Medas fèminas -e òminis puru- timint su fueddu “Feminismu”, ca sonat a comenti chi fessit una cosa estremista. Ge est diaici ca dònnia fueddu chi acabat in -ismu- iat a podi essi una “cosa mala” giai chi fait pensai a unu movimentu polìticu, candu invècias est unu movimentu sotziali. Custu no bolit nai ca no nci podint essi leis po fèminas. Su Feminismu tenit un’atza polìtica, sigumenti seus chistionendi puru de is deretus e de essi totus agualis.
  Forsis su prus problema mannu est chi is primas “Feministas” o, nareus, is Feministas prus connotas, pariant chi fessint tostadas e pagu “sexy“, antzis pagu fèminas. Is Feministas narant s’opinioni cosa insoru, is Feministas funt intelletualis, is Feministas funt contras a una manera de si presentai imperendi sceti su corpus de fèmina, is Feministas àrtziant sa boxi, is Feministas si bistint che a mascrus, is Feministas funt barrosas; difatis is Feministas faint totu “su chi una fèmina no iat a depi fai”.
Sa genti si creit ca una Feminista est Feminista poita ca est lègia, grassa o chentza de òmini. Àterus ndi bogant sa scusa ca forsis a custa fèmina praxint àteras fèminas e ca is lèsbicas tìrriant a is òminis. E àterus bolint crei ca candu una fèmina fait parti de una minoria -una fèmina niedda o pòbera- insandus depit essi amarolla Feminista.
  Totu custus pensamentus invècias funt stereòtipus. Is feministas connotas chi ant scritu impitzus de is deretus de is fèminas, narànt ca is fèminas depint essi aguali a is òminis e ca in is tempus passaus fueddànt de una “Revolutzioni Feminili”: circhendi de fai votai fèminas, de imponni leis po fèminas, po sa paga aguali po su matessi traballu, po su deretu a sa mexina, saludi e contras de su sessismu.
Narendi custu seu chistionendi de Olympe de Gouges, Simone de Beauvoir, Judith Butler, Louise Otto-Peters e Alice Schwarzer e meda àteras fèminas e Feministas. Pruschetotu frantzesas, tedescas, americanas e ingresas.
No apu fatu “gender studies“, scriu scéti s’opinioni mia. Seu scriendi custu poita deu etotu seu stètia una picioca chi grisàt su fueddu “Feminismu”. Nunca apu bòfiu essi una de cussas “Feministas” clàssicas comenti ddas bolit biri sa genti. Antzis, fia contras a is Feministas, pensendi ca is fèminas oindii no tenint problemas e ca totu andat beni. Deu perou apu inghitzau a essi Feminista me is ùrtimus annus, mancai no dd’apa tzerriau diaici, ma sa beridadi est ca deu seu “Feminista”.
Custu bolit nai ca no mi praxit sa manera sessista de pensai. Difatis in s’arretza, arrexonendi cun sa genti, una borta m’ant tzerriau “sa linguista cun is titas”, m’ant nau ca seu “agressiva” e ca po una fèmina no andat beni a imperai fueddus fortis. Candu fia portendi argumentus crarus, sciendi beni apitzus de su tema, m’ant nau ca mi mancàt sa pillona, “depis coddai de prus”. M’ant nau ca seu circhendi atentzioni poita no tengu òmini … e aici sighendi. Craru, no sèmpiri, perou medas bortas fiat diaici.
Custu ddu faint puru cun àteras fèminas. Poita? Poita ca is fèminas ofèndias tenint una formatzioni de s’universidadi? Poita ca funt abistas e sciint is cosas? Ca a issas ddis praxit a nai is cosas cumenti funt? Poita ca imperant fueddus malus? Poita no tenint òmini chi traballat po issas?
Sa beridadi est ca is Feministas de is tempus passaus ant fatu meda po is deretus chi teneus oi. Sa cosa perou no acabat innoi ca ancora no seus lòmpias a tenni sa paridadi cun is òminis. Imoi etotu seu chistionendi de su Feminismu in Europa e in s’àteru otzidenti. Mi creu chi custu tema siat torrau unu pagu cun Trump. Un’òmini, unu presidenti, aici sessista chi est una bregùngia. Difatis unu si podit castiai is presentadas de is fèminas in su “Women’s March 2017“.
Eriseru apu fatu unu giru in Youtube. Apu torrau a biri unu documentàriu unu pagu bèciu “Il corpo delle donne“. Mi creu chi siat cambiau pagu o nudda. Apu biu un’arrexonada bècia de Alice Schwarzer e Esther Vilar e àtera cosa in tedescu. Po mei Madonna est sèmpiri stètia un’artista chi tenit un’opinioni. Difatis dd’ant fata “Femina de s’annu 2016” e su chi issa at nau in s’arrelata sua est stètiu de balori mannu. Madonna narat de issa ca est una “Feminista mala”. Bella meda puru un’arrexonada, prus o mancu cincu annus a oi, de Julia Gillard impitzus de su sessismu e sa misoginia in Austràlia chi fait biri ca estistit puru in sa polìtica.
Po su chi pertocat sa Sardìnnia, s’àtera cida apu biu unu vìdeu de Michela Murgia, aundi issa chistionat de unu “Feminismu nou”. Deu apu sèmpiri pensau ca sa Sardìnnia est unu “Matriarcau”, ca is fèminas funt agualis a is òminis, ca is fèminas in Sardìnnia tenint dinnidadi e poderi. In Sardìnnia nci funt stètias Elianora D’Arborea, Grazia Deledda e àteras fèminas connotas.
Invècias no est diaici. Finsas a candu òminis sardus -e fèminas su matessi- mi scriint is cosas chi apu nau innantis, no est diaici. Finsas a candu is fèminas sardas votant casi scéti òminis sardus in sa polìtica … e finsas a chi no nascit unu movimentu de fèminas sardas chi podint amparai e difendi in pùbricu is fèminas de is chi ddas ofendint, no eus a essi agualis.
E forsis innoi nascit su “Feminismu nou” chi mentovat Michela Murgia in su vìdeu suu. Issa acabat su vìdeu cosa sua narendi ca su Feminismu no est cosa chi pertocat scéti is fèminas … e tenit arrexoni. Est una chistioni sotziali e finsas is òminis si depint emancipai po megai a essi “Feministas”. “Sonat” che a unu scillòriu, ma no est diaici.
S’òmini balenti bolit una fèmina balenti. S’òmini balenti arrexonat cun d-una fèmina chentza de lompi a peruna fràsia impitzus de titas, culu o cunnu. S’òmini balenti no ofendit sa fèmina po sa bisura fìsica chi portat. A bortas, is òminis no si-nd’abisant chi est misoginia. E no ddu faint cun àterus òminis! Òminis podint puru essi “Feministas”!
Is pensamentus mius perou no acabant innoi. Agiumai parit chi siat torrendi sa bòcia a is òminis po fai pesai custu “Feminismu nou”. No! Seu narendi ca s’òmini est de importu mannu etotu. Perou prus importu ancora ddu tenint is fèminas. Est sa manera de chistionai de àteras fèminas e de si cumportai cun àteras fèminas. Crìticant sa “femina agressiva”, sa “femina pagu agressiva” e diaici sighendi. Is fèminas crìticant àteras fèminas po su chi faint, po su chi narant, po sa manera insoru de essi. Custu est misoginia puru e sballiau.
Deu etotu seu stètia diaici, po tempus meda … Imoi mi seu emancipada de sa visioni chi apu tentu innantis. Imoi creu chi siant is fèminas chi tenint su poderi de afortiai is àteras fèminas. Acetei su chi seis e su chi funt is àteras fèminas. No bolit nai a tenni sèmpiri sa matessi opinioni, ma bolit nai a tenni arrespetu de nosàteras.
Craru ca in su mundu teneus problemas mannus chi no podeus cambiai oi, fèminas chi scudint, fèminas in Egitu chi oprimint e mùtilant. Is fèminas in sa tzitadi de Juárez chi benint bocias de annus e annus, sa saludi in Àfrica e problemas de preventzioni, giòvanas chi pigant drogas e diaici sighendi…
Po issas podeus e depeus artziai sa boxi e nai ca custu sutzedit a dolu ma
nnu, esistint custus problemas … perou depeus castiai su chi teneus in domu nosta etotu.
Difatis su corpus de dònnia fèmina est cosa sua e issa ndi podit fai su chi bolit. Deu no crìticu una pornostar chi bolit fai custu traballu ca ddi praxit, no bollu criticai una fèmina chi at sceberau sa religioni sua e chi sceberat de portai unu mucadori. No bollu criticai una fèmina chi tenit un’àtera opinioni o visioni de sa vida, finsas a candu dd’at sceberau issa etotu. Bollu cumprendi ita pensant e ndi bollu arrexonai.
Bollu unu Feminismu abertu a totu is fèminas. Bollu unu Feminismu chi is fèminas no depant timi. Bollu unu Feminismu chi agiudit a is Fèminas a lompi aundi bollant lompi. Mi bisu una truma de fèminas in Sardìnnia e in àterus logus puru (e calincuna giai esistit) chi s’agiudant s’una cun s’àtera, chi intregant literas malas a chini discrìminat e ofendit àteras fèminas … e fèminas chi eligint àteras fèminas.
Speru chi cun custu articuleddu potza aberri un’arrexonada. Un’arrexonada cun bosàteras e bosàterus impitzus de su “Feminismu nou”.

Comments

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *