Pedru IV de Aragona
Màgini pigada de wikipedia

(sighit de innoi)

  Is agiudus promìtius de is Viscontis no fiant arribaus. Insandus Marianu iat detzidiu de s’apaxiai cun s’urrei aragonesu, poita ca no fiat ancora prontu po ddu binci.

  Sa paxi de s’Alighera, cunfirmada a Seddori, fiat stètia murrungiada de is baronis aragonesus, ca narànt ca Marianu iat pediu cosas medas chi no ddi minesciant. S’Alighera si-dd’iat pigada s’urrei aragonesu. Mateu Doria si fiat aguantau is àterus fèudus chi teniat e Marianu iat dèpiu torrai is casteddus Pedreso d’Orosei e de Bonvehi in su Logudoru a Pedru.

  Su Giuigau si fiat amanniau de su Campidanu a Bosa e fintzas a Terranoa (Òlbia). Teniat duas de tres partis de Sardìnnia in manu sua.

  S’urrei aragonesu iat dèpiu torrai a Marianu is citadis de Matero e de Gelida in Cadalùnnia, chi fiant fortzis importantis po is novas chi nd’arribànt de su territòriu acanta de s’Aragona.

  S’iat a podi nai chi Marianu iat bintu, pruschetotu poita ca imoi fiat stètiu arreconnotu cumenti a unu sovranu indipendenti de s’urrei de Aragona.

  Su tempus de paxi chi iat sighiu, iat donau sa possibilidadi a Marianu de guvernai is territòrius suus po ddus fai cresci economicamentiscriendi sa Carta de is leis, chi apustis Lionora, sa filla, iat sighiu a ddas scriri, e circhendi de fai stai mellus sa populatzioni.

  Is Giuigaus s’iat a podi nai chi fiant casi “democràticus”. In s’arrestu de su mundu nci fiant is feudatàrius e is serbidoris de sa lea (gleba). In is Giuigaus, de sèmpiri, sa genti fiat lìbera, pagànt is gabellas po cantu donniunu podiat arrennesci (“segundu sa fortza insoru” [1]) e nci fiat s‘assemblea populari po ditzidiri is cosas mannas de su guvernu, e is maioralis (is arricus)  chi formànt sa Corona de Logu. Su Giùixi fiat unu cumenti a is atrus maioralis (primus inter pares). In is tempus passaus, calincunu Giùixi iat pèrdiu puru calincunu certu legali contras a calincunu de su pòpulu [1]Su patrimòniu de su Giùixi no fiat amesturau cun su de s’arrènniuIs fèminas fiant tentas in contu prus che in is atrus logus de Europa.

  Marianu si fiat fatu balli puru cumenti a unu cumercianti de trigu abistu, esportendi-ddu aforas puru; comporàt beni candu fiat annada bona, torràt a bendi a prètziu prus artu candu fiat annada mala.

  Sa Sardìnnia, cun is navis chi teniant is Arbarees, esportàt bestiàmini e laori a terramanna italiana, a Frància e a Spànnia. S’arrichesa stugiada in is annus permitiat a Marianu de abarrai asseliau e no teniat problemas po si ponni a cumbati contras a don Pedru, mancai circhendi sordaus aforas de Sardìnnia, in Proventza e in s’Itàlia de su nord.

  In polìtica estera Marianu fiat stètiu abillu a no scoviai s’acòrdiu cun s’urrei de Castìllia, cun s’urrei de Frància e cun is Viscontis de Narbona. Sa filla Beatrici si fiat cojada cun Amerigu VI de Narbona.

  Perou custa paxi no fiat durada meda. Su Giùixi no si fidàt meda de is sordaus de s’urrei, e ddus faiat billai de is òminis suus. Ancora Marianu no iat torrau a donai a s’urrei is terras e is casteddus chi dd’iat a essi dèpiu torrai, cumenti iant scritu in su documentu de sa paxi de Seddori.

  Candu fiant apaxiendi, Marianu iat torrau a nai ca issu no fiat unu baroni asuta de s’urrei, e ddu cunsideràt unu pari suu. Osinuncas Marianu iat a essi torrau a cumbati luegus.

  Perou is prèsidis de is casteddus chi Marianu depiat torrai si fiant arrefudaus de torrai is casteddus etotu a don Pedru, narendi ca ddus boliant tenni po contu de is Viscontis de Milanu. S’urrei de Aragona, candu dd’iat scìpiu, iat pensau ca siguramenti fiat una scusa pensada de Marianu.

  Apustis de un’arrebellia de is Dòrias, chi no fiat arrennèscia, Marianu iat torrau a cumbati in su momentu chi fiat torrada sa gherra intra Aragona e Castìllia, custa siguramenti de acòrdiu cun su Giùixi etotu.  S’urrei aragonesu insandus iat imbiau a Casteddu de Càlari, a Tàtari e a s’Alighera pagus sordaus, cun su cumandu sceti de circai de difendi is casteddus e de no arriscai nudda.

                                                            …sighit…

 
Bibliografia
Raimondo Carta Raspi – Mariano IV d’Arborea, S’Alvure 2001

 

Noda

  1. Raimondo Carta Raspi – Storia della Sardegna, Mursia 1999

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *