Cun cust’artìculu incingiaus un’argumentu nou: sa stòria de su cìnema, contada po mèdiu de is filmis chi prus ant contribuiu a ddu fai mannu. Est finsas una manera de provai a proponni unu lèssicu nou po una matèria tènnica spetzialìstica.
  Totu is novas funt bogadas de Paolo Mereghetti: Il Mereghetti – Dizionario dei film 2019 (a issu si depit su votu in asteriscus, su màscimu est cuàturu) e Gianni Volpi: I mille film – Guida alla formazione di una cineteca, ambaduus lìburus pubricaus de Baldini & Castoldi, e de is giassus International Movies Database in ingresu e MyMovies in italianu.

Su nascimentu de su cìnema in Frantza
Is fradis Lumière

Sa bessida de is fàbricas Lumière **** (La sortie des usines Lumière, FRA 1895, b/n, 50”)
dirigidori: Louis Lumière
cun: is dipendentis de is fàbricas Lumière

Manifestu de sa primu projetzioni in pùbricu (pigau de imdb.com)

  Ordìngiu. Primu film de sa stòria, projetau in Parigi su 28 de mesi-de-idas de su 1895 in su Salon Indien de su Grand Café in su Boulevard des Capucines. Pensau e imperau po ddu projetai in pùbricu a pagamenta, sa chi s’abarrat est po pagu sa de tres faiduras, giai chi sa primu fut stètia apariciada e projetada in privau su 22 de martzu. In sa metadi de dereta de s’incuadradura s’aberit su portali de is fàbricas a vapori de Montplaisir e ndi bessint a primìtziu is fèminas e agoa is òminis (calincunu a bicicreta) e finsas una carrossa tirada de duus cuaddus: in totu unas centu personis, de su piciocheddu de is cumissionis a su meri. Si biit puru unu cani mannu brinchendi. A s’acabu su porteri serrat impressi su portali.

  Cumentu. Impari a is àterus filmis de Lumière no funt documentus giraus inderetura comenti sutzedint, ma incuadraduras postas in scena apostadamenti e cun coidu, cun cumparsas chi circant de essi su prus naturalis chi fait. In prus sa postura de su dirigidori amostat sa boluntadi de circai s’àngulu po pigai is màginis aundi sa màchina ndi potzat scabulli su prus movimentu chi fait, de manera prus armoniosa. Sa màchina est siddada, is màginis pigadas de fronti (e amarolla decentradas po mori de sa farta de mirinu in sa cinepresa), sa scala de is pranus andat de sa mesu figura a su campu longu, ma sèmpiri cun d-una fundudesa de campu chi finsas oindii si donat s’impressioni de essi ananti de s’arrealidadi beridera, chena artifìtzius, comenti e chi Lumière essit sceti collocau sa cinepresa abetendi acadèssius no dipendentis de cussa. E diaderus dònnia arresurtau parit bessiu po sorti sceti, ma no est aici. Is oberajus torrant a fai sa bessida normali de traballu ma cun su bestiri de sa festa, e in prus arringheraus segundu sa gerarchia.

 
S’arrusciadori arrusciau (L’arroseur arrosé, FRA 1895, b/n, 50”)

Pigau de imdb.com

dirigidori: Louis Lumière
cun: François Clerc, Benoît Duval

  Ordìngiu. In su chi est cunsiderau su primu film còmicu de sa stòria si biit unu piciocheddu sbregungiu chi fait una brulla a su giardineri: a primu strecat cun d-unu pei e agoa totindunu lassat su tubu de sa pompa de su giardineri, arruscendi-ddu totu. Agoa su giardineri pigat po s’origa a su piciocheddu e ddi callentat is nàdias.

  Cumentu. Meda s’est nau po ndi contai arrìtimus e momentus. Est a nai ca seus ananti de una mirada chi finsas oindii arrennescit a si cullionai, contendi-sì sa vida ma torrendi-dda a produsi.

 

S’arribu de unu trenu a La Ciotat **** (L’arrivée d’un train à La Ciotat, FRA 1896, b/n, 50”)
dirigidori: Louis Lumière
cun: Sennora A. Lumière, Madeleine Koehler, Marcel Koehler, Jeanne-Joséphine Lumière, Rose Lumière, Suzanne Lumière, biaxadoris disconnotus

Pigau de imdb.com

  Ordìngiu. Una bia ferrada pigada de mirada diagonali, de su furrungoni in artu a dereta a su de bàsciu a manca, segat su schermu in s’interis chi, in su màrcia-pei ananti, unus cantu passigeris funt abetendi. De su fundu lompit una locomotiva chi si firmat a manu manca: de unu portalitu ndi calant unus cantu biaxadoris, àterus funt prontus a nci artziai.

  Cumentu. Su prus film famau de Lumière, projetau in su mesi de gennàrgiu de su 1896, chi naca iat scadenau sa timoria de is spetadoris chi si fiant cuaus asuta de is cadiras o si fiant fuius de sa sala, cumbintus chi su trenu ddus iat a essi strecaus. Girau comenti totu is àterus filmis in prus de una bersioni (cosa chi amostat a seguru chi no funt documentàrius ma poniduras in scena berideras fatas torrendi a pigai bortas e bortas sa pròpiu secuèntzia e cumponendi su logu scènicu cun cumparsas beni amaistadas) ponit impari s’arrealismu de sa mirada de atesu cun s’efetu de fundudesa, sa fortza dramàtica de su pranu secuèntzia cun sa bisura comenti bessit bessit de sa pigada dereta, donendi a su spetadori po sa primu borta sa possibilidadi de si cumovi diaderus ananti de su grandu schermu.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *