S’artìculu de s’Unioni Sarda sa dii de s’interru

Unu mesi a oi si-nd’est andau unu grand’òmini chi apu tentu sa sorti e s’onori de connosci e de ddoi podi traballai impari in sa tenta de fai intrai su bilinguismu in Sardìnnia. Apu bòfiu scriri un’arregordu de issu po is chi no ant tentu custa fortuna


  Apu connotu a Oresti Pili a sa primu letzioni de su maistàrgiu 2005/06 Approcci interdisciplinari alla didattica del sardo de su cumprantu Eduardo Blasco Ferrer. Deu e issu fiaus is prus “mannus” in mesu de una truma prus giòvuna, e si fiat cumprèndiu luegus ca fiaus mòvius de s’amori po sa lìngua nosta e su disìgiu de achiriri ainas scientìficas po s’acostai prus ferraus a is batallas chi si maginaiaus de depi cumbati po is deretus de su sardu.

  Sa primu cosa chi m’at fatu spantu de s’òmini est stètia sa figura fìsica, cun cuss’artària imponenti, is pilus particularis in sa parti de agoa de sa conca cun totu s’ananti scucau, sa giancheta de velludu asuba de sa camisa a tzughitu antigu “a sa coreana” comenti m’arregordu chi dda portàt ajaju miu puru, sa bussa de peddi unu pagu demodée impreada meda. Su nòmini suu mi-nd’iat sciumbullau calincun’arregordu atrupelliau de cosas bècias de giustìtzia, protzessus po eversioni e cosas diaici, ma sceti a pagu a pagu in su tempus e connoscendi-ddu mellus apu scìpiu de totu is sunferèntzias passadas po s’idea chi at ghiau totu sa vida sua: torrai a sa Sardìnnia e a is Sardus sa dinnidadi de podi esisti in su mundu cun s’identidadi insoru. E apu cumprèndiu comenti sceti sa fortza de is ideas e s’artivesa de ddas portai ainnantis fiant cosa de Oresti, prus chi no fainas no lìtzitas o violentas chi un’òmini bonu e arrespetosu che a issu mai iat a essi pòtziu nimancu pensai.

  Duncas connoscendi-ddu aici tradu in su caminu suu no apu pòtziu sighiri totu sa parti spèndia in sa polìtica ativa (fiat acabendi in cussus annus s’ùrtimu sperièntzia che assessori a sa cultura e a sa lìngua sarda in su comunu de Cabuderra). Agoa s’est pigau su strobu pruschetotu in sa chistioni de s’amparu de sa lìngua. In custu campu etotu seu sèmpiri stètiu cun issu in is ùrtimus annus, chi ant biu assumancu tres cosas mannas inghitzadas e impèllias de issu e chi bollu arregordai innoi.

Is Arrègulas de sa norma campidanesa de su sardu standard

  Candu in su mesi de abrili de su 2006 sa giunta Soru iat fatu sa delìbera chi poniat sa LSC (“limba sarda comuna”) che a norma sperimentali po is documentus scritus in bessida de sa Regioni, iaus pòtziu averiguai luegus cun Oresti ca custa norma no fiat àteru che sa LSU (“limba sarda unificada” presentada in su 2001 e luegus scrocorigada po is protestas de is fueddadoris de cabegiossu giai ca fiat logudoresu lìmpiu), cun pagus cambiamentas chi ddi faiat abasciai pagu pagu su baricentru linguìsticu faci a s’artupranu de Abbasanta; e ca baliat sceti po is documentus de sa Regioni e no fiat prevìdiu in perun’àtera manera chi sa lìngua sarda podessit intrai in totu is àterus sètius de sa sotziedadi e pruschetotu in sa scola, chi fiat su prus disìgiu mannu de Oresti e sa tenta chi si-ddoi fiat incurau de prus in is annus passaus finsas cun s’assòtziu Iscola Sarda.

Su lìburu de is Arrègulas de sa Norma Campidanesa

  Est forsis po cussu chi, acabau su maistàrgiu, iat inghitzau luegus su traballu chi iat a essi portau a is Arrègulas de sa norma campidanesa. Sa mannesa de cust’arresurtau bolit cunsiderada siat po su sfortzu de cuncordai su Comitau Scientìficu chi ddoi at traballau, siat po essi arrennèsciu a si fai afiantzai de un’autoridadi chi ddu podessit acotzai. Est stètiu issu a cumbinci a Graziano Milia, insandus presidenti de sa Provìntzia de Casteddu, a cuntzedi s’impèllida polìtica po s’afillamentu ofitziali de su Consillu Provintziali (chi ddas at votadas a totòmini) e su finantziamentu po s’imprenta de su lìburu. Est stètiu issu a circai òminis e fèminas de dònnia parti de cabegiossu e a ddus cumbinci ca tocàt amarolla a si setzi totus impari e ca po fai una norma chi fessit bona po acuntentai a totu is fueddadas de sa camba manna campidanesa tocàt chi totus si destinessint de fai unu passiteddu agoa po una tenta prus manna.

  Issu teniat in conca che a ghia s’esempru de “s’arrepranamentu de is diferèntzias de is dialetus […], de sa faina fata sena de pàsiu de prus de unu sèculu de is cantadoris, campidanesus e logudoresus, chi funt arrennèscius a ndi pesai, a stravanadura, unu Campidanesu sceti e unu Logudoresu sceti”. E custa “faina de smusciadura de is diferèntzias de is dialetus (campidanesus a un’atza e logudoresus a s’àtera), est su chi tenit oi in cumoni sa stòria linguìstica de Sardìnnia […], tretu […] fatu: 1. in duus Logus diferentis (Cabu de Bàsciu e Cabu de Susu); 2. in sa matessi ora”.

  S’àtera cosa chi no faiat a lassai a una parti fiat po issu “s’arraxoni de dònnia òmini a sa lìngua de bartzolu”. S’arreconnoscimentu de su deretu a sa lìngua-mama chi is sardus si fiant bius segau de su stadu piemontesu/italianu cun s’imponimentu de sa lìngua sua (chi issu no si-nd’aostàt de disciniri “genocìdiu culturali”) e chi, mancai a trigadiu, sa Lei de su Stadu 482/99 in orabona si fiat detzìdia a stabilessi, no podiat essi sbuidau de sa Regioni cun d-unu standard ùnicu totu intzentrau in su logudoresu chi dennegàt a is chi fueddant campidanesu cussu deretu tzertificau de su Stadu. Su chi issu no podiat baliai, cun su sentidu artu chi teniat de sa democratzia e de is deretus, fiat chi is sardus acabessint a no essi prus agualis in sa chistioni de sa lìngua, si “pagus assortaus […] ant a agatai sa limba me is ofìtzius pùblicus e me is scolas, […] e medas malassortaus […] no ant a agatai sa lìngua in logu perunu”.

  A scriri is Arrègulas nci at bòfiu agiumai duus annus; issu fiat sèmpiri su motori, su chi teniat sèmpiri fueddus bonus po smusciai diferèntzias, po incorai is chi fiant fadiaus o scoraus, po agatai sa manera giusta de arrapresentai totu is fueddadas campidanesas, cun s’idea ghia de agiorronai cun is ainas scientìficas de sa linguìstica moderna su connotu gràficu chena de nci-ddu depi fuliai totu a s’àliga. In cussa sperièntzia longa e crispa apu pòtziu connosci beni s’òmini Oresti e luegus s’arrelata nosta s’est fata strinta, mi pariat de dd’essi connotu de una vida tanti s’empatia sua fiat forti e sintzilla. Sa cosa chi prus m’at spantau de issu est stètia sa fiantza e s’otimismu chi at sèmpiri amostau me is traballus e is batallas chi faiat: mai dd’apu biu tristu o scorau, mai impensamentau po su chi apustis de sa presentada de is Arrègulas totus nosu eus dèpiu afrontai, afracaus a fitianu a manera ferenosa de is sustenidoris de sa LSC. Mancu a essi inditau che a nemigu de su sardu e partzidori de is sardus dd’at mai stremessiu: issu teniat sèmpiri un’arrisixeddu prontu a sdramatisai, sulenu e seguru de essi in su giustu e ca su benidori s’iat a essi donau arraxoni.

S’Acadèmia de su sardu onlus

  S’àtera grandu cosa chi at fatu Oresti in s’ùrtimu parti de sa vida sua a dolu mannu tropu curtza, inghitzada luegus apustis acabau su traballu de is Arrègulas, est stètia sa criadura de s’Acadèmia de su Sardu, nàscia in su 2009. S’idea ddi beniat de s’amaju chi organismus che s’Accademia della Crusca o s’Académie Française ddi donànt. Poita su sardu no depiat tenni issu puru un’acadèmia linguìstica chi tenessit totu is cumpetèntzias chi cussas acadèmias de is grandus lìnguas literàrias tenint? E duncas cun d-una cincuantena de sòtzius amantiosus de su sardu iat cuncordau custa onlus chi est assentada a s’Arregistru Generali de su Boluntariau. Sèmpiri elìgiu presidenti po cuàturu bortas, fiat in càrriga candu s’at lassau.

  Sa Carta de s’assòtziu, impostada giai totu de issu e chi is àterus ant agiudau a curregi e assetiai, narat totu su chi issu speràt po sa lìngua sua: su sètiu polìticu chi depit tenni in d-una sotziedadi de bilinguismu perfetu, e su sètiu scientìficu de una lìngua studiada e frunia de totu is ainas chi calisisiat lìngua moderna depit tenni.

Siddu de Acadèmia de su Sardu onlus

  S’Acadèmia promovit “su stùdiu, sa circa, sa defensa, su spainamentu e s’apretziamentu de sa Lìngua sarda […] chi est una lìngua a duas (macro)bariedadis diatòpicas (diasistemas sintzillus etotu) e literàrias, su Campidanesu e su Logudoresu, chi tenint, e depint tenni, sa matessi dinnidadi”. Issu etotu iat cunziminau su siddu: una garota a duas perras, una de is mamuthones, chi bolit inditai sa bariedadi logudoresa e una de su componidori, chi bolit inditai sa bariedadi campidanesa.

  “Po chi intrit in totu sa Sardìnnia su bilinguismu […] in cunditzioni de agualàntzia” s’Acadèmia traballat po “cuncordai totu is ainas chi serbint a fai su sardu aguali a is àteras lìnguas natzionalis”: standard linguìsticu a duas normas, stùdius scientìficus cun atlantis, ditzionàrius e lìburus po totu is campus de su sciri, universidadis de sardìstica po formai is imparadoris, agiudu a is mèdius de comunicatzioni. Custa est sa tenta de su Boddeu Scientìficu, òrganu chi in custus annus at fatu traballu de consulèntzia po chini boliat imprentai lìburus scritus segundu is Arrègulas de sa norma campidanesa. Custu traballu, chi lompit a ponni s’imprenta de su siddu de s’Acadèmia in cuddus lìburus, Oresti ddu biiat che a un’atividadi tzertificadora chi depiat serbiri a inditai sa bia a una lìngua chi, in edadi de pipiesa tambeni, depiat abellu abellu fai manna po si podi setzi a costau de is grandus lìnguas literàrias chena sentidus de bascesa. Is lìburus bessius cun su siddu de s’Acadèmia funt giai medas, nci at fueddàrius, contus, furriaduras, interbistas, lìburus de arreligioni e de sport.

  In totu custus annus passaus in s’Acadèmia acanta a Oresti apu pòtziu averiguai àteras virtudis mannas de s’òmini: innantis de totu sa pretzisioni, sa curretesa, s’onestadi. Totu su chi sutzediat si-dd’assentàt cun cuscièntzia: si pigàt incuru chi totu is passàgius, is atòbius de diretivu, is assembleas, is detziduras pigadas, is verbalis sighessint sèmpiri is arrègulas de sa Carta de s’assòtziu; is adempimentus formalis (asseguratzioni e cuotas de is sòtzius, spesas, bilantzu) fiant sèmpiri arregistradas e totus podiant castiai is paperis candu boliant. E sa capassidadi de traballu! Cun s’arretza de arrelatas chi teniat ddu tzerriànt sèmpiri a presentziai a atòbius, cumbènnius, presentadas de lìburus e issu no naràt mai ca no. Che a presidenti de s’Acadèmia at sèmpiri circau de portai is tentas de s’assòtziu in dònnia logu fessit de importu fai connosci is ideas suas, e in is òrganus polìticus chi podiant tenni infruèntzia po su stadus de su sardu in sa sotziedadi. In s’ùrtimu simada iat atobiau sa Cumissioni Cultura de su Consillu Regionali chi fiat aprontendi sa Lei noa po sa Lìngua Sarda.

  Sa tenta benidora de s’Acadèmia fiat in su parri de Oresti de ponni sa norma logudoresa a costau de sa campidanesa e duncas si fiant faendi is passus po cuncordai unu Comitau Scientìficu ad hoc. E s’ùrtimu traballu suu dd’iat pensau che a fundamentu po fai acostai is fueddadoris de cabesusu puru a sa chistioni.

Su sardu – Proposta de ortografia

Su libureddu de sa Proposta de ortografia universali de su sardu

  Su libureddu bessiu pagora cun sa prefatzioni sua e de Pàulu Pillonca bolit essi una proposta po circai de apaxiai sa gherra chena sentidu chi s’est connota intra is oberadoris de su movimentu linguìsticu de candu est bessia sa LSC. Sa proposta de ortografia universali de su sardu donat is ainas po chi totus potzant imperai is matessi arrègulas gràficas, calisisiat bariedadi sceberint de scriri. In custu traballu puru Oresti s’est spèndiu meda, chi pensaus ca totu is chi ant postu sa firma insoru a su documentu ddus at cuntataus issu personalmenti in dònnia furrungoni de Sardìnnia.

  E segundu mei est sa Sardìnnia intrea etotu a si depit dolli de ai pèrdiu a un’òmini aici. Nosu chi dd’eus connotu e apretziau no arrennesceus tambeni a si maginai ita s’at a podi sighiri a fai chena sa gana, sa firmesa, s’artivesa sua in sa defensa de sa terra e de is fradis suus, aici apetigaus de unu stadu coloniali chi meda si-nd’at pigau e pagu s’at donau. Ma de seguru s’arrastu suu abarrat, nosu eus a circai de nci caminai asuba e totus dd’ant a podi arregordai candu s’at a fai beridera s’arraxoni po chi nci at postu totu sa vida sua: sa libertadi po sa Sardìnnia e is Sardus.

  In su celu siast, amigu caru!

Comments

  1. A Oresti (Calincunu mesi innantis de si lassai)
    Sèmini bonu
    Intzeurrat e nascit,
    no morit,
    su sèmini bonu,
    mancai arrusciau
    a làmbrigas in terra ’e patimentu.
    Oresti,
    coràgiu!
    Ti siat cunfortu, illébiu e consolu:
    Tui sèmini bonu
    de isperàntzia fidi e libbertadi,
    ca custa est amori e caridadi,
    in su coru de is Sardus seminau,
    aténdiu e coltivau;
    ses sa vida crescendi,
    ca vida est isperàntzia fidi e caridadi
    in su mòri infiniu
    de beranu cumpriu
    de sa vida chi no morit mai.

Rispondi a Mario Pudhu Annulla risposta

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *