Disènniu pigau de Etruria Elba Nazione

(sighit de innoi)

  Apustis chi iat scìpiu ca sa mulleri, sa Giuixissa Timbora, no fiat arrennèscia a cumbinci a Cabrera a s’apaxiai, Marianu in conca de s’esèrcitu suu, si-nci fiat partiu conca a su Logudoru, sa Gaddura e su Campidanu, aundi totu ddui fiant aragonesus. Cabrera fiat curtu a Caller, po difendi Casteddu.

  In su matessi tempus, totu sa Sardìnnia si-ndi fut pesada! De totu s’ìsula a Marianu arribànt fueddus po sighiri a cumbati po liberai sa Sardìnnia de is aragonesus. Totus imbiànt a Marianu dinai, genti po cumbati e cosa de papai. Is biddas avolotadas si-ndi fiant pesadas, liberendi-sì de is malus feudatàrius chi nd’iant pinnigau in meda tempus, trigu e dinai.

  Marianu iat abasciau is gabellas a chini si poniat impari a issu, e po is primus dex’annus no depiat pagai perun’imposta. Pruschetotu is campidanesus si fiant arrebellaus, poita nc’iant ingùrtiu cosas malas po tropu tempus.

  Marianu connosciat beni cantu fiant fortis is murus de Casteddu de Càlari; no iat a essi stètiu fàcili a dda cunchistai; po imoi iat lassau perdi Casteddu e iat batallau contras a totu is atrus casteddus aragonesus. Arregordensi-sì de cumenti iat fatu su babbu contras a is pisanus, iat batallau innantis contras a su casteddu de Gioiosaguardia in Bidda de Crèsia e a su casteddu de  Àcua-frida in Tzinnigas.

  Sa strategia de su Giùixi fiat de si ponni in amigàntzia cun is Viscontis e cun is genovesus, po fai avolotai su pòpulu e, a s’acabu, de batallai contras a is aragonesus. Intzullaus de genti de corti pagada de Marianu po scoviai, is Aligheresus si fiant furriaus, ponendi-sì a cumandu de is turris. Scéti su cumandanti, Gispert de Castellet, nci fiat arrennèsciu a si fuiri in Sàssari.

  Is novas chi fiat intendendi s’urrei aragonesu fiant grais meda: totu sa Sardìnnia fiat furriendi-sì e fiant ponendi-nci a Marianu cumenti a urrei. Scéti Castell de Caller e Sassari e calincun’atru casteddu fiant abarraus in manus suas. Fintzas Gènova fiat preparendi-sì cun is navis po agiudai a is Dòrias chi nci fiant torraus a s’Alighera.

  S’urrei iat tzerriau de arrepenti su stamentu militari e iat ditzidiu de si torrai a pigai s’Alighera primu de si-dda biri faci apari cun Marianu. Issu etotu si depiat ponni in conca de custa Armada. Illuegus nc’iat mandau rinfortzus in Castell de Caller, e si fiat preparau cun doxi navi galeras, setixentus caballeris e sordaus. Apustis iat preparau s’esèrcitu. Milli caballeris cun s’armadura grai e cincuxentus cun cussa lèbia, deximilla sordaus a pei, cincuanta galeras e binti navisBaronis e caballeris no podiant acudi a preguntai de benni a cumbati, sperendi de aguantai fèudus o atrus bantàgius, candu a Marianu e a is Dorias dd’iant a essi sprupau totu is arrichesas. Unu sciacu mannu de caballeris, baronis, ricos hombres, bentureris e capitanus famaus in conca a s’esercitu, fiant arribendi in s’ìsula po dda spollai.

  In custa mesa apariciada po si papai sa Sardìnnia, fiant brintaus puru caballeris ingresus e unu duca tedescu, cun frochita e gorteddu in manu. Sa Sardìnnia fiat in su mellus logu po cumandai in mesu de su Mesuderràniu. Scéti ca s’esercitu de don Pedru de Aragona fiat tropu mannu po su chi serbiat, ca sa Sardìnnia fut una terra cun pagu genti, po binci a unu “baroni arrebellu”: Marianu. Perou don Pedru fiat acramau in totu is cortis de s’Europa po sa capacidadi de movi genti po cumbati.

  Candu, a is primus corpus de cannonis, ndi fiant arrutas is primus turris de s’Alighera, in su 1354, s’urrei iat a essi dèpiu pensau ca totu custa genti innia, po cunchistai una citadi cumenti a s’Alighera, fiat meda esagerada e ca apustis iat a essi dèpiu pagai a totus in calincuna manera. Fortzis fiat stètiu una faddina a essi tzerriau totu custu “bascaràmini” de genti. Is spias iant scoviau a s’urrei chi Marianu cun d-un’esèrcitu piticu a cuaddu, fiat frimu acanta de Bosa, abetendi.

  A dolu mannu po s’urrei, is atras turris de s’Alighera no nd’arruiant e is murus fiant aguantendi. Parìcius òminis si fiant mortus e calincuna catapulta si fiat segada, fortzis poita ca chini dda fiat imperendi no fiat bonu meda. S’urrei teniat pressi de acabai cun custa batalla e iat ditzidiu de arrepreni sa forada a giru de su casteddu e de nci artziai cun is scalas. Perou is Aligheresus fiant malus a si-nci fai ghetai a su surcu, e iant inghitzau a fuliai ollu buddendi, pedras asuba de is concas e frìcias e a nci fuliai is scalas a terraA don Pedru fiat inghitzendi a ddi pigai su nervosu. Si pensàt chi sa cosa fiat andendi mali.

  In s’interis, is sardus fiant fendi sparessi totu sa cosa de papai de sa terra innui andànt a dda circai is aragonesus, e s’Alighera sighiat a arresisti. E su tempus passàt. Atras navis ndi fiant arribadas de Venètzia e de Sicìlia, mentras is de is Viscontis, chi fiant amigus de is Dòrias e de Marianu, no arribànt prus. Scéti ca imoi, no serbiat prus a tenni navi, ca depiant atacai de terra.

  Atrus mesis nci fiant passaus e s’urrei fiat cumentzendi a si disisperai. Is murus aguantànt e is sordaus suus fiant inghitzendi a s’afrachiai e a si calamai. Scéti ca no podiat torrai a “bidda” nendi chi iat pèrdiu, apustis de totu custa genti chi nd’iat betiu. Intzandus s’urrei iat cumprèndiu ca sighiri a batallai contras a su casteddu de s’Alighera no fiat stètia un’idea bona. Mellus fiat a batallai contras a Marianu innantis, e apustis a si-ndi scabulli de su casteddu de s’Alighera.

  Marianu iat cumprèndiu totu, e intzandus in totu is casteddus si fiant artziadas is banderas cun sa mata de is Arbaree; fiant totu prontus a sa gherra contras a don Pedru, chi imoi fiat fadiau e calamau de totu custus mesis gherrendi. Su Giùixi fiat in conca de s’esèrcitu de duamilla caballeris e cuindiximilla sordaus a pei, friscus e allirgus de nci bogai a is stràngius. Marianu iat lassau chi s’urrei si-nci pistessit sa conca a su muru, intzandus fiat intervènniu, candu don Pedru fiat allacanau e avilèssiu. Una borta de prus, su cumpàngiu de giogus no fiat stètiu meda scidu, e “su Margianu” o “El Zorro“, cumenti ddi narànt is spanniolus, si-dd’iat fatu a cumprendi.

  Su Giùixi iat ditzidiu de intervenni candu su casteddu de s’Alighera no nci-dd’iat a essi prus fata a si difendi. In s’Alighera imoi nci fiant duas banderas: sa de is Dòrias e sa de is Arbaree. Marianu, abistu stratega, iat imbiau una parti de s’esèrcitu suu a difendi s’Alighera e cun s’atra si fiat postu ananti de s’urrei. Don Pedru fiat abarrau ingiriau, aintru de duus fogus. S’urrei iat pèrdiu sa batalla; cun custa mòvida Marianu dd’iat frigau e Pedru no podiat mancu tzerriai agiudus de Sàssari, ca imoi sa bia fiat serrada. Depiat frimai sa paxi cun Marianu, perou una paxi fora de si fai incalai, ca depiat torrai a Aragona a conca artziada.

  Iat imbiau po cuntratai sa paxi, a don Pedru de Exerica, connau de su Giùixi.


sighit

 

Bibliografia

Raimondo Carta Raspi – Mariano IV d’Arborea, S’Alvure 2001

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *