Michael C. Hall chi fait a Dexter (figura liada de ShowTime)

Ònnia tempus tenit s’arti cosa sua e mancai custu tempus chi seus bivendi no siat forsis unu spantu po sa mùsica (ca parit chi siat prus chistioni de bècius chi amancant chi no de nous chi arribant) o po calincuna àtera arti, est seguru ca no fait a nai chi no siat a beru su tempus indorau de sa televisioni (Golden Age of Television comenti narant is americanus) po sa calidadi e su tanti de cosa prodùsia po is canalis de is televisionis pruschetotu americanas, chi nci dda funt faendi a nci tirai totu is àteras de su mundu puru.

  Una sèrie televisiva, candu est fata comenti si spetat, no tenit prus pagu dinnidadi de su feuilleton (romanzo d’appendice in italianu) casi ca contat unu contu partzendi-ddu in episòdius e nci dda fait a ti fai patiri e a ti fai gosai a sa pròpiu manera, sceti ca, invècias de dda ligi, dda càstias e dd’ascurtas. Ma su tempus indorau de sa televisioni est aici indorau chi no nci dda fais a sighiri totu su chi produsit e duncas ti tocat a scioberai su de castiai e su de lassai a parti, mancai po ddu torrai a circai candu is episòdius funt giai bessius totus e fait a ddus castiai chentze abetai chi bessant de cida in cida. Est su chi apu fatu cun Dexter, una de cussas sèries chi totus no faint àteru che ti nai: ti tocat a dda castiai!
  Prodùsia de Showtime de su 2006 a su 2013, in 96 episòdius e scrita a pitzus de su lìburu Darkly Dreaming Dexter de Jeff Lindsay, sa sèrie Dexter est forsis una de is chi ti trumbullant de prus sa conca, poita ca in unu nudda t’agatas a fai partis a unu chi bocit sa genti, unu muntoni de genti, unu serial killer iant a nai is americanus. Comenti at nau Michael C. Hall (s’atori chi fait a Dexter) contendi de is chi castiànt sa sèrie e ddu firmànt po ddu chistionai «ant inghitzau narendi-mi “mi parru fartau, ca mi praxit” e imoi invècias mi narant “sighi su traballu Dex ca est cosa bona”».
  Dexter Morgan traballat po sa giustìtzia (me in sa politzia scientìfica de Miami) ma est totu sonau, macu pìsimu de candu teniat 3 annus, a pustis chi iat biu bocendi-ddi a sa mama. S’òmini chi ddu pigat a fillu de ànima, Harryson Morgan (fatu de James Remar), òmini de sa politzia issu puru, si nd’acatat luegu etotu de su chi est su fillu e cumprendendi ca no fait a ddu sanai, fait a manera de ddi donai unu còdixi, una filera de arrègulas (the code of Harry) chi dd’oblighint a bociri sceti a sa genti chi ddi minescit a beru (àterus bocidoris che issu etotu ma chi bocint a sa genti notzenti) e a ddu fai chentze lassai arrastu, po no si fai cassai mai.
  In totu custu sa sorri de Dexter, Debra Morgan (fata de Jennifer Carpenter) chi, mancu nau si bolit, traballat po sa giustìtzia issa puru, e totu is amigus e is cumpàngius de traballu, bivint chentze sciri su chi fait issu a su noti, candu su Passageri Scuriosu (the Dark Passenger) cosa sua, est a nai s’abisòngiu de bociri chi bivit aìnturu de issu, tenit sidi de sànguni. E duncas Dexter ponit infatu is delincuentis cun is manus brutas de sànguni chi nci dda faint a si fuiri de sa giustìtzia, cuncordat un’aposentu po ddus bociri (the kill room), ddus bocit a pustis de ddis ai amostau is fotografias tiradas a sa genti notzenti chi ant mortu, ddus segat a incueddus e nci ddus scàvulat a mari de sa barca cosa sua, sa Slice of Life (una fita de vida, in sardu).
  Sighendi is arrègulas de Harry, Dexter bivit e bocit e nci dda fait a si ndi strantaxai una vida a de dii po cuai sa vida sua a de noti, faendi-si a sposu, cojendi-si, tenendi unu fillu e amigus. Ma a pagu a pagu sa luxi de sa vida a de dii, inghitzat a nci bogai su scuru de sa vida a de noti, faendi-ddu bessiri prus umanu e prus pagu bèstia. Comenti pensais chi potzat acabai unu contu diaici? Cun totu su sànguni chi currit chi si fùrriat a làmbrigas chi currint? Àtera manera pensais chi nci apat? Tenint arrexoni is chi ddu narant: tocat a ddu castiai.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *