Autobiografia de burricu - I

Pintura originali de s'autori
  

Morixeddu


  A sa morti de "nonna" Sanna, ajaja de parti de babu (sa de parti de mama fiat "nonna" Pippia), nosi fut tocau in sorti unu burricu. Morixeddu si naràt e, po totu narri, su nòmini nd’arrispetàt sa bisura a metadi, ca fut sì piticheddu de cantellu, ma moru no fut. Fiat colori de cinisu e de nieddu portàt una mància a forma de "cruguxoni" (su culurgioni nostu) chi dd'abelliat su fronti e chi fadiat arritroga cun d-una tìria chi partendi de mesu de origas bandàt a circai càbudu in sa punta de sa coa. 
  Mancai piciocheddu pitiu mi seu sapiu luegus ca Morixeddu no fiat unu molenti calisiollat ! ...
  Po ndi nai una: candu nd’est aprobiau a domu tziu Gìdiu (su fradi de babu) ddu teniat crastau giai tres bortas ... beh, no dd'eis a crei, fut sèmpiri arretu etotu ! ... e mi' ca tziu miu po crastai molentis e bociri procus fut un'arreferèntzia in bidda e foras puru ...
  Sa famìllia nosta fiat cumposta de pressonis e de bèstias: chini essit meritau prus de importu ddu detzidiant is sesonis ... calincuna borta, po narri sa beridadi, is tìrrias de babu puru, po chi totus s’essint arregordaus ca su meri de sa domu fiat issu.
  Est una lei de natura, no importat mancu a dda scriri, sa chi fadiat òbrigu, po nosi-dda campai, chi in domu ddui bivessint is animalis puru, chi teniant deretu no sceti de essi allogius ma de essi nudriaus puru e a cunforma de sa fadiga chi una giorronada de traballu dimandàt.
  Povintzas nosu piciocheddus in custa cunfraria teniaus s’afuntzioni cosa nosta.
  Sa domu de famìllia dd'iaus a podi pintai comenti e una biddixedda a fùrriu de una pratza.
  Duncas, primu de totu custa pratza manna, posta ananti de domu e totu a fùrriu una cadena de localis pe' parti, abertus opuru serraus: lollas, acorrus, umbragus aposta po su bestiàmini e po is atretzus e is ferramentas.
  Serraus in totu o a mesu serraus fiant su locali po pesai su casu, cussu de sa domu de su forru e, amarolla, s’acorratzu o, si de prus bosi praxit, "sa bassa", chi fiat foras de sa domu.
  No sciu po cali arcanu, s’acorru de su procu fiat asuta de su forru: is procus nostus no ant mai cumprèndiu poita ddus teniaus a inforru in s'istadi e ddus boceiaus candu cuss’arresidèntzia ddis podiat cumbenni.
  Is localis abertus fiant po is atrus animalis: bois, burricu, brebeis, puddas e aici sighendi ...
  Una borta a s’annu sa pratza si preniat de brebeis, totu a spèddiu de braberi: sa dii de sa tundimenta, festa po issas ca podiant nai "massis" [1] e po nosu pipius!
  Dònnia pegus teniat su postu assinnau e cumplicu mannu ndi podiat nasci si, po inavertèntzia o atra cosa, essint scambiau de logu: de annus e annus fiant abituaus a biri su mundu de cuss'àngulu de bisioni, a si scrafi a sa matessi pedra, a papai in su matessi lacu e povinas a su fragu de sa manu chi, dònnia santa dii, ddis donàt palla cun lori.
  A dònnia lacu currispondiat, a muru, una pedra a lòriga de ancà fiat acapiau su tantu de funi chi ddis essit impediu de ofendi su bixinu.
  Bandàt de sei ca sa gerarchia intre issus fiat cunformas a su cantellu e ca, duncas, Morixeddu fessit disbantaxau.
  Ma ddui iat perìodus de s’annu, candu is bois fiant a pàusu in su sartu, chi su burricu s’agatàt totinduna spròndiu a primu rangu e custu ddu preniat de palleria, si puru nudda essit cambiau de sa vida sua. Epuru cun totu fiat crara sa cuntentesa corali de custu burricheddu po su fatu, creu, de essi, in cussas simadas, acatau e tratau che stràngiu de arriguardu, de essi meri de sa lolla intrena ma, pruschetotu de essi atèndiu cun premura de Maria (mama mia), chi impari cun issu fiat meri a sola de sa domu e de sa pratza. 
  A modu suu si depiat intendi gurrei, cuntentu de pratziri su tronu cun cussa fèmina e no ddi pesàt nimancu sa funi chi ddu teniat apoderau a sa lòriga a muru.
  Candu mama, tambeni in s'enna, bessiat de domu po ddi donai s'arressioni de palla mesturada cun faa mòlia o po ddu scapiai e dd'acrutzai a su lacu de s'àcua, scoitàt comenti chi fessit infadau, giai tastendi su prexeri de dda tenni acanta e de nd'ascurtai sa boxi. 
  Dda poniat in menti a s'acinnu, a bortas donàt s'idea de ndi connosci is cumandus e povintzas de ddus prevenni.
  Candu bessiat babu de domu sa mùsica fiat drivessa: a Vitòriu (ca custu fiat su nòmini suu) Morixeddu no ddu podiat mancu "sinnigai a biri" [2]
  Vitòriu no ndi fiat calau de is scaleris de domu ca su burricu furriotàt is origas e sprepeddàt is ogus in circa de cumprendi de cali parti iat a arribai su pirìgulu, arrodiàt sa coa comenti chi fessit una furriadroxa e acinnàt a acumburai, casi chi fessit scallentendi is cambas po essi prontu a s'ocurrèntzia e, po chi fessit crara sa cunsideratzioni chi ndi teniat de s'òmini, achirràt a troddiai chi pariaus in sa festa ... «a tròddius comenti e unu molenti» no ddu naraus po debadas ...



  1. "Massis" est su chi abarrat de "narat massis su coru miu" = su coru miu narat «de prus ndi bollu!», spressioni de prexeri.
  2. "Sinnigai a biri" = acinnai a biri.


(Bogau de « Autobiografia de burricu »)

Nessun commento:

Powered by Blogger.