Sa de duas partis

 

  In custa segundu parti de s’artìculu (càstia innoi po sa primu parti) chistionaus de s’importu de su nudriamentu [1] po su benistai de s’organismu e sa preventzioni de is maladias CV. Is sotziedadis scientìficas donant cun custa tenta is consillus afatantis.
  Is àcidus grassus sàturus [2] (chi s’agatant in sa petza e is derivaus suus, in su lati, su butiru e su casu, in s’ollu de procu e in is ollus vegetalis de cocu, de prama e de pisu de prama) depint essi smenguaus a prus pagu de su 10% de s’intrada totali de energia, e depint essi arremprasaus de is àcidus grassus polinsàturus (chi funt is omega-6 vegetalis e is omega-3 de su pisci).
  Is àcidus grassus trans-insàturus (chi nascint de protzessus industrialis e s’agatant in is margarinas) depint essi presentis in sa dieta su prus pagu chi fait, est a nai prus pagu de s’1% de s’intrada totali de energia; pruschetotu nudda iat a depi benni de mandiaris confetzionaus e iant a depi essi de orìgini naturali.
  Si consillat de papai prus pagu de 5 g de sali a sa dii (s’ideali iat a essi 3 g, oindii in sa dieta nosta lompeus giai a 9-10 g): podeus nai ca smenguendi s’intrada de 1 g a sa dii fait a abasciai sa PAS (pressioni arteriosa sistòlica o màssima) de 3 mmHg.
  Depint essi presentis in sa dieta 30–45 g de fibras a sa dii, pruschetotu de is loris de messadura integralis.
  No depint amancai mai assumancu 200 g de fruta a sa dii (2–3 arressionis de 77 g) e assumancu 200 g de vegetalis a sa dii (2–3 arressionis de 80 g).
  Tocat a papai pisci 1–2 bortas a sa cida, e assumancu una de pisci arricu de grassus omega-3 (pisci cavàllia o scurmu, pisci asulu).
  Funt consillaus 30 g de fruta sicada chene sali (mèndula, nuxi, nuxedda, pistàciu) a sa dii.
  Su consumu de bufòngius arculosus est fissau a no prus de 2 tassas a sa dii (20 g de àrculu chi currespundint a 200 ml de binu a 12.5°, o 500 ml de birra a 5°) po s’òmini e 1 tassa sceti a sa dii (10 g de àrculu) po sa fèmina. Si sconsillat tambeni su consumu de bufòngius tzucurosus: no prus de su 10% de s’intrada totali de energia depit benni de tzùcurus simpris e àrculu.
  Totu custus consillus funt arresuminaus in custa figura (fata a incuru de s’ASL de Piacenza), chi arrapresentat sa piràmidi de sa dieta mesuderràina e chi nos’agiudat a partziri is alimentus in is mandiaris de dònnia dii e dònnia cida.

 

  Is arresurtaus de sa dieta mesuderràina funt diaderus spantosus: unu stùdiu fatu in preventzioni segundària (est a nai in passientis chi iant tentu un’infartu de coru) at amostau ca a cunfrontu cun sa dieta ocidentali normali, francu totu is curas chi si donant in custu atopu de maladia, fait a smenguai prus o mancu de su 60% sa mortalla e s’arriscu de torrai a tenni s’infartu.
  Un’aina simpri mancai grussera po averiguai sa bonesa de su nudriamentu est s’IMC (ìndixi de massa corpòrea, espressada in kg/mq) chi si carculat dividendi su pesu po su cuadrau de s’artària: is arrecumandìtzias funt chi is sugetus cun pesu ideali (IMC 20-25) fatzant de totu po apoderai custu pesu e chi is sugetus subrapesu (IMC 25-30) o obesus (IMC > 30) circhint de persighiri su pesu ideali (o si pighint assumancu su strobu po arrennesci a ddu smenguai) cun sa tenta de podi abasciai sa pressioni arteriosa, sa dislipidemia (is disturbus de is grassus de su sànguni) e s’arriscu de podi strobeddai in d-unu cras sa diabeta mellita de is mannus (o DM tipu 2), totus faidoris chi funt acapiaus meda a s’obesidadi, e amellorendi aici su perfilu globali de s’arriscu CV.
  Àtera aina utilosa meda est sa mesura de sa circunferèntzia de sa brenti, chi stùdius medas ant amostau de essi acapiada a unu disturbu cumplessu de su metabolismu de is grassus e de su tzùcuru de su sànguni chi ddi nant sìndromi metabòlica; a fitianu portat a sa diabeta e a sa pressioni arta e, sendi chi su grassu de sa brenti punnat a produsi sustàntzias tòssicas po is artèrias, est acapiada a un’arriscu prus artu de sunfriri de eventus CV ateroscleròticus.
  S’inditat chi sa circunferèntzia de 94 cm in s’òmini e de 80 cm in sa fèmina siat sa làcana de no propassai cun sa crèscida de su pesu, in s’interis chi sa circunferèntzia de 102 cm in s’òmini e de 88 cm in sa fèmina siat sa làcana chi iat a depi consillai su smenguamentu de su pesu.
  Po acabai totu su discursu e po sutaliniai s’importu chi eus circau de fai cumprendi de comenti is maneras de bivi potzant impelli s’arriscu de is maladias CV, eus a nai ca ant fatu stimas de cantu custus elementus inditaus innoi potzant infruentzai sa longària de vida: arresurtat ca sa genètica e s’ambienti impellint a cadaunu su 20%, e at a podi spantai ca, in s’interis chi is curas sanidàrias no impellint prus de su 10%, sa manera de bivi ddu fait po su 50%.
  Podeus a s’acabu cungrui ca is terapias (mexinas e àterus interbentus) no faint àteru che provai a ponni acòncius a scòncius chi funt nàscius. Is avesus bonus de bivi funt intamis un’investimentu fitianu chi donat una seguresa bastanti manna chi medas scòncius de depi torrai a aconciai mancu potzant nasci.
  Su stili de vida est duncas meda ma meda prus poderosu de is terapias po smenguai s’incidèntzia e is arresurtaus de acabu de totu is maladias crònicu-degenerativas (e no sceti cussas CV ma finsas su càntziru).

Nodas

  1. In custa segundu parti puru totu is datus e consillus inditaus funt pigaus de is 2016 European Guidelines on cardiovascular disease prevention in clinical practiceThe Sixth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice.
  2. Po cumprendi mellus ita funt is àcidus grassus, càstia s’artìculu de Riccardo Serreli in custu blog etotu.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *