Pintura originali de s’autori

 

Sciampànnia!

  «Prooonto!» (sa O boxali de mama, candu arrespondit a su telefunu, est una O-mega de assumancu duas pratzas e mesu!).
  «E insaras ita novas teneus, o mama?»
  «Comenti fiaus, seus … iaus a stai povintzas beni, chi …»
  «Chi? … it’est sutzèdiu?!»
  «Citi sceti, funt assumancu cuìndixi diis chi no fait a dromiri!»
  «It’est capitau?!»
  «Dònnia noti scòchidus chi parit siat torrada sa gherra!»
  «Ma scòchidus de ita?!»
  «Est cussu macu de babu tuu! … ellus no dd’est acucau naca a fai sa sciampànnia! … at sebarau s’àxina bianca, dd’at cacigada e apustis no sciu ita totu dd’at amesturau; nd’at prenu butìllias, ddis at postu tapus cun filu de ferru e ddas at abigadas, imbaradas a sa pinna murumesu cun s’aposentu de anca dromeus … cuìndixi diis fait su primu scòchidu e apustis est cumentzada sa gherra: dònnia noti parit chi ddui scòpiint bombas in magasinu!»
  «Ascurtit, primu de ddas perdi totus, bufai-si-dda cussa sciampànnia.»
  «Mancu in sonnu mi torrit ! … nd’eus provau a stupai calincuna, dònnia ‘orta m’est tocau a fai su ludu in domu ‘e fogu! [1]
  «Ehi! … gei no fut nudda sa fortza!»
  «E no ti-dd’apu nau, de chi ndi leat su filu de ferru partit su tapu cun d-una spironciada de cosa … totu is murus alludragaus!»
  «Ma babu puru … no ndi teniat atra cosa de fai?!»
  «No mi-dd’arremonis … est macu che unu cuaddu ! … amarolla-amarolla at ‘òfiu provai a nd’aberri calincuna conca a giossu, aintru de una pingiada de ferrumatau … no ti naru su carraxu! Cuddu tapu sartàt de sa parti a s’atra … bregùngia bella! … e chini s’at a intendi in bixinau … primu is bombas, apustis sa mitràllia puru!»
  «Ma infinis, assumancu est bona custa tiau de sciampànnia?!»
  «Ellus e chini stocada ddu sciit ?! … dònnia ‘orta chi eus circau de nd’aberri cun sa pingiada fiaus sciustus cola-cola e alludragaus de conca fintzas a peis ! … e nos’est tocau a si fai su bànniu puru!»
  «Bah, spereus assumancu chi dd’acabint de scopiai …»
  «Nd’at abarrau très butìllias … funt cussas cun su bìdriu a s’aposta po cosas aici … at nau ca ddas allogat po candu beneis ‘osatrus.»
  «Spereus chi no tzachint cussas puru …»
……………………………………………………………..
  … e arribaus seus a su mesaustu de s’annu infatu.
  Totu sa famìllia arreunida: babu, mama, fillus, fillas, pobiddus e mulleris cun is pipius, infinis: prus de binti pressonis.
  Acabau eus de prandi e babu si fait:
  «Bah, tocai ca tastaus “cudda cosa”!»
  Fait un’acinnu a mama cun sa conca po narri “ajò!”.
  Issu si-nci cravat su berretu fintzas a origas e mama si fait unu nuu mortu a su mucadori de conca e partint a magasinu … passendi acanta de su parastàgiu ndi pinnigant una pingiada.
  Apustis de una scurtixedda s’intendit unu “tarratatata”, una mitralliada in logu serrau!
  Ddus eus apubaus bessendi de s’enna de magasinu: mama a pingiada in manus e babu avatu cun sa butìllia bùida: fiant totu sciustus! Babu portàt is mustatzus, fadei contu unu cani de cassa candu ndi essit de frùmini chena de ai agatau s’arresi feriu.
  «Chi bandit in oramalas sa sciampànnia e chini dd’at imbentada puru!», e si funt torraus a setzi a sa mesa.
  Is òminis de domu nosi seus castiaus apari … no fiat cosa de lassai passai aici!
  In d-unu cadàsciu de coxina eus agatau una barrina, cosa chi babu impreàt po stampai sa peddi de is pitiolus de is brebeis … poneus una de is ùrtimas duas butìllias is mesu de sa mesa e cumintzaus cun cudda barrina a stampai s’ortigu de su tapu: s’arrexonamentu fiat de circai de ndi fai bessiri s’ària in pressioni in modu de podi tastai cudda licòrnia …
  Apustis de tempus e trumentu, comenti sa punta de su ferru iat pertusau su tapu, ita iais a biri bosatrus! … unu spùsciu colori de aràngiu chi ndi bessiat de cuddu stampixeddu, cun sa barrina tambeni prantada in s’ortigu, cun d-una muida chi stontonàt!
  Prus de binti minutus eus abetau chi cudd’arraju e cudda frùsia dd’acabessint … ma apena dd’eus torrada a tocai, cudda butìllia at torrau a cumentzai a si chesciai … infinis candu at esauriu dònnia fortza nd’eus leau su tapu: aintru no ddui iat nudda, sceti unu pagu de ludu de fundurulla!
  S’ùrtima butìllia est esposta in sa credentza de s’aposentu bellu (parit Sant’Antoni in s’artari majori), cun tantu de millèsimus a bella vista …

Noda

  1. Imbrachinai sa coxina

(Bogau de «Autobiografia de burricu»).

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *