Stòria

  Sa Sardìnnia est una terra de mistèrius e de particularidadis, su fatu de essi un’ìsula at sèmpiri cunditzionau sa fàuna nosta, sa flora nosta, su pòpulu nostu e totu su bestiàmini chi in su tempus eus seletzionau e adatau a is abisòngius nostus e a su naturali de sa terra nosta.
De s’antigòriu de nannai teneus unu cani chi s’at agiudau in diferentis genias de traballu, de sa guàrdia a su cuili e a sa propiedadi, a candu tocàt a torrai a pigai is bacas pesadas in monti, a sa cassa manna a su sirboni e a is cerbus e a is cabriolus.

Fotografia de su lìburu “Canis Gherradoris”, Roberto Balia, 2009

Is arrèxinis funt misteriosas, ma est praticamenti tzertu chi su molossu sardu, su cani pertiatzu, chi ddu nant puru dogo sardo est antigu meda. Is concas de molossu chi fait a biri in su museu archiològicu de Casteddu, amostant de manera crara chi sa teoria “arromanotzèntrica” apitzu de s’arrèxini de is molossus sardus, siat farsa, difatis custas statueddas agatadas in Santa Igia funt de su 1000 i.C., est a nai chi su molossu in Sardìnnia esistiat assumancu 800 annus innantis chi arribessint is legionàrius arromanus. Est prus beridadosu chi su molossu arromanu siat nàsciu agoa de sa cunchista de sa Sardìnnia, pighendi is mellus molossus sardus e agoa is ingresus, chi iant spantau a is legionàrius arromanus cunchistendi sa Britànnia in su 43 p.C., candu ant atobiau is Pugnaces Britanniae, is antepassaus de su mastinu ingresu de oi, chi agoa ddus scioberàt e ndi betiat medas a Arroma su Procurator Cynegii, po gherrai in is circus e comenti agiudadoris in is batallas.
Passendi is sèculus agataus torra su molossu sardu arremonau medas bortas; in s’edadi de mesu ddu narànt giàgaru, nòmini chi esistit ancoras in su verbu agiagarai, chi ndi benit de cussu fueddu etotu, e chi bolit nai insullai is canis. Agataus torra su nòmini giàgaru in sa Carta de Logu puru, anca sa fura de unu de custus canis dda puniant cun d-una machìtzia.
Dd’ant imperau candu is frantzesus ant circau de ocupai sa Sardìnnia in su 1793, in sa chi oindii puru naraus sa Batalla de is Argiolas (est a nai sa batalla in d-unu logu de su sartu de Cuartu), anca is molossus ddus ant agiagaraus a de noti contras a is sordaus frantzesus acampaus in mesu de is montixeddus de arena de su Poetu, chi, no abetendi-si-ddu, is canis sardus ddus ant mussiaus de mala manera, faendi-ddus fuiri a mari unu de una parti unu de s’àtera.

Canis sardus partendi a Lìbia po sa gherra, portu de Casteddu 1912

Ddu torraus a agatai in sa gherra de Lìbia de su 1912, candu nd’ant arrolaus medas comenti a agiudadoris in is batallas; una fotografia famada e crara meda de su tempus, amostat (ancu is amigus stimadoris de su cani de Fonne chi sustenint chi in Lìbia apant imperau su cani insoru si pongant s’ànimu in paxi) chi is canis fotografaus partendi de su portu de Casteddu a Lìbia, funt a pilu curtzu, pertiatzu e tenint caraterìsticas molossòidis, duncas atesu de su cani de Fonne chi connosceus oi.
S’arrutroxa de su molossu inghitzat cun sa Segundu Gherra Mundiali, candu is sordaus tedescus fuendi-sì s’ant pigau is prus canis bellus. De su pusti-gherra, mudendi sa vida de is sardus, arribendi arratzas noas chi si pensamus (faddendi-sì) “mellus” e is maladias noas chi is canis nostus no teniant defensas bonas, su cani pertiatzu dd’eus postu a una parti, arrenconendi-ddu in is arregordus de is bècius, chi oindii puru s’arregordant de su balori de custa arratza.

A scoberri torra s’arratza

  In totu s’Europa in is ùrtimus dex’annus est nàscia sa moda de torrai a scoberri is originalidadis de su logu, de is lìnguas pagu spainadas (lesser used languages), a su connotu, a is arratzas masedas autòctonas, a sa stòria.
Tzitzone, su prus cani pertiatzu bellu mai nàsciu  (foto de Perdu Perra)

In Sardìnnia puru at cumentzau custa moda e gràtzias a s’impinnu de studiosus de cinofilia e stòria, chi ddus ant fatu movi una passioni manna e alientu meda, gràtzias a sa pregonàntzia chi ant donau artìculus de importu scritus in arrevistas sardas, e gràtzias a s’imprenta de su primu lìburu totu dedicau a is arratzas de canis sardas, “Canis Gherradoris” de Roberto Balia su dotori, a s’acabu su molossu sardu est bessendi de su scarescidroxu, agoa chi calincunu iat nau chi fiat sparèssiu. Su cani nostu intamis fiat ingunis, no fiat sparèssiu, mancai pagu pagu discuidau e cun pagu esemplaris, ma biu tambeni; sa bidda anca chena duda peruna ddoi at sa prus comunidadi manna de molossus sardus de calidadi manna, est Gavoi, anca su cani pertiatzu ddu nant trìghinu, e dd’allevant donendi-ddi incuru mannu; àteras trumas spartzinadas fait a ddas agatai in Ollasta, Barbàgia e in sa Nurra.
Oindii no ddoi at omogeneidadi fenotìpica meda, mancai su genotipu siat su pròpiu; is caraterìsticas printzipalis funt is de unu molossu lèbiu de 25 a 40 kg, unus 55-67 cm a is palas, su pilu est curtzu e moddi (mancai chi fetzat a agatai canis a pilu cìrdinu, chi perou, postus cun canis a pilu curtzu, no passant custa caraterìstica a is fillus) cun suta-pilu meda, su colori podit essi pertiatzu cun fundu diferenti o arrubiastu, cèrbinu, mèlinu, nieddu (arraru meda). Su bruncu est prus curtzu de sa conca cun is mùsculus de sa barra chi funt mannus meda, is dentis funt bonus e serrant a ferrus o a tenalla (calincunu cani portat is dentis a ferrus furriaus).
In is ùrtimus annus funt torrendi a nasci, gràtzias a una seletzioni cun prus incuru, molossus tìpicus, cun gràndula e conca de importu, che is canis chi medas bècius, meris mannus de su Campidanu, arregordant faendi-ddis sa guàrdia a is terras insoru.
A dolu mannu a torrai a spainai custa arratza est unu traballu andendi abellu abellu po nexi de sa gelosia de calincunu allevadori, chi no bolit bendi, arregalai e po finsas fai biri is canis suus; iat a essi una cosa bona una collaboratzioni prus manna intra de is meris de is canis sardus, lassendi a perdi arrivalidadis e gelosias chi firmant sa Sardìnnia in dònnia logu, e a permiti a chinichisiat a si pigai unu cani de custa arratza chi est intra de is prus antigas e sa puresa sua dd’e
us allogada beni meda, unu scusòrgiu biològicu mannu meda chi tocat a dd’allogai e a ddu defensai cun firmesa.
Una truma de amigus scallentaus de sa Sardìnnia de su Cabu de Giossu, traballendi imparis a àturus scallentaus spartzinaus in su territòriu sardu, est movendi-sì in custu mori, scriendi artìculus po arrevistas sardas e italianas, imperendi is mèdius modernus informàticus (internet) po fai connosci sa sienda cinòfila nosta a totu su mundu e seletzionendi e agoa spainendi, cun prudèntzia, su cani pertiatzu, su cani sardu antigu o comenti ddu narànt in s’antigòriu, su giàgaru.
Un’àtera arratza de cani sarda puru iat a meresci prus atentzioni, est a nai su cani de lèpori, spetzialisada meda in sa cassa a bista a su lèpori e a su conillu aresti e po custu etotu ndi funt abarraus sceti pagus esemplaris.

Comments

  1. Saludi Perdu!Deu apu lìgiu su lìburu de Balia tempus fait e mi seu sempri tentu custa duda: ddu nant “cani pertiatzu” in dònnia logu? A parti su trighinu, emu lìgiu puru “cani de piga”. Pongu custa pregunta ca apu intèndiu genti meda narendi “pertiatzu” arreferendisì a su colori sceti de is canis e non pensendi a s'arratza.

  2. Saludi! In su tempus passau su nòmini scìpiu fiat su giàgaru, chi fiat su cani molossu chi faiat sa guàrdia a sa domu, su cuili e chi cassàt aciapendi sa fera. Su verbu agiagarai esistit e bolit nai pròpiu cussu, aciapai mussiendi. Fait ancora a intendi puru cani de mossa, est a nai chi cani chi cassàt mussiendi, ma sigumenti cussa manera de cassai est afora de sa lei, est sparesendi-sì.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *