Marianu de Arbaree a giòvunu
(màgini pigada de wikipedia)

  Fillu de su Giùixi de Arbaree, Marianu, fintzas a sa morti de su babbu Ugone, iat bìviu in su palatzu de s’urrei  aragonesu, po imparai s’arti de is baronis, de sa gherra e de sa polìtica.

  Ddu cunsiderànt a sa pròpriu manera de s’Infanti de Aragona, chi nci giogàt impari in gioventudi. Is stùdius chi iat sighiu fiant dìnnius de su fillu de s’urrei.
  Cumpàngiu suu de giogu fiat s’Infanti Pedru, unu piciocheddu allirgu ma vitziau, cumenti costumàt a sussedi cun is fillus de is urreis.
  Cun su giogu s’imparant grandu cosas e aici Marianu si fait mannu; issu iat imparau beni de is giogus, po imparai s’arti de su cumprumissu, a cumprendi candu podiat otenni su chi boliat e candu depiat lassai a perdi, po abetai tempus prus bonus e strategias prus cunformadas.
  Po s’Infanti Pedru, totu fiat prus simpri. In is giogus binciat, poita ca medas bortas is cumpàngius ddu lassànt binci po circai de intrai in simpatia cun s’urrei de su benidori.
  Marianu no fiat diaici. Marianu giogàt a manera sintzilla e fiat sentzeru chistionendi cun Pedru, ca fiant amigus. Ma cumprendiat candu fiat mellus lassai a perdi. S’urrei fiat sèmpiri s’urrei. Circàt prusaprestus de essi abistu po otenni su chi boliat, chistionendi e cumbincendi-ddu a su chi boliat issu. Po custu dd’iant postu de allomìngiu Marianu su Margianu”.
  Passànt is annus, studiendi meda is artis literàrias, sa stòria, sa giografia, s’arti de sa diplomatzia, de sa gherra e de sa schermaMarianu si fiat fatu piciocu.
  Atras cosas puru iat imparau, bivendi acanta de s’urrei: iat bistu cumenti fiant trasseris malus is baronis aragonesus e cadelanusDdis narànt ricos hombres e caballeros, abramius de cunchistai atras terras e fèudus, de aguantai atru dinai, e de si fai prus mannus de su chi ddi dexiat.
  Bogaus a foras de Sardìnnia is pisanus de su babbu Ugoni, Marianu billàt puru a is Doria genovesus, chi teniant calincunu fèudu in cabesusu in s’Anglona, in sa Nurra e in s’Alighera.
  Marianu iat cumprèndiu ca in polìtica totu càmbiat, e su chi parit cumbenienti oi, cras podit essi diferenti, pruschetotu poita ca sa Sardìnnia fiat sèmpiri de prus frecuentada de baronis aragonesus e cadelanus, abramius de terra e de dinai.
  Su Giùixi benideru andàt a s’ingenugai ananti de sa Madonna, pariat preghendi. Perou no fiat preghendi. Cun is ogus castiàt calincuna cosa chi no est in sa crèsia, bisendi fortzis su benidori de Sardìnnia.
  Est brundu, a ogus birdis, cumenti ddus tenint is sardus e sa faci a colori de arrosa. Sa spada a su costau, amiga fideli. Marianu castiàt a su Giuigau e a sa Sardìnnia totu intera.
  Abarrendi cun s’urrei si fiat fatu unu caballeri de profetu; ma no fiat diventau unu baroni de s’urrei, cumenti a su fradi Giuanni, chi iat bìviu cun su fradi etotu e cun s’urrei.
  Su Giùixi benideru connosciat sa stòria sarda e si-nd’arregordàt is cantadas tramandadas de is cantadoris a pitzus de is arrebellias contras a is bizantinus, is vandalus e is romanus.
  S’arregordàt de is nuraxis, chi dd’iant fatu benni a conca chi in d-una època preistòrica is sardus fiant arricus e potentis.
  Sciiat ca depiat fai cumenti a bisaju suu, Barisone, Urrei de Sardìnnia, urrei legìtimu de s’Ìsula. Sa bia fiat stètia sinnada de s’eredeu de is de Arbaree, e is arrexinis fiant fortis mancai fessint a foras de sa terra.
  Perou insandus sa realidadi fiat cussa de una terra disisperada, fadiada de is cunchistas de is stràngius, de is gabellas de is baronis, e de chini biiat sa Sardìnnia cumenti a una manera po s’arricai.
  Fintzas a cussu momentu Marianu iat tentu scéti su domìniu de sa Contea de su Gocèanu e su territòriu de sa Marmilla; iat giai fatu meda po custas terras, circhendi maneras de ddas fai prus arricas, fintzas scriendi sa Carta de logu de Gociani, su nùcleu de sa Carta de Logu de Arborea de su benidori.
  Mortu chentza de tenni fillus su fradi Pedru III, Marianu nci artziat a su tronu in su 1346. Is de Arbaree, e totu is sardus, tenint unu Giùixi nou: Marianu IV.
sighit
 
Bibliografia 
Raimondo Carta Raspi – Mariano IV d’Arborea, S’Alvure 2001
 
PS. Sa parti de is giogus intra de s’Infanti Pedru e Marianu est imbentada de chini scriit.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *