Featured Video Play Icon

  Su biaxi in trenu fut stètiu longu e grai. Che sèmpiri, candu fut solu, torràt a arregordai sa vida cosa sua, dda torràt a passai che in d-unu sedatzu, is cosas bonas e malas; finas a su sceberu chi iat fatu unus cantu annus innantis, candu sa gherra dd’iat tocau de acanta. Aici fut unus cantu mesis chi is Fradis dd’iant incarrigau de custa missioni po contu de Deus. De una statzioni a s’àtera,  de una tzitadi a s’àtera, de una moschea a s’àtera po portai sa volontadi de Deus. Torràt a biri totu su chi iat fatu, ma a bortas no sciiat ita pensai. De su trenu podiat biri cantu fut manna e bella sa terra sua nodida, una terra pòbera ma in paxi, assumancu finas a candu no iant agatau su petròliu; est pròpiu po nexi de cuss’ollu pudèsciu chi iant pèrdiu sa paxi! Maraditu siat s’interessu, su dinai, su poderi e is stràngius! Pròpiu issus, genti chena de Deus e chena de coru, intregaus a su tiàulu, iant treulau sa terra cosa sua, poita no si-ndi andànt? Poita no nci-ddus bogànt? Is polìtigus si bendiant po cuatru soddus e unu pagheddu de poderi a is multinatzionalis, totu asuba de sa peddi de sa pòbera genti. Cantu depiant trumentai ancora? E Deus a ita fiat pensendi? Poita no si moviat? Nc’iat bogau a fortza custus ùrtimus pensamentus pedendi perdonu a Deus po su frastimu, ma fut stètiu prus forti de issu, po su feli a bortas no aguantàt, de su restu no fut issu etotu unu strumentu de Deus?

 

   Ndi-ddi fut sèmpiri partu làstima de cussus pedidoris scavulaus in is furrungonis de sa tzitadi. Aici candu ndi fut calau de su trenu a baligedda niedda e si-ndi fut biu unu ananti a manu parada, no iat pòtziu fai de mancu de ddi donai una pariga de soddus. “Deus ti-ddu torrit in saludi!”, dd’iat nau cussu pòberu strupiau faendi sparessi lestru su dinai aintru de sa busciaca de sa giaca totu allosingiada. Fiant cosas chi dd’amoddiànt su coru. Cun cussus ogus pìxidus fut sighiu a andai èrridu a passu lestru conca a sa moschea anca teniat s’apuntamentu cun Deus. Insciallah! Ma no teniat pressi, ddi praxiant is moscheas prenas de genti e fut ancora chitzi. Andendi-andendi iat atobiau àterus pedidoris e dònnia borta si fut firmau. A su piciocheddu dd’amancàt totu una camba, de seguru po mori de calincuna mina. Si fut firmau e dd’iat pregontau su nòmini e su contu de sa vida cosa sua: famìllia teniat? Ita ddi fut sutzèdiu? Su piciocheddu unu pagheddu spantau dd’iat contau totu pensendi ca mancai dd’iat a ai fatu strinas bellas. Po sa camba teniat arrexoni, una mina ddi fut scopiada in peis candu a pipiu gioghendi nci fut atafau asuba de cuss’ordìngiu maraditu. Fut acanta de si morri, e incapas iat a essi stau mellus. “No fueddis aici ca no bolit Deus! Est Issu chi detzidit candu ddi depeus torrai sa vida chi Issu etotu s’at donau”. Dd’iat fatu una limòsina generosa, innantis de si-ndi andai dd’iat postu sa manu in conca, giai-giai benedixendi-ddu. A su piciocheddu, mancai a coru intostau de cussa vida malassortada e mala a scorriai, ddi fut calada una làmbriga e dd’iat torrau gràtzias assungutendi: “Deus ti-ddu paghit!” No podiat diaveras baliai totu custu dolori.

   Candu fut intrau scrutzu a sa moschea prena de genti, innantis si fut castiau a ingìriu po biri si fiat totu a postu. Agoa si fut ingenugau conca a sa Meca, iat pregau a Allah torrendi-ddi gràtzias po sa saludi e sa famìllia chi dd’iat donau.

   De chi ndi fiat bessiu, chena de nudda in manus, iat donau una castiadedda lestra a s’arrellògiu, sa bomba posta me in sa baligedda iat a essi scopiada avatu de dexi minutus.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *