(Selma Lagerlöf – Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige – 1906/7)

Capìtulu I 
– Su piciocu –

Su matzamurreddu

Domìnigu, su 20 de martzu
  Custu fiat unu piciocu chi teniat prus o mancu catòdixi annus; bellixeddu gei fiat bellixeddu: giangalloneddu e a pilus brundus che trigu. Ma, addolumannu, fiat mandroni puru. Is prus fainas chi dd’agradessiant fiant a dromiri e a papai e, a parti cussas, a cungiminai burricadas [1].

  Intzandus unu domìnigu a mengianu, in s’interis chi babbu suu e mama sua fiant cuncordendi·sì po andai a crèsia, issu, a camisa arremangada, fiat sètziu in s’oru de sa mesa. Fiat pensendi chi fiat cosa tropu bella chi issus si ndi bogànt de mesu a is peis, in manera chi cussu, po una pariga de oras, iat a essi pòtziu fai totu su chi prus ddi praxiat: «Balla! Imoi ndi calu su fosili de babbu e mi tiru unas cantu scupetadas chentza chi nemus mi potzat nai cosa», fiat pentzendi sei sei.

  Ma, comenti e chi su babbu dd’essit lìgiu in is ciorbeddus, apenas cussu fiat ponendi su pei foras de su liminàrgiu, prontu po movi, si fiat firmau totinduna: «Sigomenti no bolis benni a crèsia cun nosàtiri – dd’iat nau – assumancu t’as a podi ligi sa prèdica in domu. Mi ddu promitis chi dd’as a fai?»
«Ellus ca dd’apu a fai», dd’iat torrau su piciocu, pentzendi invècias chi s’iat a essi lìgiu su chi prus dd’agradàt.

Balla! Su piciocu no iat bistu mai sa mama cun d-unu afròddiu aici: in d-unu patrefillu issa si fiat acostada a sa libreria acanta de sa forredda, ndi dd’iat pigau is cumentàrius de Luteru, ddus iat postus illuegus apitzus de sa mesa, de fronti a sa ventana, e ddus iat obertus a sa pàgini de sa missa de sa dii etotu. Agoa iat ingòlliu su lìburu de is vangelus e dd’iat postu acanta de is cumentàrius. Infinis, ndi dd’iat acostau sa poltrona manna, chi iant comporau de diora a sa bèndida de beneficèntzia, e chi, po arrègula, no dda podiat setzi nisciunus francu su babbu.

  Su piciocu si ddoi fiat sètziu, pentzendi ca mama sua fiat pighendi·sì tropu pentzamentus cun custa predichedda; po meda chi fessit iat a essi lìgiu una pàgini o duas.
Ma imoi, po sa segundu borta, fiat comenti e chi su babbu ddu connoscessit lintu e pintu: si nc’est acostau a issu e, cun boxi grussa, dd’at nau: «No ti scarèscias ca depis ligi cun atentzioni: candu furriaus t’apu a circai dònnia pinnica, e arguai de tui si as a essi brincau feti una pàgini che una».
«La’ ca sa missa est longa catòdixi pàginis e mesu – iat aciuntu agoa sa mama totu apontziada. – Ti cumbenit a ti setzi e cumentzai a ligi imoi e totu, si ndi bolis bogai pei».
Nau custu, ant mòviu. E castiendi·ddus, mesu abbabballucau anantis de sa genna, si ndi fiat sapiu de su bellu latzu chi dd’iant parau. «De seguru ant a essi congratulendi·sì a pari po sa bella pentzada, creendi·sì de m’essi custrintu a mi setzi e a mi studiai custu sermoni po totu su tempus chi issus funt in foras», pentzàt.

Invècias su babbu e sa mama no fiant congratulendi·sì a pari po nudda, antzis fiant amachiendi·sì po mori de cuddu piciocu.
Est ca fiant messajus pòburus, sendi sa terra chi possidiant pagu prus de unu cungiadeddu.
Sa terra chi teniant sa dii chi fiant aproillaus, ddis bastàt giusta giusta po unu procu e una pariga de puddas. Ma, sendi chi fiant genti arreguadora [2] e abbista, imoi teniant bois, bacas e cocas puru.
Iant tentu sorti meda; e cudda dii bella iant a essi pòtzius andai a crèsia trancuillus e prexaus, si no essint tentu pentzamentu po mori de cuddu fillu insoru. Su babbu si chesciàt nendi ca fiat bambatzu e preitzosu: in iscola no imparàt bell’e nudda, e fiat aici perdulàriu e managu ca agiumai fiat bellu sceti po portai is cocas a pasci.
Mama sua no naràt ca no fessit aici, ma su prus chi dda poniat in pentzamentu fiat su naturali de cussu, malu e aresti: crueli cun is animalis e tirriosu cun is cristianus.
«Chi ddi potzat Deus amoddiai su coru duru e ddi potzat donai unu mellus naturali! – naràt fitiana sa mama – deghinò dd’as a benni a biri sa malasorti, po issu e po nosàtiri».
Su piciocu duncas fiat abarrau po meda tempus cunfigendi [3] su chi depiat fai: a si ligi sa missa opuru no.
A sa fini, fiat arribau a sa conclusioni ca custa borta fiat mellus a obediri. Si setzit in cudda cadira discantzosa e cumentzat a ligi.
Ma pustis unu pagheddu chi iat inghitzau a ligi, su pispisu suu etotu dd’iat postu sonnu, e dd’iat acabada scònchia scònchia.

  In foras nci fiat unu tempus spantosu! Fiat sceti su binti de martzu, ma su piciocu biviat in sa cussòrgia ocidentali de Vemenogu, in sa Scània de giossu, aundi su beranu fiat giai cumentzendi a si fai intendi. Su sartu no fiat ancora birdi, ma is matas fiant giai boghendi is primus pillonatzus. S’àcua curriat in dònnia coreta, alletighendi is camingionis chi fiant in frori. A s’orizonti, is matas de fau pariant crescendi dònnia segundu de prus. Su celu fiat asulu e lìmpiu.
Sa genna scaringiada fadiat bintrai fintzas a domu su ciurrulai de is ungallongas; is puddas e is cocas fiant sciurruncendi in s’argiola; finas e is bacas fatu-fatu corrinànt po cantu intendiant su fragu de su beranu.
Su piciocu invècias, totu acallellau, fiat ligi e scònchia.
«Nossi, no bollu a mi dromiri – pentzàt – oghinò balla ca custa faina gei dd’acabu cras».
Comenti chi siat si nc’est dromiu casi illuegus.
Nodas
  1. A aprontai brullas lègias
  2. Chi usant a allogai invècias de sperditziai
  3. Pensendi

Comments

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *