Traballu postu impari cun is piciocheddus de sa scola primària (“Istituto Comprensivo n° 2 Giuseppe Dessì di Villacidro”) aundi traballu comente maista.

 

Scruculiendi is contus de forredda cun s’agiudu de is ajajus puru, eus bogau a pillu totu su chi si contat avatu de is “cogas e de Santu Sisinni” in bidda nosta.

 

PARISTÒRIAS CIDRESAS

   Sa genti de Biddaxidru fiat, e oindii est ancora, devota meda a Santu Sisinni.
  S’est invocada a issu sèmpiri, candu s’est agatada in dificultadi, in poberesa e in maladia ma pruschetotu candu creiat chi totu sa malesa e sa malasorti fiat nexi de is cogas.
  Su Santu, comenti narant is antzianus e is paristòrias, parit chi fessit arrennèsciu a nci-ddas bogai po sèmpiri, gràtzias a Deus e a is pregadorias de sa genti devota.

SANTU SISINNI E IS CAVALIERIS

  Si contat chi Santu Sisinni, ancora piciocheddu costumàt a andai a pregai in logu cuau in su cùcuru de su monti.
  Una dii fiat artziau cun sa famìllia cosa sua e una pariga de piciocheddus. Andendi andendi iant atobiau tres cavalieris a cuaddu chi iant circau de ddus atriviri…
  Atzicaus e avolotaus iant scapau a curri in su padenti, invecis Sisinni si fut cuau cun sa famìllia. Custus cavalieris fiant malus e prepotentis, po cust’arrexoni candu ddus biiat, sa genti ddus timiat a bentu!
  In tempus de fai gruxi ant ingiriau is piciocheddus po ddus scudi cun is armas chi portànt. Sisinni insaras armau de coràgiu, ndi fut bessiu a foras e si fut postu a arrexonai cun is cavalieris.
  Is fueddus cosa sua, po spantu iant amasedau is sordaus chi si fiant ofertus fintzas a ddus acumpangiai a monti.
  Caminendi e arrexonendi cun Sisinni, is cavalieris si fiant cunvèrtius a cristianus issus puru.
  Custu, segundu sa paristòria est su primu miràculu nodiu de Santu Sisinni.

S’ARROCA DE COLORU

  Una fèmina fut andada a preni àcua a sa mitza acanta de sa crèsia de Santu Sisinni, candu totu a una borta si fut biu unu coloru mannu mannu acostendu-sì a issa arrebugiu e perigulosu.
  «Santu Sisinni miu! Agiudai-mì!» iat tzerriau sa fèmina disisperada, e in d-unu momentu ndi fut calau su Santu cun d-una spada luxenti chi a manu lestra iat sperrau in duas sa schina de su coloru chi si fut furriau a arroca.
  Cussu grandu coloru fut una coga mala furriada a animali e Santu Sisinni dd’iat firmada in tempus po no fai dannus.
  Oindii si podit biri acanta de cussa mitza, s’arroca sperrada chi is antigus ant nomenau “S’arroca de coloru”.

SU MIRÀCULU DE SA MUSCA O DE S’ARÀNNIA

  In d-una domu de Biddaxidru fiat nàsciu su primu fillu a una mama e unu babu ainnantis in edadi.
  Apustis de ai arringratziau a Deus po cussa beneditzioni, si funt postus a circai su nòmini po su pipiu e a detzidi sa dii de su batiari.
  Una coga, origas a sa porta, iat ascurtau beni su nòmini de su pipiu e si fut apariciada po ddi fai sa malesa.
  Tocat e andat a Campusantu, ndi fait studai s’ùrtimu mortu e cun is frisciuras si frigat is manus prenas de ludu, arremonendi su pipiu.
  In d-unu lampu s’est intèndiu unu mumusu de musca chi est arribau fintzas a sa domu de is bècius, chi a cussu sonu si-ndi funt scidaus.
  Disisperaus ant biu ca sa musca fiat papendi-nci su pipiu insoru. Sa mama, prangendi spramada at aferrau sa maginedda de Santu Sisinni chi teniat in su cumodinu e s’est intregada a issu.
  Luegus in s’aposentu, ndi fut bessida un’arànnia manna manna chi s’iat papau totu sa musca.
  In is domus de Biddaxidru ancora oi circant de no bociri s’arànnia, poita est sinnali de bona sorti gràtzias a Santu Sisinni.

SU MIRÀCULU DE SU PIBIRITZIBI E DE SU CABONISCHEDDU

  Is bingiateris de Biddascema una dii iant intèndiu unu sonu strambu meda chi, abellu abellu si fut furriau a zùmiu e a unu scutullamentu de alas.
  Totinduna ant biu unu muntoni de pibiritzibi spraxendi-sì in dònnia furrungoni, faendi arroris mannus a sartus e cungiaus.
  Disisperaus is bingiateris tzèrriant agitòriu a totu sa genti de bidda chi in su mentris no si-ndi podiant scabulli de cussus animalis!
  Pensendi a unu malifatu de cogas, pigant e andant a circai su predi po fai una prucessioni cun sa stàtua de Santu Sisinni, de sa crèsia sua a cussa de Santa Bràbara, cun sa spera chi, preghendi e cantendi iat a essi aprobiada sa gràtzia…
  Sa dii infatu candu su cabonischeddu ndi-ddus at scidaus, is Cidresus ant biu ca su pibiritzibi si fut spèrdiu totu e candu funt andaus a crèsia po arringratziai a Deus, ant biu ca sa stàtua de Santu Sisinni no nci fut prus. (Fut torrada a sola a sa crèsia sua).
  Santu Sisinni nc’iat bogau po sèmpiri cussas cogas furriadas a pibiritzibi!

  In su museu de Biddaxidru funt allogaus unu pibiritzibi e unu cabonischeddu de prata, po arregordu de cussa gràtzia arricida.

SU MIRÀCULU DE SU COLORU

Si contat chi una famìllia serramannesa benessit a Biddaxidru a carru, una pariga de bortas a s’annu, po andai cada de sa crèsia de Santu Sisinni.
  Una dii custa famìllia, benendi a bidda iat atobiau unu predi chi dd’iat fatu s’acinnu a si firmai.
  Su meri de su carru si fut incannugau luegus ca cussu no fut unu predi ma unu de malas trassas e ndi fut calau a lestru.
  Difatis cuss’òmini fut unu cogu malu chi a manu lestra nd’iat aferrau su pipiu chi sa mama portàt in coa e si fut scapau a curri.
  In d-unu lampu s’est furriau a coloru mannu e lègiu atrotoxendi a forti su pipiu.
  Su babu e sa mama prangendi e tzerriendi ant invocau a Santu Sisinni po ndi scabulli su fillu de cussu perìgulu.
  Avatu de cussas invocatzionis fut calada de celu una grandu luxi chi, a trassa de gorteddu acutzu iat mortu su coloru.
  Su pipiu si fut salvau po manu de su Santu!

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *