoi fiant andendi conca a setentrioni.
  Nci ndi fiant de vàrias spètzias, mancai Nils connoscessit sceti is cocas arestis chi bolànt a formatzioni triangulari.
  Unas cantu de gamadas iant truessau giai, ma su piciocu ddas intendiat ancora aboxinendi: «Tocai benei! Benei cun nosu, seus andendi conca a is montis!»
  Is cocas masedas iant pesau sa conca po ascurtai sa cramada, ma, sigomenti ca no fiant sbentiadas, ddis iant arrispustu: «Innoi si nci agataus tropu beni, innoi si nci agataus tropu beni!»
  Intzandus sa dii fiat bella etotu, cun d-un’àiri chi depiat essi deaderus unu prexu a nci bolai, ca fiat aici luxenti e fritzanti.
  E dònnia gamada de cocas arestis chi passàt fadiat allutai de prus is cocas de domu. Fatu fatu calincuna si poniat a atiddai, comenti e chi bolessit pigai su bòlidu. Ma intzandus una mama coca bècia ddi naràt: «No fatzas sa minciali, là ca cussas bandant a sunfriri su fàmini e su frius.»
  Ma nci fiat unu cocu chi is cocas arestis dd’iant intzuau sa passioni po su bagamundai. «Si ndi passat un’atra dda pongu infatu deu puru», fiat pensendi.
  Agoa nd’est passada un’atra deaderus de gamada, tzerriendi cantu e is atras, e su cocu giòvunu atacat a cramai: «Abetai·mì, abetai, seu arribendi!»
  Intzandus spraxit is alas e si pesat unu pagu in su celu, ma po cantu no fiat acostumau a bolai, nd’est arrutu a terra illuegus.
  De dònnia manera is cocas arestis, chi dd’iant intèndiu tzerriendi, fiant torrendi asegus abellu abellu po biri chi cussu fiat arribendi.
  «Abetai·mì», iat tzerriau, e nci torràt a provai.
  Totu custu dd’iat intèndiu su piciocu, chi fiat sètziu in d-unu murixeddu: «Ita làstima si su cocu pigat e si nd’andat. Babbu e mama nd’ant a tenni dannu si torrendi de crèsia no dd’agatant.»
  Fiat pensendi custu ma si fiat torrau a scaresci ca fiat piticheddeddu e disamparau. Tzacat unu brìnchidu in mesu a su tallu de is cocas e ghetat is manus a su tzugu de su cocu:
  «Nossi, cust’orta de innoi no ti ndi bolas!»
 Ma in su pròpriu momentu su cocu iat cumprèndiu sa manera po si ndi pesai bolendi e, sigomenti no arrennesciat a si ndi scabulli de cussu, si dd’est portau avatu in su bòlidu cun issu.
  Fiant ampuendi aici a lestru ca su piciocu no arrennesciat a torrai sùlidu. Innantis de cumprendi chi dd’abastàt a lassai su tzugu de su cocu, fiant lòmpius aici in artu ca arruendi·nci de cudda altària s’iat a essi bociu de siguru.
  S’ùnica cosa chi podiat fai po abarrai prus asseliau fiat a lompi a sa schina de su cocu.
 Ma lòmpiu ingunis no fiat fàcili a aguantai, ca sa schina fiat liscinosa e issu s’agatàt in mesu a is alas etotu: dd’est tocau a fichiri totu e is duas manus a fundu in is pinnas po no si scuartarai a terra.

 

(sighit)

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *