(L. De Crescenzo – Oi dialogoi – Socrate e il paraurti – II)

                                                           
Conca de Sòcrati
Liada de Wikipedia

(sighit de innoi)

Sa de duas partis

 

Sòcrati: «Deu emu a castigai a is chi caminant a solu cun s’automòbili. A mengianu, candu nci bessu de domu, averigu ca in casi totu is automòbilis chi passant ddoi setzit scéti una personi: su scioferru. Custa bolit nai ca sa genti de Ateni dònnia mengianu portat a passillai in sa tzitadi unus cantu centumilla metrus cubus de àiri. Imperendi su mètodu cosa mia, me is prus partis particularmenti impaciadas de sa tzitadi e, in particulari, in sa tzitadi bècia, iat a essi permìtiu de caminai scéti a is automòbilis cun assumancu tres personis aìnturu. Custa norma iat a obrigai a is impreaus a si pinnicai apari e andai a s’ofìtziu a trumas de tres personis, e iat finsas a agiudai sa comunicatzioni e sa cumprensiva intra de is cristianus.»
Aristògamos: «Mi timu chi custu iat a fai nasci scéti un’arti noa: sa de su “passageri”.»
Fedru: «Ma a parti custu, o Aristògamos, e a comenti oi ses arreu a solu e no cun s’amigu tuu Meneandros?»
Aristògamos: «Seu bènniu imoi etotu a sa colunnada de Zeus Eleuthèrios ca eus cuncordau de nos’atobiai innoi.»
Fedru: «Teneis giai cosa de fai po s’arrestu de sa dii, o si podeis stentai unu pagheddu a arrexonai cun nosàterus?»
Aristògamos: «Nossi. Meneandros benit cun s’automòbili cosa sua, una Land-Rover, boleus andai a Phàleron a papai pisci in d-un’arrestoranti aundi, a comenti narat issu, ddu coxinant beni meda.»
Sòcrati: «Custu mengianu etotu apu biu a Meneandros sciacuendi-sì s’automòbili in d-una pratzitedda a costau de su tempru de Artemis. Mi creu chi issu nuncas ddu fatzat aici a finu cun issu etotu e nimancu cun mulleri sua Kalimno, sa poberita. Apustis chi iat frigau a sicu s’automòbili cun d-unu pannixeddu a colori de pùrpura de Tyros, s’est stesiau unus cantu passus po dda podi biri mellus e apustis s’est incrubau torra apitzus de issa e at basau cun ternura dònnia stuvioni a comenti e chi fessit sa fancedda cosa sua. Fatu-fatu gei apu biu scravus chi ddu faiant che a Meneandros, ma de un’ateniesu comenti si depit nuncas m’ia a ai abetau una cosa diaici. Dònnia borta chi tocàt s’automòbili, faiat a ddu biri comenti su contatu ddi donàt gosu straordinàriu, su matessi gosu depit essi totunu a su chi sentint is predis de Ateni candu otenint su permissu de tocai sa stàtua de sa Dea.»
Fedru: «Medas Ateniesus stimant s’automòbili a custa manera, o Sòcrati: no cumprendu poita tui ti spantas diaici.»
Sòcrati: «Mi dispraxit a ti depi deludi diaici, o Fedru stimau, ma no nci-dda fatzu pròpiu a cumprendi custu sentimentu. Aberu ca deu etotu tengu is debilesas mias: deu amiru is titas de Phryne e seu impunnau a m’arrendi a is prexeris de sa “carri” candu càstiu su corpus de su fillu de Klèinias, perou no creu chi calichisiat SUV m’iat a parri prus de disìgiu che Phyrne o Alkibiades.»
Aristògamos: «Dònnia generatzioni tenit is pinnadeddus suus, is paristòrias suas. Ma forsis, o Sòcrati su mellus de totus, ses tui chi ti ses imbeciau.»
Sòcrati: «O Aristògamos, giai chi traballas in s’indùstria de is automòbilis, poita no ti sfortzas anca traballas po chi dd’amellorint custa cosa lòfia meda chi est s’automòbili?»
Aristògamos: «E ita iast a bolli a amellorai ancora? S’automòbili est giai lòmpia a sa prus perfetzioni manna.»
Sòcrati: «Ma candu mai: a parri miu est scéti una costruidura bella e che faddia, e ti-dd’emu finsas a amostai chi tui tenessis sa gana de m’ascurtai.»
Aristògamos: «A comenti t’emu giai nau, seu abetendi innoi a Meneandros. E sigomenti no tengu cosa de fai, no biu nexi po no m’ascurtai is fantasias tuas.»
Sòcrati: «Sa prus costruidura faddia in totu is automòbilis est su parastumbus.»
Aristògamos: «Su parastumbus? E poita?»
Sòcrati: «Poita ca issu, aici comenti dd’ant costruiu, no est un’impiantu defensivu, comenti mi-dd’emu a pensai deu, est invècias un’arma po ofendi chi, po ddu nai prus pretzisu, dd’iant a depi tzerriai “barra po stumbai”.»
Aristògamos: «Mi-dd’iast a podi spricai unu pagheddu mellus, o Sòcrati?»
Sòcrati: «A parri miu, nc’iat a depi essi una lei aundi is parastumbus de totu is automòbilis ddus iant a depi ponni a sa matessi artària, aici chi potzant funtzionai aberus a sa mellus. Finsas a chi no at a essi diaici, sèmpiri at a torrai a sutzedi ca su parastumbus de un’automòbili ndi sciùsciat sa carrotzeria de un’àtera e a s’imbressi su parastumbus de sa segundu automòbili sa carrotzeria de sa primu. Arrexoni tengu o no, o Fedru?»
Fedru: «Arrexoni manna tenis, o Sòcrati.»
Sòcrati: «De custas pregontas si-nd’iat a depi ocupai Pèrikles, candu dd’ant a cumbidai a s’atòbiu generali de s’ONU. Sigomenti totu is organisatzionis internatzionalis de custu schèsciu, po su chi pertocat is grandus problemas, pagu o nudda logrant, iat a essi mellus chi si ocupessint de custas cosas de nudda. Su parastumbus, po cumpriri sa tarea sua, iat a depi sèmpiri ferri pretzisu un’àteru parastumbus. Osinuncas iat a tenni s’efetu totunu de is bicus de navi chi Gàiu Duìliu iat fatu apariciai in is navis romanas po binci a is cartaginesus. E si
gomenti si depeus aprontai a progetai s’automòbili de su benidori, permitei-mì de bosi-dd’acrarai totu su chi deu emu a mudai.»
Fedru: «Chistiona, o Sòcrati, ca is arrefrèscias cosa tua podint essi de agiudu meda po mei chi m’aprontu a comporai un’automòbili.»
Sòcrati: «Primu cosa: s’automòbili depit tenni scéti duas seddas e no depit essi prus longa de cantu funt ladas is automòbilis de oi, aici chi si potzat sèmpiri parchegiai murru conca a su marciapei. Genti meda sighit a pensai ca un’automòbili manna siat prus discansosa de una pitica, po cantu perou sa comodidadi de una màchina pruschetotu tocat a dda mesurai castiendi a comenti agatat unu parchègiu aundi nc’intrat.»
Aristògamos: «E chi unu insandus est obrigau a partiri cun totu sa famìllia sua?»
Sòcrati: «Po primu s’iat a depi pregontai a issu etotu chi custu maladitu viàgiu ddu depit fai diaderus o no, e apustis, chi s’arrespusta est eja, cun su dinai chi at arrespramiau comporendi un’automòbili pitica, a si comporai billetus po su trenu o po s’ariopranu.»
Aristògamos: «Mi timu, o Sòcrates, ca in tempus de si fai sa cruxi tui nd’iast a sciorrocai totu s’indùstria de is automòbilis.»
Sòcrati: «Segundu: sa prus velotzidadi arta permìtia no depit essi de prus de sessanta chilòmetrus a s’ora. Oindii faint automòbilis chi podint curri a prus de duxentus chilòmetrus a s’ora. E innoi, po prexeri, emu a bolli sciri una cosa de is chi faint is machinas e de is autoridadis cumpetentis: sigomenti a che nosu finsas in is autobias sa prus velotzidadi manna po lei podit lompi scéti a centucoranta chilòmetrus a s’ora, aundi s’iant a podi gosai is prestatzionis de custas automòbilis?»
Aristàgmos: «Is leis limitant sa velotzidadi efetiva, perou no sa velotzidadi màssima possìbili.»
Sòcrati: «Tui connoscis sa manera de pensai mia po su chi pertocat is leis: magina-tì una dii, andendi a duxentus a s’ora pretzisus in s’autobia Ateni-Maratona, chi mi sorpassant is leis, mi frimant e mi narant: “O Sòcrati, ma ita portas in conca a guidai che a unu disisperau? Guidendi a velotzidadi aici arta no as a bolli sderrui a nosu, is leis, e cun nosu a sa natzioni intera? Gei ddu sciis ca in terra nosta annu po annu prus de otumilla cristianus nci lassant sa peddi in intzidentis de tràficu? Nosi podis nai comenti as a sfrutuai is seti minutus chi nd’as scrùfiu currendi aici lestru?” Duncas, Aristògamos, imoi pregontu a tui: “Ita emus a depi arrespundi a custa e a preguntas simbillantis?”»
Aristògamos: «S’arrexonu tuu, o Sòcrati, portat scéti cunsiderus apitzus de su profetu e sutaprètziant su gosu de sa sobradura, s’imbriagadura de sa velotzidadi, su grisu adelantendi-sì a fronteras noas, sa nidesa de unu perfilu ariodinàmicu. S’automòbili chi tui disìgias est unu carretoni de burricus.»
Sòcrati: «No fait a nai diaici, perou apu a circai de ti-dda descriri. S’automòbili, in sa bidea chi ndi tengu deu e aici comenti s’agatat in su mundu ideali de su scienti miu Platoni, est totu ingiriada de unu parastumbus forti, artu binti centìmetrus e grussu su pròpiu tanti.»
Aristògamos: «La’ ca s’automòbili chi ses nendi tui nc’est giai, pensa scéti a is Autostumbus a is festas popularis! Chinichisiat nd’iat a tenni bregùngia a si depi fai biri cun d-una màchina aici.»
Sòcrates: «Eja, perou is scioferrus iant a tenni spètzia bona. Oindii, totu is chi guidant funt sèmpiri a faci inchieta. Timint de si stumbai cun àtera automòbili e cunsiderant a is àterus scioferrus che a nemigus de chi si-ndi depint defensai. Po mori de su parastumbus de goma miu, duncas iant a depi serrai medas ofitzinas e is tarifas de s’assiguradura iant a depi abasciai. Spàssiu mannu iat a essi a si stumbai s’unu cun s’àteru abetendi ananti de su semàfuru. La’, est lompendi Meneandros cun sa màchina sua.»
Fedru: «O Meneandros, abetendi-tì femus, e in particulari seu crosidadosu meda po s’automòbili cosa tua. Nara-mì totu su chi sciis de custu mollu, aici mi-ndi potzu fai una bidea mia.»
Meneandros: «Est una Land Rover, unu “fuoristrada”»
Sòcrati: «E ita bolit nai custu “fuoristrada”?»
Meneandros: «Bolit nai ca cun cust’automòbili fait a caminai comodamenti finsas foras de is arrugas asfaltadas.»
Sòcrati: «E tui guidas de fitianu foras de is arrugas asfaltadas?»
Meneandros: «No. Nuncas!»
Sòcrati: «E poita ti ses comporau unu “fuoristrada”?»
Meneandros: «Ca est meda prus togu de is màchinas “normalis”.»
Sòcrati: «Mi timu de no cumprendi prus sa gioventudi de oi. Perou creu chi Parmènides m’at a podi agiudai, comenti a sèmpiri.»
Meneandros: «Deu puru a bortas no nci-dda fatzu a ti cumprendi beni, o Sòcrati. Imoi ita nc’intrat custu Parmènides cun sa chistioni nosta?»
Sòcrati: «S’amigu miu Parmènides est unu filòsofu antigu de s’Itàlia de bàsciu, chi fiat fissau cun is bideas ca totu is atzionis de is òminis e totu is cosas si depint assinnai o a su “Essi” o a su “No-essi”. E deu imoi seu siguru, finsas chena de si-dd’ai pregontau, ca issu, chi fessit innoi cun nosu, sa Land Rover cosa tua dd’iat a ponni in mesu de is cosas chi “No-funt”.»
Meneandros: «E custa it’est? Una brulla? Nara-ddi a tziu Parmènides ca sa Land Rover cosa mia est una màchina chi, sendi costada cuàturu Talentus bonus e chi mi-dda imbìdiant totu is giovuneddus de Ateni, de siguru fait parti de su “Essi”. E chi sighit a tenni calincuna duda, ddu cumbidu a unu giru de prova in su sartu po ddi fai biri comenti aguantat beni in is furriadas e comenti a lestru lompit a centucincuanta chilòmetrus a s’ora.»
Sòcrati: «No creu chi Parmènides mesurit su valori de su “Essi” cun su prètziu o, peus, cun sa velotzidadi de s’autòmobili. Ellus, issu in custu sentidu, a s’imbressi est cumbintu ca s’automòbili cosa tua pruschetotu no si potzat movi po nudda. Parmènides arrecusat chi una cosa che a su movimentu potzat esisti.»
Meneandros: «Custu Parmènides depit essi macu. Chi est diaderus amigu tuu, porta-nce-ddu a che Hippòcrates, po ch
i ddi fatzat torrai s’arrexoni.»
Sòcrati: «Chi issu etotu podessit chistionai cun tui, sa primu pregonta a tui iat a essi: “It’est custa, un’automòbili?”»
Meneandros: «E deu dd’emu a arrespundi: “Est unu mèdiu chi si movit a solu po viagiai, echipagiau cun arrodas e unas cantu aciuntas utilosas po su manìgiu de issu comenti, po esempru, su bolanti, un’acelleradori, frenus e afatantis.”»
Sòcrati: «Stravanau. Perou finsas una FIAT 126 pitichedda, chi costat scéti unas cantu Minas, tenit totu custas aciuntas, o seu faddendi-mì?»
Meneandros: «Tenis arrexoni, o Sòcrati.»
Sòcrati: « O Meneandros, poita bolis spendi cuàturu Talentus po ti comporai una màchina chi no fait nudda in prus de un’àtera chi costat scéti una pariga de Minas?»
Meneandros: «Ma ita ses nendi, o Sòcrati! Is chi a tui ti tzèrriant “su macu de Alopeke” arrexoni manna tenint. Cessu, cumparai sa Land Rover cosa mia cun d-una FIAT 126! Aici etotu s’iat a podi nai ca Xanthippe cosa tua e sa dea Afroditi funt totunu sa pròpiu fèmina poita ambaduas portant su matessi nùmuru de bratzus e de cambas! No càrculas po nudda sa bellesa, su confort e, no che a ùrtimu, s’importàntzia chi donat a su meri suu una màchina comenti a sa Land Rover.»
Sòcrati: «Balla, innoi ti femu abetendi, amigu miu giovineddu. Dd’apu fatu che a Orion chi, a su noti, si cuat acanta de unu stàini po cassai unu sirboni. Custa borta su fueddu “importàntzia” fiat su stàini. Chi t’apu cumprèndiu beni, tui creis ca totu is Ateniesus, candu biint sa Land Rover cosa tua, iant a depi scramai: ” ‘Ta màchina bella! De chini at a essi?” E apustis chinichisiat ddis iat a nai: “Meneandros est su meri de custa màchina, su famau, spantosu Meneandros!” E diaici su luxentori de sa “Cosa” nc’iat a arrui finsas apitzus de su meri de issa. Po totu su chi biu, mi pensu ca nci as fuliau cuàturu Talentus po fai una mellus figura o po ti gosai unu prus subraprètziu mannu a che is àterus.»
Meneandros: «E ita nc’est de mali chi unu si bolit allirgai cun su subraprètziu de is àterus po issu?»
Sòcrati: «Nudda, chi sa stima balessit po tui; invècias lègiu meda iat a essi chi tui, po cussa stima, depessis torrai gràtzias scéti a s’automòbili. Gei ddu sciu ca finsas Arìstippos tenit una màchina chi si-nci at fatu ponni unu telèfunu.»
Meneandros: «Eja, tenit una Mercedes Turbo.»
Sòcrati: «Ma deu mi pregontu: ita ndi fait Arìstippos de unu telèfunu in màchina sendi unu piciocu aici malatrociau chi no traballat e chi bivit de is interessus de sa sienda?»
Meneandros: «Supongu chi ddi serbat a telefonai.»
Sòcrati: «E depit telefonai giustu candu est guidendi? No podit telefonai comenti a totu is àterus cristianus, frimendi-sì unu ratu po imperai su telèfunu pùbricu prus acanta? E ita est Arìstippos, un’agenti de sa Borsa, un’industriali o dotori, insoma calincunu po chi unus cantu sugundus de stentu iant a podi tenni cunsiguèntzias fatalis? Ca no, su telèfunu in màchina arremprasat me in is ogus de is àterus totu is propriedadis chi, comenti issu puru sciit, ddi mancant. Sa duda innoi est in sa pregonta chi siat prus de importu su “Essi” o su “Parri”, e Arìstippos, a comenti mi pensamu deu, at scioberau su “Parri”.»
Meneandros: «Imoi ti cumprendu finsas prus pagu che antis, o Sòcrati. Sciu scéti ca deu stimu custa màchina prus che totu s’arrestu de su mundu.»
Sòcrati: «Maginai-sì! E a mei Meletos mi denùntziat in pùbricu de bolli stichiri deus nous in sa realidadi!»
Aristògamos: «O Sòcrati, tui ses faddendi-tì tropu meda giudichendi a is àterus: tui pensas ca totu is òminis iant a depi sèmpiri sighiri is matessis idealis artus e finsas a essi prontus a sacrificai sa vida insoru po issus. Cumbinci-tì ca nc’est genti sintzilla chi, chena de fai dannu a chinichisiat, pigant sa vida comenti benit, programant sa vida una dii avatu a s’àtera e si ponint scéti tareas piticas. Ti fait calincunu dannu su fatu chi Meneandros imoi etotu siat amorendi cun s’automòbili cosa sua?»
Sòcrati: «A mei no, ma issu etotu dannu mannu at a tenni de custu. Sa manera de bivi, a comenti dda descriis tui, est cumoni meda intra de is òminis. Is filòsofus nous de Torinu ant imbentau po custu su cuntzetu “Teoria de su pensai dèbili”. Is de Nàpuli, chi funt prus pagu intelletualis e po cussu funt criticaus, dd’ant finsas postu in versus aundi narant ca giai unu arraju de soli, sa bista de su mari, una cantzoni me in is murrus e una picioca in su coru bastant po si-ndi scaresci de su chi est stètiu e si gosai sa vida. Comuncas balit ca una vida chi s’acuntentat de tareas piticas aguantat a is òminis aillargus de sa felitzidadi.»
Meneandros: « Deu seu prexau cun sa Land Rover cosa mia.»
Sòcrati: «Est sa primu automòbili chi tenis?»
Meneandros: «Nossi, antis tenia una Porsche.»
Sòcrati: «E as stimau finsas a sa Porsche?»
Meneandros: «Eja, dd’apu puru stimada.»
Sòcrati: «E insandus poita dd’as cambiada cun sa Land Rover?»
Meneandros: «Arratza de pregonta! Poita ca sa Land Rover mi praxit de prus.»
Sòcrati: «E antis de sa Porsche iast giai tentu un’àtera màchina?»
Meneandros: «Eja, una BMW. Ma poita ses fendi-mì totu custas pregontas chena de fundòriu?»
Sòcrati: «Poita ca deu mi pensu ca un’òmini chi imperat sèmpiri sa matessi màchina, mancai siat una pitica, est prus prexau che unu chi nci-dd’est intrau unu dimòniu chi dd’obrigat a dda cambiai de sighida. Tui, o Meneandros, ses ghetendi binu in d-una màriga segada. Ghetas e ghetas chena de bufai mai. No ti-nd’acatas imoi de custu tipu de sbuidu, imoi chi as arriciu sa màchina noa tua?»
Meneandros: «E tui ti pensas ca emu a essi prus prexau chi tenessi scéti una FIAT 126, ?»
Sòcrati: «Po custu bastat giai una tassixedda prena de binu, e a bortas f
insas unu pagu de àcua umpria a manu stuvada.»
Fedru: «Po mori de su chi naras tui, o Sòcrati, duncas no m’emu a depi pròpiu comporai prus un’automòbili, poita ca, a comenti cuntentas custu disìgiu, un’àteru finsas prus caru s’iat a fai meri de mei.»
Sòcrati: «Sa propriedadi no donat peruna pàusa a is tifosus de issa. Ponendi a parti totu custu, o Fedru, est craru ca ti podis comporai un’automòbili; prus de importu est a no si furriai a scravu de issa. Perou no ti-ndi scarèscias de su fatu ca de siguru peruna màchina t’at a agiudai a cumpriri su prus viàgiu importanti tuu: cussu viàgiu chi de su logu anca ses imoi portat a su “deu” tuu de aìnturu.»

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *