Primu parti
 
  De assumancu cincuant’annus medas stùdius scientìficus ant amostau s’impèllida de sa manera de bivi (su stili de vida, po ddu nai a sa moderna) asuba de s’incidèntzia e de is arresurtaus de acabu de is maladias de su coru e de sa circulatzioni de su sànguni (o cardiovascularis, chi de imoi a innantis eus a inditai cun MCV). In custu artìculu, chi oi ndi pubricaus sa primu parti, eus a fai biri s’importu mannu de is cumportamentus nostus, chi propassant e meda puru s’atzioni de is terapias, chi siant fatas cun is mexinas o cun àterus interbentus chirùrgicus.
  Cunsiderendi cantu costant a sa comunidadi is MCV e ca in su 2009 in s’Unioni Europea si funt spèndius 106 Milliardus de € (chi faint su 9% de totu sa spesa sanidària), nosi podeus maginai puru cantu s’iat a podi arresparmiai cun sa preventzioni: in d-una stima fata po sa Grandu Bretànnia arresurtat ca abascendi su livellu de arriscu de totu sa populatzioni de s’1% sceti, fait a arresparmiai 25.000 eventus CV, est a nai una spesa de 40 Millionis de € a s’annu, totu dinai chi s’iat a podi gastai po àterus impreus in d-una sanidadi pùbrica chi tenit abisòngiu de arresursas po terapias chi costant sèmpiri de prus.
  Is cunsiderus asuba de sa manera de bivi si depint ponni a costau de is faidoris connotus chi discinint su livellu de arriscu de totu is personis. Ddoi est duncas sa netzessidadi de averiguai su tanti de s’arriscu CV globali de donniunu po ddi podi donai totu is inditus chi abisòngiant.

 

Gèneri
Edadi
Colesterolu
PAS
Fumu
Arriscu
 
annus
mg/dl
mmHg
 
morti po MCV a 10 annus
F
60
270
120
No
2%
F
60
270
140
Eja
5%
M
60
230
160
No
9%
M
60
190
180
Eja
21%
PAS = pressioni arteriosa sistòlica (màssima)
 Castiendi custa tauledda [1] chi amostat comenti su cumbinamentu de faidoris de arriscu diferentis impellit s’arriscu globali fait a biri ca in d-una fèmina 60àrgia chi tèngiat mancai su colesterolu artu meda, si tenit sa pressioni normali e no fumat, s’arriscu globali abarrat bàsciu meda (2% de probabilidadi de si morri po MCV intra 10 annus), ma chi fumat e tenit sa pressioni unu pagu prus arta s’arriscu est duas bortas e mesu (su 5%). In s’òmini de sa pròpiu edadi intamis, finsas chi no fumit e tenendi sceti sa pressioni e su colesterolu unu pagu artus, sceti po su fatu de essi mascu s’arriscu est meda prus artu (su 9%) e sceti chi fumit e tèngiat sa pressioni arta meda, mancai tenendi su colesterolu normali s’arriscu est amanniau prus de duas bortas (su 21%).
  Po cussu s’averiguamentu sistemàticu de s’arriscu CV est arrecumandau in totu is personis chi tèngiant un’arriscu prus mannu de sa mèdia, est a nai cun d-una stòria in famìllia (parentis de primu gradu) de MCV cabudàrgia (chi bolit nai innantis de 55 annus in s’òmini e innantis de 65 annus in sa fèmina), cun ipercolesterolemia familiari genètica (ca is valoris funt meda prus artus e cumparint giai a s’edadi de pipiesa), cun faidoris majoris de arriscu CV comenti fumu, ipertensioni arteriosa (pressioni arta), diabeta o dislipidemia (livellus artus de is grassus in su sànguni) o cun àteras maladias chi faint cresci s’arriscu.
  S’arrecumandat de torrai a fai s’averiguamentu dònnia 5 annus e finsas innantis in personis cun faidoris de arriscu a livellus acanta a is làcanas chi iant a consillai su tratamentu cun mexinas.

 

Tàula de s’arriscu CV globali [1]
puntègiu SCORE po is paisus europeus a arriscu CV bàsciu che s’Itàlia
(probabilidadi % de si morri po MCV intra 10 annus)
 
 
  Su livellu de arriscu s’agatat circhendi su cuadritu chi currespundit a is datus de gèneri, edadi, fumu e livellus de pressioni e colesterolu de donniunu. Is cuadritus birdis inditant is personis a arriscu bàsciu (0%), is cuadritus a colori birdi craru, grogu e aràngiu inditant is personis a arriscu moderau (1-4%), is cuadritus arrùbius inditant is personis a arriscu artu (5-9%), is cuadritus a colori arrùbiu cotu inditant is personis a arriscu artu meda (de 10% in susu).
  Po is personis prus giòvunas intamis, chi funt a arriscu globali bàsciu meda po mori de s’edadi, ddoi est un’àtera tàula po fai s’averiguamentu de s’arriscu relativu, chi inditat cantu bortas in prus unu chi fumit o tèngiat pressioni o colesterolu foras de sa norma potzat arriscai de tenni problemas in su benidori ponendi a 1 (su cuadritu in bàsciu a manu manca) su sugetu chi no fumat e tenit pressioni e colesterolu normali.

 

Tàula de s’arriscu CV relativu [1]

Una borta averiguau su livellu de arriscu po dònnia sugetu, custu est su chi si depit fai: a is chi funt a arriscu bàsciu-moderau (SCORE <5%) si donant inditus asuba de is maneras de bivi po apoderai su stadu de arriscu chi tenint; a is chi funt a arriscu artu (SCORE ≥5% – <10%) si donant inditus e arrecumandìtzias prus fortis asuba de is maneras de bivi e a fitianu funt candidaus possìbilis a sa terapia farmacològica; a is chi funt a arriscu artu meda (SCORE ≥10%) prus a fitianu ddis dexit sa terapia farmacològica.

  Àterus faidoris chi podint mudai s’arriscu CV e chi no est fàtzili cuantificai funt, comenti eus giai acinnau, sa stòria in famìllia (in parentis de primu gradu) de una maladia CV cabudàrgia, unu livellu sotzioeconòmicu bàsciu, s’assolamentu sotziali o sa mancàntzia de agiudu sotziali, s’Indixi de Massa Corpòrea (kg/m2) prus artu de sa norma e s’obesidadi centrali (custus ùrtimus ddus eus a biri in sa segundu parti de cust’artìculu aundi eus a chistionai de sa manera de papai).
  Finsas s’imbrutamentu ambientali s’est amostau capassu de amanniai s’arriscu: si pigat in cunsideru su particulau, est a nai is particellas de prùini prus piticas de 2.5 micron o mmm (chi ddi nant PM 2.5) chi funt su 70% e is ultrafinis (prus piticas de 1 micron o mmm) chi ndi benint de is materialis fòssilis abruxaus in is fàbricas, in su callentamentu de is domus e in su trastìgiu veiculari. S’incuinamentu contat po sa de 8 intzimias de morti in is paisus ocidentalis (467.000 mortus a s’annu in Europa). In tempus longus sa mortalla totali crescit de su 6% po dònnia aumentu de 10 microg/mc de particulau e sa mortalla po càntziru de su purmoni crescit de su 7% po dònnia aumentu de 5 microg/mc de particulau. Stùdius scientìficus ant amostau su profetu smenguendi is livellus de imbrutamentu de s’ambienti.
  Totu is faidoris psicosotzialis ant amostau de fai cresci s’arriscu: su livellu sotzioeconòmicu bàsciu (s’arriscu de morti crescit de 1.3-2 bortas), su tenni pensamentus in su traballu e in famìllia (s’arriscu coronàricu [de infartu o angina pectoris] crescit de 1.5-4 bortas), s’assolamentu sotziali, sa depressioni (s’arriscu coronàricu crescit de 1.6-1.9 bortas), s’axiu fitianu (s’arriscu CV crescit de 1.3-1.7 bortas) e is sentidus de disamistadi, sa personalidadi chi nant D (“distressed”, est a nai is chi tenint afetividadi sèmpiri negativa o serrada), su Disturbu de Axiu Pusti-traumàticu, chi tenint is chi ant bìviu acadèssius arrorosus comenti sa morti de personis caras, eventus naturalis comenti terremotus o inundamentus (s’arriscu coronàricu crescit de 1.3 bortas) e àterus disturbus mentalis.
  S’importu de sa sedentariedadi e de s’atividadi fìsica est connotu de diora e amostau in d-unu biaxi de stùdius scientìficus. S’atividadi fìsica fitiana est unu fundamentu de sa preventzioni CV; est capassa de smenguai de su 20-30% sa mortalla totali e CV in personis sanas, a totu is edadis e a manera dosi-dipendenti (est a nai ca prus si-ndi fait e mellus est): fai cresci su benistai e amellorat sa saludi mentali; po cussu is sugetus sedentàrius iant a bolli incoraus a inghitzai s’atividadi fìsica aeròbica assumancu a intensidadi bàscia.
  S’atividadi fìsica aeròbica si fait cun movimentus de massas muscolaris mannas a manera arritimada po tempus perlongau. S’arrecumandat a is mannus sanus de dònnia edadi de ndi fai assumancu 150 minutus a sa cida de intensidadi moderada o 75 minutus a sa cida de intensidadi forti o unu cumbinamentu de ambaduas. Prus profetu tambeni in is mannus sanus fait a dd’otenni cun incrementus finas a 300 minutus o 150 minutus de is duus livellus de atividadi.
  Su livellu de atividadi moderada depit fai artziai su bàtidu de su coru o frecuèntzia cardìaca (FC) assumancu a su64-76% de sa FC màssima (chi est carculada liendi-ndi s’edadi a su nùmeru 220): podit essi fata cun sa caminada lestra (4.8–6.5 km/h), su ciclismu lentu (15 km/h), o pinturendi murus mannus, passendi su suspi-prùini in domu o su sega-erba in s’ortu, gioghendi a golf (traghendi-sì su carrùciu cun is matzocas) o a tennis (in dòpiu), baddendi o faendi ginnàstica in s’àcua (acquagym).
  Su livellu de atividadi forti depit fai artziai sa FC a su77-93% de sa FC màssima: podit essi fata cun sa caminada a passu de màrcia sportiva, sa cursa lèbia o normali, su ciclismu a prus de 15 km/h, su traballu forti in s’ortu (marrai o apangai de sighida), s’annàdidu o su tennis (in sìngulu).
  A s’acabu de custa primu parti chistionaus de su fumu, una dipendèntzia chi podeus nai mortali diaderus. Bastit a nai ca unu fumadori fitianu tenit su 50% de probabilidadi de si morri po maladias acapiadas a su fumu, e in mèdia at a perdi 10 annus de vida (contras a prus pagu de 3 annus po chini tenit sa pressioni arta a livellu grai e prus pagu de 1 annu po chini tenit sa pressioni arta a livellu lèbiu).
  Su fumu est s’intzimia de su 50% de totu sa mortalla dèpia a is faidoris de arriscu in is fumadoris, e metadi de cussa est dèpia a is maladias CV. S’arriscu a 10 annus de MCV mortali est prus o mancu dòpiu in chini fumat. S’arriscu relativu in fumadoris prus pagu che 50àrgius est 5 bortas prus artu de is chi no fumant. Finas cussu passivu fait cresci s’arriscu CV prus o mancu de su 30%.
  Acabai de fumai est una tenta difìtzili, comenti sciint totu is fumadoris fitianus, po mori de sa dipendèntzia forti meda chi donat sa nicotina, e chi est meda prus poderosa de sa morfina/eroina e a su pròpiu tanti de s’àrculu. Po cussu is oberadoris de sa sanidadi iant a depi essi sèmpiri acanta a is fumadoris chi fessint intentzionaus a acabai. Po tenni spera de otenni arresurtaus bonus tocat difatis a identificai is fumadoris, ddis donai prus e prus bortas inditus de acabai, ddis oferri agiudu e suportu psicològicu perlongau. Oindii podint essi utilosas duas mexinas (vareniclina e bupropioni) e is terapias po arremprasai sa nicotina (ciungomas e sparadrapus). S’utilidadi de sa sigareta eletrònica po acabai de fumai no est stètia amostada tambeni, ma est seguru ca diaici fait a smenguai de su 95-97% s’inaladura de is sustàntzias cantzirògenas e fait a arredusi de su 50% su consumu de is sigaretas de tabacu.

 
Noda

  1. Is tres tauleddas e totu is datus e consillus inditaus funt pigaus de is 2016 European Guidelines on cardiovascular disease prevention in clinical practiceThe Sixth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice.

 

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *