Fotografia de A. Porcu

  Su ciorbeddu me is intrànnias mias fiat perdendi-sì sèmpiri de prus me is frunzas fungudas e amarguradas de un’ajaja, chi cun firmesa impuntàt s’àtera parti de sa costera. Sa castiada de sa bixina a costau suu si-nci aciuvàt in su mari spumosu in s’interis chi femu ponendi sali a su souvlaki suu, chi issa, po nai sa beridadi, no ndi papàt casi nudda.

  Fiant simplimenti scéti sètzias ingunis e partziant sa sprissioni de s’incuntzepìbili cun is montis, nieddus che is bistiris insoru. Sa tristura insoru aferràt che a manu invisìbili sa cuscièntzia mia e s’arrisu miu amutiat intra de pagus segundus.

  S’amiga mia si-ndi fiat acatada de sa mudàntzia de spètzia mia, castiàt innias a is duas fèminas e sciiat luegu poita m’iat subercau cust’oprimidura. Sa matiperra [1] de su fogu prìngiu de disgràtzias, faiat diaderus a dd’averti in dònnia logu chena de si-nd’acatai, mancai no totus dda manigiànt aici a craru.

  Sa memòria serrat una ferida abellu-abellu meda, finsas puru chi su sartu mortu, s’annu apustis, iat a podi torrai a imbirdigai.

  Su bixinau sderrutu de Mati fait parti de su comunu de aundi ndi benit s’amiga mia chi, in custu pensamentu benidori – de su beranu cun totu sa bellesa de is opinus de su logu – umpriat sa spera sua, in s’interis chi a màchina passamus in s’arruga de sa localidadi de mari de una borta.

  Forsis fiant apenas passadas duas cidas de candu femu partia in fèrias in Grècia. Su logu fiat acanta meda a is fogus, dd’emu giai progetau innantis.

  A primìtziu timemu… ma apustis diaderus no. S’universu m’imprassat. Presentemu ca no ddoi fiat prus perìgulu, e no tenemu nimancu una sensatzioni infadosa.

  Dd’apu fatu e bastat, chena de timi no sciu ita. A s’acabu abarrat s’arregordu, schetu e sintzillu. Chi no fait a ndi-ddu studai aici allestru che a unu fogu.

  S’arregordu, is prus de is bortas, no nosi ferit inderetura, ma nosi tocat po primu, candu ferit a nosu. Si-ndi podeus arregordai de una cosa scéti apustis chi dd’eus bia, dd’eus sentia e dd’eus bìvia…

  Fiat giai s’ora de scurigai. Is ùrtimus arrajus de soli si-ndi fiant giai andaus a discansai agoa de is matas abruxadas chi no faiat a ddas contai.

  Is ogus mius no faiat a ndi-ddus stolli de cussu logu spiritau, pruschetotu apustis chi in biaxu, in s’arretza, emu lìgiu de is cristianus chi fiant mortus me is fogus. No faiat a “scurri conca a bàsciu”, a aberri una fentana noa o a cambiai s’arretza.

  Femu ingunis e fiat comenti chi m’allupessi, mancai fessit totu giai acabau.

  De calincuna manera mi-ndi pariat finsas bregùngia, ca nosu si-nd’acataus de is cosas scéti candu ddas teneus inderetura ananti de su nasu nostu.

  In cuddus momentus aundi innoi s’inferru fiat in sa terra, is prus de nosàterus fiant sètzius ananti de una computadora e aici dd’ant sighiu o intregau. Calincunu nimancu si-nd’est acatau.

  Teneus “cumpassioni”, chi serbit po limpiai a nosu etotu. Nos’agataus, aici nendi, in d-una catarsi de dura… e is sinapsis cosa nosta funt inundadas de un’otzèanu de informatzionis chi nosi narant calincuna cosa apitzus de is cristianus fertus.

  Castiaus dònnia dii a is òminis chi nci perdint is domus  o is tzitadis cosa insoru, o sa vida. Ligeus nùmerus, si faeus pensamentus apitzus de sa polìtica andada mali o puru cumparaus unu steddu malu cun d-un’àteru.

  Sussedit aici meda … totu su tempus … in dònnia logu. Funt noas e noas chi nosu nimancu nci-dda faeus prus a ddas suspiri totus e a ddas concoi. Totu cussa “cumpassioni” no fait a dda produsi. Antis de si podi furriai e podi concoi, giai ndi sighit s’àtera.

  Apustis de Mati lompit su sciacu arrorosu de Gènova e agoa, cosa de pagus diis a oi, ma connotu de diora comenti e chi siat unu castigu chi fatu-fatu su celu si bollat arregordai de is pecaus nostus arruendi-si-nci asuba, s’inundamentu de is biddas nostas: totu fatus tzerriaus puru de sa faddida de su sistema de siguresa, e de s’ausèntzia de incuru de s’òmini in su spèddiu de fabricai finsas aundi no fait.

  Aici imparaus totu apitzus de is problemas tènnicus e de is malassortaus. Intendeus a is politicus incurpaus chi si-ndi strobeddant e frunint decraraduras chi no cumbincint o abarrant finsas citius. Nosu si lassaus incantai unas cantu diis e si-ndi scaresceus torra.

  Meda bortas no scieus nimancu su chi sussedit “apustis”. Cun custu ca su “apustis” de is chi si funt sarvaus est forsis prus de importu de cuddu de is mortus.

  Candu nci torramu a pensai, mi pariat chi fessit una paristòria a s’imbressi. Is stòrias simplimenti acabant e no si sciit su chi sussedit apustis. Perou no funt paristòrias e meda bortas sa truncadura no dda tzèrriant cun d-unu happy end, ma cun sciacus aundi addannant a cristianus e àterus sighint a bivi ingunis.

  Innoi, in custu arrestoranti biancu in mesu de Nea Màkri, arrexonamu cun d-una parenti de s’amiga mia. Chistionàt su tedescu beni meda. Po mei fiat primorosu a essi in d-una terra aundi nimancu acinnamu de chistionai sa lìngua, fiat pròpriu diaderus sa primu borta.

  Sa butega fiat prena de genti, chi no fiant de bona spètzia … perou nimancu mala. No podemu apretziai is stadus de ànimu e apu pregontau a sa fueddadora mia de ita s’arregordàt e ita provàt.

  Fiat a comenti nci-ddi fessit passau unu trenu aìnturu de conca sua. Is ogus si furriànt a s’imbressi e su colori de sa faci fiat grogu che sa tialla de sa mesa, aundi is manus suas tzacarrànt che a sacus de arena infustus apustis de una temporada. Sa buca sua si moviat, fiat unu pagheddu aberta ma no podiat nai nudda.

  Nci provàt ma aforas no ndi bessiat nudda etotu. A comenti chi unu fuetu fracu dd’essit ferta a fronti, aici si umidànt is pipias de s’ogu suas de prellas salias. Mi-nc’intrànt aici a fundu de no abisongiai peruna sceda. Diaderus no tenemu prus abisòngiu chi calincunu mi torressit sceda.

  Is arrespustas fiant totu su tempus innoi. Po cumprendi, no depemu nimancu sciri sa lìngua. Fiat finsas sa primu borta chi un’òmini m’iat sbeliada chena de fueddai. Ingunis, in sa plaja, in mesu de is undas ananti de unu Daiquiri durci de muraterras. No tenemus una lìngua cumoni, a parti is strociduras e is ingestus.

  Cumprendemu dònnia fueddu suu po sa boxi e po is sentidus e mòvidas beni controllaus suus, comenti chi su bentu, tirendi lèbiu e dilicau, dd’essit portau de s’ànima sua a sa mia. Fiat s’arrisu e su charme suu chi provànt a abarrai fortis. Simplimenti totus provànt a abarrai fortis, ca tanti sa vida po issus sighit.

  Su biaxu miu a mari fiat sboddichendi-sì sèmpiri de prus che a unu biaxu in sa cuscièntzia, inciupau de sa terra salia asuta de is peis scurtzus mius. In totu sa vida mia, nuncas emu avèrtiu aici craru s’arrelatu aìnturu de is elementus. E no scéti s’arrelatu aìnturu de issus etotu, ma finsas su càmbiu.

  In s’istadi – primu de totu in su mesi de austu – ddoi sulat sèmpiri unu bentu forti. Issu at insulau su fogu. A pipia pensamu sèmpiri ca s’àiri podiat studai de sei unu fogu, comenti si-ndi studat un’allùmiu allutu. Ma a ndi studai unu fogu no est cosa aici sintzilla … e arregordus apampant.

Nodas

  1. matiperra: doloris de scendiòngiu

(Furriadura in Sardu: M. De Sardi)

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *