(L. De Crescenzo – Oi dialogoi – Socrate e il paraurti)

 
 
Primu parti
Sòcrati: «O Fedru stimau! De aundi benis e a innui ses impunnendi?»
Fedru: «Seu furriendi de Lysias, fillu de Cèfalu, o Sòcrati. Imoi etotu lassu is murallas de sa tzitadi nosta e apustis bollu bisitai unu mercau de automòbilis chi ant abertu de pagu, de su chi m’ant contau, in bia de Elèusis, po mi-ndi comporai una giai manigiada.»
Sòcrati: «Giai chi as detzìdiu de ti comporai un’automòbili, poita no abetas finsas a chi no tenis bastanti dinai po ti-ndi comporai una noa?»
Fedru: «Sigomenti no tengu bastanti pratica cun sa guida, prefèrgiu a m’esertzitai cun d-una giai imperada. Perou poita tui, o Sòcrati, mancai ndi tengas bastanti de possibilidadis, nuncas ti-ndi ses comporau una?»
Sòcrati: «E ita ndi fatzu?»
Fedru: «Po dda guidai aundi ti praxit!»
Sòcrati: «E a innui emu a depi andai?»
Fedru: «Boh, no ddu sciu…..a s’Agorà, tanti po nai, ca a tui chi bivis in Demos Alopeke, dònnia mengianu ti tocat a ti fai prus de mes’ora a pei….»
Sòcrati: «E tui ita ti pensas? Ca a mei no mi praxit a andai a pei?»
Fedru: «Eja, o Sòcrati, aici etotu mi-dda pensu !»
Sòcrati: «A s’imbressi, Fedru stimau, mi praxit aici meda a passillai ca chi deu fessi arricu e tenessi un’automòbili, scéti po no depi dispidiri su scioferru cosa mia, a issu sa màchina dd’emu a arregalai e dd’emu a lassai a guidai avatu miu a passu de òmini . E tambeni puru no creis ca deu, chi mi depessi movi scéti cun s’automòbili, emu a perdi totu sa possibilidadi de atobiai a is amigus mius, de mi-nci stentai unu pagheddu a arrexonai cun issus?»
Fedru: «Gei iast a tenni arrexoni po is tretus piticus, perou po is stesiadas mannas cussu no balit. A comenti iast a podi lompi, chena de s’automòbili, in pagu tempus a logus atesus e bellus a biri?»
Sòcrati: «Xenòphanes, a comenti contant, nci at passau setantaseti annus arroliendi in su mundu e est lòmpiu atesu finsas a Elea, e, po su chi ndi sciu deu, nuncas at tentu nimancu una Fiat 500. Ma pongaus puru chi nosu suponeus, sintzillu, po amori de s’arrexonu, ca de un’automòbili no si-ndi potzat fai de mancu chi si bolit girai su mundu, insandus sighit tambeni a ndi stupai sa pregonta chi ddoi apat un’arrexoni bona po ddu fai, o ca no?»
Fedru: «Arratza de pregonta! Ddu faeus po nosi castiai totu, nosi gosai su mundu naturali. Is cùcurus e is garropus chi ingìriant a Pilos nuncas ti-ddus as bistus? Is arrocas e garropus de Kithàiron? Is matas de olia chi abiatzant su sartu armoniosu de Thessàlia? A s’acabu morri puru ti bolis chena de ai connotu totu custas cosas?»
Sòcrati: «O Fedru, toca acuntenta-mì e nara-mì, ca a mei mi praxit fora de contu a imparai sèmpiri calincuna cosa in prus: a parri tuu, ita emu a depi imparai de is arrocas, de is garropus e de is matas, candu deu ancora unu sciacu mannu de cosas de is òminis imparai depu? E òminis, mi pensu deu, innoi in Ateni nci-ndi funt aici medas, chi no depu nimancu arroliai po nd’agatai ancora de prus. E po dd’acabai innoi, emu a bolli cumpartziri cun tui una duda chi portu aìnturu de sa piturra.»
Fedru: «Nara-mì-dda chena de ti stentai.»
Sòcrati: «Deu creu ca is chi guidant automòbilis est genti chi particularmenti a is bellesas de su mundu naturali pagu o nudda fìschida est. Nimancu una borta apu bistu a unu de issus firmendi-sì in sa carrera po amirai su paisàgiu. Sa tenta sola chi andant avatu totu sa vida parit sa de curri che disisperaus in s’autobia de una bessida a s’àtera po fai unu tretu stabiliu in d-unu tempus stabiliu pretzisu.»
Fedru: «Arrexoni tenis, o Sòcrati. La’, est benendi Aristògamos! Gei dd’as a sciri ca est diretori a che s’Alfa Romeo e forsis, sendi de s’arti, nosi iat a podi donai spricaduras de interessu apitzus de custu.»
Aristògamos: «E de ita seis arrexonendi, amigus stimaus, e cali est su problema aundi teneis parrimentu dissimbillanti?»
Fedru: «Seu aprontendi-mì a comporai una màchina, ca no ndi potzu fai de mancu, intamis Sòcrati est de su parri chi issa no serbat a nudda etotu.»
Sòcrati: «Iat a serbiri chi deu fessi, a dolumannu, paralìticu e no podessi imperai is cambas.»
Aristògamos: «Sa cosa sola chi no serbit a nudda-nudda, Fedru stimau, est sa tenta de arrexonai cun Sòcrati apitzus de su progressu. Ma tui comenti podis crei chi issu, connoscendi sa simpatia chi tenit po is Tzìnicus e po Antìstenes, no endi arreconnotu nimancu su profetu de is crapitas, iat a podi arreconnosci su de s’automòbili? Sòcrati no biit, o forsis no bolit biri ca su progressu at mudau sa manera de bivi de is òminis.»
Sòcrati: «Mi creu ca totu su chi nosi-nd’at portau custu Deus nou chi tui tzèrrias “progressu”, siat scéti una filera de apèndicis artifitzialis. S’automòbili est un’apèndici de is peis, su telèfonu un’apèndici de is origas, su televisori tenit custa funtzioni po s’ogu, e sa cumputadora po su ciorbeddu; perou, po cantu ndi sciu deu, mancunu de is arresurtaus de custas pibincas tostorrudas est arrennèsciu a cambiai sa prus parti profunda de s’òmini. Aici nci passant is annus e is òminis, discoidaus de is apèndicis noas chi bessint in su mercau, si cumportant aguali che antis. E no nci funt oindii etotu tambeni òminis speddiosus che a Alkibìades, gelosus che a Menelaos e fengiosus che a Thie
stes? Candu su progressu, cosa chi deu speru meda, una dii nos’at a podi agiudai a otenni, a stracu baratu, puru s’amori e sa libertadi, insandus, Aristògamos stimau, m’apu a furriai in d-unu de is prus amiradoris cuntentus de issu.»
Aristògamos: «Sòcrati stimau, sodigas tambeni a bivi cun sa conca me in is nuis. Aristòphanes tenit arrexoni a si-ndi befai de tui. Chi fessit po tui, is òminis iant a depi dormiri tambeni impitzus de is matas e tenni su corpus totu piludu.»
Sòcrati: «Biu ca tui sutaprètzias is perìgulus de su progressu, ti bollu contai su chi m’at nau Parmènides candu dd’apu atobiau in domu de Pythàdoros. A norti de Elea a mari parit chi ddoi siat una tzitadi manna, impressionanti e pobulada meda, chi ddi nant Neàpolis. Zeus dd’at stimada meda e aici, de su chi narat sa genti, in su mundu no nc’est prus golfu bellu che a su de Neàpolis. Aìnturu de issu ddoi at unas cantu illetas incantadoras meda chi stringint sa tzitadi che una cannaca de perlas in su tzugu de un’urreina orientali, e s’asulu de su celu impitzus de issa est prus alluxentosu che su de is ogus de Glàukon. Tambeni Hephàistos nci at postu sa parti sua in custu scenàriu faendi chi unu de is frailis cosa sua, unu monti nomenau Vesùviu, spudessit lava, aici preserbendi is logus archeològicus de Pompei e Ercolanu po is generatzionis benidoras. Po totu custas bellesas, in is ùrtimus duus sèculus Neàpolis fiat unu de is prus arribus agradèssius po turistas de totu su mundu. Is Ingresus ant finsas apoddigau unu slogan po sa tzitadi: “Biis Neàpolis e apustis moris”, chi iat a bolli nai ca no ddoi at sentidu a sighiri a bivi apustis de ai biu sa prus cosa bella chi su mundu naturali apat pòtziu criai.»
Aristògamos: «E poita ses contendi-sì totu custu, o Sòcrati, ita nc’intrat sa bellesa de Neàpolis cun s’utilesa de s’automòbili?»
Sòcrati: «Chi tenis unu pagheddu de passièntzia, o s’amigu mellus chi tengu, insandus t’apu a fai biri ca custa càscia de lamiera cun cuàturu arrodas chi tui tzèrrias “automòbili”, prus potenti de Zeus e Hephàistos postus impari podit essi.»
Fedru: «Cumentza a chistionai, o Sòcrati, t’eus a ascurtai coidaus.»
Sòcrati: «A comenti giai bosi emu nau, Neàpolis fiat un’arribu po turistas e studiaus finsas a candu, po nexi de s’automòbili totu a una borta ndi-dd’ant burrada de is programas de totu is agentzias de biaxus. Su tràficu trumbullau, su burdellu de is clacson, is arribimentus de tràficu chi no permitint a unu de si movi a lestru de un’acabu a s’àteru de sa tzitadi, po mori de totu custu oindii is turistas grisant a si stentai me in is hotels de custa tzitadi e faint scéti su tretu de s’arioportu a su molu de is aliscafus.»
Aristògamos: «E tui ti pensas ca Neàpolis iat a torrai a froriri scéti chi si-nci boghessit de issa s’automòbili?»
Sòcrati: «Innoi no tengu sa prus duda pitica. Puru poita Neàpolis apuncia de un’àtera pesti est, sa de sa Camorra.»
Fedru: «E it’est sa “Camorra”, una maladia?»
Sòcrati: «Po modu de nai, eja!, Fedru stimau, est una maladia sotziali chi podit fai lompi finsas a sa morti. Sa Camorra est un’assòtziu de bandius chi arricatant e spramant totu sa tzitadi.»
Aristògamos: «E ita nc’intrat sa Camorra cun s’automòbili?»
Sòcrati: «Poni-tì-ddu beni in conca ca custus bandius no ndi podint fai de mancu de tenni un’automòbili, ca a s’acabu de dònnia impresa criminali nc’est sa fuida. Nau de àtera manera, no si podit sdorrobai una banca e apustis abetai chi lompat s’àutobus. E pustis, cantu prus s’omini s’impoberat de sentidus e s’impunnat a su gustu malu, tanti meda prus pagu ndi podit fai de mancu de s’automòbili. Acanta de Neàpolis ddoi funt duas illetas chi funt un’esempru cuncretu po su chi bosi bollu amostai: a custas duas illetas ddis nant Capri e Ischia. Sa primu est serrada a su tràficu de automòbilis po mori de is arrugas strintas; po custu dda bisitat unu pùbricu de studiaus e pibincus. In sa de duus, atobiaus s’imbressi pretzisu: mancai issa puru siat prena de bellesas naturalis, dònnia istadi depit bivi cun s’invasioni de unu tallu de genti aresti amotorada chi dda fùrriant a unu logu aundi no fait a ddoi bivi. Po mori de custus pensamentus, seu arribau a su parri ca Neàpolis in d-una dii sceti iat a podi arresolvi totu is problemas suus, postu innantis chi totu su territòriu de sa tzitadi bengat serrau a is automòbilis e si-nci acuntentit de is trasportus pùbricus: is delincuentis iant a sparessi a àteru logu e is turistas iant a torrai a benni a tallus a custu paradisu torrau a cunchistai.»
Aristògamos: «Ti creis ca su matessi perìgulu nci siat po Ateni puru?»
Sòcrati: «No ndi tengu duda peruna. Perou no chi sa tzitadi dda serrant luegus a su tràficu de automòbilis.»
Fedru: «Podit essi puru chi tengas arrexoni, o Sòcrati. Perou, sendi ca deu seu stètiu unu pòberu pedoni po prus de bint’annus e sèmpiri mi tocàt a biri comenti is àterus caminànt cun is màchinas cosa insoru, mi pensu chi siat scéti giustu ca imoi chi tocat a mei, deu puru, a su mancu po is bint’annus chi benint, potza assaborai su sballu de sa velotzidadi. A pustis, forsis, m’apu a cumberti a is parrimentus cosa tua.»
Sòcrati: «Amigu miu stimau, mi timu ca at a essi fadiosu a assaborai in Ateni su sballu de sa velotzidadi. No ti-ndi ses ancora sapiu ca de dii in dii est sèmpiri prus difìtzili a passai in mesu de sa tzitadi bècia?»
Aristògamos: «E tui, su prus sàbiu de nosu, cali bideas iast a tenni po is progetistas de tràficu urbanu, po fai scurri mellus su tràficu de sa tzitadi nosta?»
Sòcrati: «Deu emu a fai pistas spetzialis chi ddas potzant imperai sceti automòbilis benisfrutadas.»
Aristògamos: «E ita bolis nai cun cussu “benisfrutadas”?»
Sòcrati: «Deu emu a castigai a is chi caminant a solu cun s’automòbili. A mengianu, candu nci bessu de domu, averigu ca in casi totu is automòbilis chi passant ddoi setzit scéti una personi: su scioferru. Custa bolit nai ca sa genti de Ateni dònnia mengianu portat a passillai in sa tzitadi unus cantu centumilla metrus cubus de àiri. Imperendi su mètodu cosa mia, me is prus partis particularmenti impaciadas de sa tzitadi e, in particulari, in sa tzitadi bècia, iat a essi permìtiu de caminai scéti a is automòbilis cun assumancu tres personis aìnturu.»
 

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *