Particulari de su dipintu “La calunnia”, Sandro Botticelli, 1492
Galleria de is Ufìtzius, Firenze (Italia)
Fotografia leada de www.elicriso.it

 

  Unu misturu de stòrias surrialis, sussèdias in su 1850.
  Sa stòria chi torrat a contai sa paristòria, comenti in d-una brulla.
  In Samugheu ddui est su casteddu de Medusa, logu cun d-unu sciacu mannu de paristòrias e mitus antigus.
  Sa Reina sarda, Medusa in su connotu de sa genti, est una picioca bella meda cun pilus longus nieddus, chi costumat a andai in batalla in conca de s’esèrcitu suu.
  Segundu atras paristòrias, comenti in d-unu bisu, sa stòria si mudat in d-un’amutadori, in su casteddu nci biviat puru s’urrei molenti.
  Una spècia de Re Mida, arricu meda e asuriu meda, e po custu puniu e cundannau a tenni is origas de molenti: S’urrei molenti.
  S’urrei molenti teniat unu càscia prena de scusòrgius chi billàt beni, e chi d’aberiat scéti po nci aciungi atrus scusòrgius.
  A ddu billai, cussu tiàulu de musca macedda, muscas mannas che angionis chi, chi fessint liberadas, iant a essi bociu totu sa popolatzioni de is biddas.
  Fiant aintru de una càscia a su costau de su scusòrgiu. Sa càscia fiat totuna cun s’àtera. No faiat a cumprendi cali fiat su scusòrgiu beru.
  In su 1850 in Samugheu aciapant a unu bandiu.
 At a contai a is cumpàngius de presoni chi iat agatau su scusòrgiu, candu fiat bandidendi, in su casteddu de Medusa.
  Sa nova arribat a is origas longas de s’urrei piemontesu, chi no ddi pariat beru de ponni is manus in su scusòrgiu. At a andai a lestru po si-dd’aguantai.
  Perou no nci at a arrennesci.
  Comenti in d-una stòria surriali, a su bandiu, po calincuna brulla de su destinu, ddi narànt Franciscu Perseu, comenti su Perseo de is paristòrias aregas, chi nd’iat segau su tzugu a Medusa.
  Sa parti de s’urrei molenti de is paristòrias sardas, asuriu e cun is origas longas e lestras a ascurtai, mancai de aillargu, candu nci fut de furai scusòrgius de is sardus, dda fait s’urrei piemontesu (cali urrei no est importanti, s’unu balit s’atru).
  Sa stòria chi torrat in brulla.
Bibliografia
Dolores Turchi, Samugheo, Newton Compton Editori, 1992

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *